MIDI D'OSSOU

El Midi d'Ossou sense boira...

Aprofitant el pont del Pilar marxem en direcció Pirineu Aragonès per fer el Midi d'Ossou i el Vinyemale amb "bones" prediccions de temps. Marxem per la tarda sortint de la feina per dormir la primera nit amb la tenda de campanya. Sorpresa, la boira ens acompanya tota la nit i la resta del següent dia...

Ens aixequem amb la boira del dia anterior i no sembla que se'n vulgui anar. Iniciem la pujada cap al Midi i per cada pas que fem més densa és la boira... Ens trobem un parell de xemeneies de III-IV grau que no presentarien dificultat sinó fos per la humitat que convertia les roques en gel pur... Vem haver de posar, doncs, algun que altre assegurament per continuar pujant. L'ascens és una mica perdedor: hi ha molta fita i diferents opcions. El que cal tenir compte és que s'ha d'anar al cim passant per un pas on hi ha una "creu" de ferro (més que una creu és una fletxa forjada).

Arribant al refugi de Pombie

Primer pas complicat: ximeneia passada per aigua

Assegurant algun pas massa relliscós

Arribats al cim menjem alguna que altre coseta i cap avall que fa fred! Passem pel refugi un altre cop on fem una parada per dinar i prendre alguna cosa calenta per tornar ja al cotxe. El dia no ha estat pas malament sinó fos per la boira. El temps se'ns ha tirat a sobre i replantejem la sortida de demà al Balaitus, no tenim temps d'arribar al refugi. Plantejem doncs una segona opció: fer els tres pics que hi ha prop de Los Infiernos (just a sobre del refugi de la Casa de Piedra).

A dalt del Midi d'Ossou, amb un pel de fred i humitat

De baixada rapelant alguna de les canals

Paradeta al refugi per prendre quelcom calent i assecar la roba xopa

Com no tenim refugi busquem un lloc per dormir i acabem a un alberg anomenat Quinta Vista Alegre. Força bé, la veritat, així que decidim convertir-lo en camp base també per l'endemà. Res millor que donar-nos una dutxa calenta, un luxe a la muntanya.

L'endemà ens aixequem relativament d'hora i posem rumb a la Casa de la Piedra on deixem el cotxe. El dia té més bona cara, sembla que tindrem bon temps, tot i que una part de la boira no acaba de marxar. Ens posem les botes i amunt. En tres hores i mitja ens situem al primer pic, des d'on presenciem un accident: una pedra es despren de la cresta i cau sobre un excursionista. Aquest cau rodolant i es para, tots els del grup el van a socórrer. Sembla que ha tingut sort, la mà queda tocada i pot baixar pel seu propi peu; hauria pogut estar pitjor...

Segon dia, preparant una asencio als 3 pics

Primer dels 3 mils...

Un servidor que per fi surt a les fotos!

El dia per fi ens deixa veure el perfil dels cims propers

Dinant després dels tres 3 mils amb cresta inclosa, i tallant com un ganivet!

Després del primer pic ens dirigim al segon i d'aquest, tot crestejant el tercer, on ens parem a dinar una mica i posar direcció cap al cotxe (Bernardo, J.Antoni, Jaime, com es diuen els tres ics????). Les vistes són impresionants; el temps, per fi, ens ha acompanyat. Totes les incomoditats, fred i malestars del dia anterior queden arraconats davant de les vistes i el bon ambient que s'ha creat en aquest segon dia.

El cap de setmana ha valgut la pena; a veritat és que hi ha molta roca per explorar ja sigui caminant o escalant. Segur que hi tornaré.