29/11/08

NO TOT SÓN INCONVENIENTS QUAN PLOU.






Què fa la gran majoria de gent quan plou? normalment, es queda casa mirant per la finestra. Està prou bé, però es pot fer alguna cosa més...?

En Xavi, en Nacho i jo hem decidit que, tot i la pluja, sortiríem per la Serralada Marina AMB BICICLETA. Això si, no ha estat fàcil. Ens hem connectat al MSN i durant uns 10 minuts hem discutit el tema (que si el radar de la meteo diu que plourà molt, no que fa fred, ara sí, ara no...)
Així que finalment, quan prenem la decisió, agafem els impermeables i ens llancem a l'aventura (tornarem molt molls...?) Just quan en Xavi passa per casa es posa a ploure amb més força. Anem a buscar en Nacho sota el pont de la B-20, plou a bots i a barrals! Ja hi estem posats, seguim endavant. La pluja comença a afluixar, que bé haver pres la decisió encertada; la muntanya està genial després de ploure amb tot el moviment de núvuls que tenim sobre els nostres caps. M'encanta sortir quan plou o després de ploure. I si a sobre surt el sol... Genial!


Fem l'excursioneta un pel curta però molt agradable. Netejem les biciletes i anem a fer una visita al nostre amic Jaume. I quina cara ha posat quan ens ha vist!

Res més agradable que fer una sortida amb bicicleta plovent, gaudint d'una bona companyia entre paisatges i sensacions que et fan sentir viu. Fa fred, sí! i que agradable és sentir que tens fred de tant en tant i donar-se una dutxa calenta quan arribes a casa.


Ànims, us convido a tothom a sortir aquests dies de pluja que, sorprentment, sempre ens queda un bon record i molt diferent del que ens esperàvem. Això si, ben tapadets, que fa fred!

27/11/08

EL PLAER D'UNA PETITA PRESA



Pels que no esteu acostumats a les emocions direu: "què hi troba aquest en agafar-se a una paret on no hi ha on agafar-se...?" Doncs molt, la veritat, buscar qualsevol sortint de roca on només les puntes dels dits s'hi poden agafar i que, només depenent d'aquest petita presa, es pot fer la via sencera, passa a ser un plaer en MAJÚSUCULES!

T'arribes a sentir tant ple, orgullós d'haver superat aquella via gràcies aquella minúscula presa que tant d'esforç va suposar físic i mentalment.

Potser us semblarà exagerat però, el plaer d'una petita presa pot comparar-se a menjar-se una bona tassa de xocolata calenta en ple hivern mentres plou. Proveu-ho, no exager-ho. Ara bé, res millor que combinar l'escalada i la tassa de xocolata!

23/11/08

PERDRE'S EN UN MAR DE PENSAMENTS




Res més gratificant que aixecar-se a primera hora del matí d'un diumenge i, gaudir de les vistes que ofereix la serralada Marina mentres la ciutat dorm.

La llum del sol lluita per fer-se lloc en el mar, deixant la seva petjada en forma de taques platejades que no paren de brillar amb força. Els sentits es van despertant en observar l'estat pur de la naturalesa, llum i ombres juguen en el mar i un lleu brunzit de l'aire es deixa sentir en el punt més alt de la nostra serralada. És un privilegi poder viure i sentir la naturalesa tant a prop.

El mar, un cop més, m'atrapa i em deixa hipnòtic en un instant atemporal, on els pensaments es perden sense cap direcció tot mirant cap a horitzó infinit.

15/11/08

LA MEVA PRIMERA TRONA!


Divendres tarda vem quedar amb uns amics per anar a casa de la Meritxell i així donar-li un present per el seu fill Biel.


Qui diria que portaria tants maldecaps construir una trona... Montar i desmontar peces fins que, al final, tot encaixa al seu lloc. En Biel supercontent, els seus pares, com no, se'ls queia la bava de veure el seu fill gronxant-se endavant i endarrera de la trona. Sort dels estabilitzadors que portava per incorporar en casos de nens amb ganes de moures's;sinó la trona i en Biel ja estarien pel terra.


Espero que en puguin gaudir per molts anys, i que no sigui l'última trona que montaré, ara que ja hi tinc pràctica!

10/11/08

MÉS "CLICKS"?











Més imatges per gaudir de la fotografia.

PASSIÓ PER LA FOTOGRAFIA














Ja fa un temps que la fotografia m'hipnotitza. Foto rera foto he vist com el meu ull s'ha anat acostumant a descobrir els moments, els detalls, la llum... Crec que la gràcia de la foto és viure-la en el moment de buscar-la, a més de veure els resultats i, sobretot, quan uns altres ulls gaudeixen d'aquestes. Feu "click"?