31/1/11

PEDALA QUE PEDALA


El grup de riders badalonins en terres estrangeres.

Aquest diumenge vem fer concentració de riders per pedalejar per terres de Cardedeu. Tot i i que vem trobar alguns entrebancs mecànics (cadenes trencades, amortidos petats...) els camins de verd frondós, l'olor de terra humida, les noves baixades i les vistes panoràmiques, van fer del diumenge una dia molt complet, sobretot pels calçots de Ca l'Andrés! Que bons! Repetim????






Joel i Jaume gaudint del paisatge.


I quin paisatge! (les bicis, les bicis, malpensats...)



Ferran i Eli fent camí (Eli, aquí ja tenies l'amortidor fos...?)

29/1/11

CASCADES DE GEL AL PEDRAFORCA


La formació d'una estalagmita de gel. Gota a gota impactant sobre la punta d'aquesta columna gelada.

Previsió de nevades entre febles-moderades, gruixos entre 10-40 cm, temperatures sota zero a 1500 m. Bé, de moment les condicions meterològiques són favorables, només hem de vigilar amb el tema allaus...


Arribem de nit, en plena nevada.


Nevada considerable a primera hora del matí.


Cascada de l'arbret.

Ens llevem a les 6.15 per sortir del refugi Estasen a les 7.30 amb tota la calma però d'hora! Aquest any no volem ser els últims de picar gel. Obrim traça en la neu nova, no hi ha ningú, quin luxe! Arribem tan d'hora que hem d'escombrar tota la neu nova de la cascada de l'Arbret. El gruix del gel no està per tirar cohets però es pot escalar, potser encara hauria de fer més fred, alguns trams hi ha regalims d'aigua i el gel té un punt d'esponjositat que no dóna tota la seguretat que hauríem de tenir per ser la primera de l'any...


Primeres picades en el segon llarg. Escombrant tota la neu nova!

Comencem bé, m'he deixat l'arnès... Uf! i ara què? Em faig un arnès improvitzat amb una cinta plana i tira cap amunt. Mentres pujo se'm va canient l'arnès. Què estic fent...? Això és de bojos! M'ho arreglo però no les tinc totes així que faig el cor fort i amunt que fa pujada. L'entrada està força compacta per l'esquerra, per la dreta regalima molta aigua. En el segon tram el gel està més compacte i no és tan dret, això ajuda a agafar confiança pel tercer i últim llarg fins l'arbret.


Vistes de l'últim llarg. No ho sembla però a dalt tenim una columneta...

Hi ha poc gel però té bona pinta. Ho provem, això sí, sense abans escombrar tooooota la neu... Quin cansament! Vaig pujant i un dels cargols no entra, té les puntes arrodonides!!!!! Ahhhhhgggg!!!! Fa molt mal, molt! En fi, utilitzo un cargol nou de trinca per obrir el pas i torno a entrar el vell... Entra, bé! Arribem a la R i puja el Marc amb la sorpresa que darrera d'ell un paio amb accent gallec puja sense corda!!! Uau! S'ha d'estar molt fort de coco per pujar en lliure... uf!


Finalment s'ha acabat. Felicitats Marc!


El nostre amic Luís, escalant en gel en LLIURE! És a dir, sense corda!

Acabada la casca de l'arbret intentem anar a la columna del Verdet, però una lectura no massa bona de les indicacions ens fa perdre temps donant voltes. Desistim i tornem enrera cap al refugi. Tot i que hem fet només una cascada ha estat prou divertida i amb la bona sensació d'haver-la obert sense gent ni trossos de gel caient sobre els nostres caps. Nota final: NOTABLE!

26/1/11

LA SENSIBILITAT D'UN BON DIRECTOR


Trailer en espanyol de la pel.lícula dirigida per Clint Eastwood, HEREAFTER (Más allá de la vida)

Saber que una pel.lícula és del director Clint Eastwood és, segons la meva opinió, una bona pel.lícula. Hereafter no ha estat menys, tal i com la resta de les seves produccions: Million Dollar Baby, Gran Torino,etc.


Cint Eastwood, com sempre, amb molt bon gust a l'hora de fer pel.lícules.

El ritme pausat però no menys important que els diàlegs, és una de les bases d'aquest director. Poder assaborir tots i cada un dels minuts de la pel.lícula, una gran sensibilitat a l'hora de tractar els temes, una sel.lecció de les bandes sonores exquisites fan, d'aquest director, un productor amb talent. Per tot això i moltes coses més us recomano veure les seves pel.lícules, en aquesta últim moment, Más allá de la vida. Espero que en gaudiu tant i com jo ho he fet. Ja m'explicareu!

24/1/11

SI LA CANDELERA RIU, EL FRED ÉS VIU!


La flor de l'ametller, tant característica quan apareix el fred hivern.


Camins gebrats per la neu i el glaç.

Que té l'hivern que quan el fred apreta apareixen aquestes magnífiques imatges? M'encanta el fred, i sobretot, quan és molt viu! I a vosaltres?



Natura glaçada.


Un dels ocells més simpàtics i amic del fred, el Pit-Roig.


22/1/11

MÉS KM AMB LA GT


Bicicleta GT, preparada per menjar molts km!

Ja fa temps em van robar una bicileta per anar de ruta. Una bici per posar alforges, perfecte per fer km. Després del robatori ja anava donant voltes que algun dia o altre n'hauria d'agafar una. Doncs ara, ja puc tornar a somiar amb llargues rutes amb btt sobre la nova GT. No és una bicicleta d'alta gama, però no em desagrada, al revés, reuneix les característiques adequades per la idea que volia: una bicileta de talla M, amb supensió bloquejable, uns bons frens i equip de transmissió decent. Perfecte! Comencem a pensar amb la Transpirinaica...?

PENJAT COM UN FUET

Doncs sobren les paraules, tot el dia aixi, penjat com un fuet!

Escalar a Sant Llorenç ja sabem que la cosa pica..., el sector de la Paret Gran de Font Soleia, també pica... Començar amb un 6c per escalfar, també pica... I anar amb els amics Josep, Jose i Alfons també pica!!! En fi, que m'he estat tot el dia penjat com un fuet, de segon, intentant tibar de valent per emportar-me pila per la propera grimpada.


Jose en el 7a, Súbete a mi piel.


Nou "porter". Pot carregar fins a 80kg, dues mans, xerrarire, bou de Sabadell, però bon xaval! ;)


El dia, però, genial. Dia nítid, perfecte per a la fotografia i un fred que animava a escalar! jeje! 3 vies en total: un 6c i dos 7a. Per mi, més que suficient, pels bous... tot just per escalfar. Ens veiem a la propera xiquets!


Josep tibant en el segon 7a, Tóma dinero i córre.


Dia radiant i nítid, genial per fer fotos!


I més fuets!

17/1/11

QUAN MENYS T'HO ESPERES

Les coses passen quan menys t'ho esperes.

Quan menys t'ho esperes pot passar. Cansat de la mateixa cançó, agafo o no agafo la bicileta... És tard, d'aquí poc es farà fosc, però necessito cremar i deixar de pensar. Agafo la bicicleta i instintivament el frontal. Començo a pujar, la llum del dia va deixant pas a la llum de la lluna. És quasi plena, encara falten un parell de dies però la seva llum em permet moure'm per la muntanya amb el frontal apagat. No fa fred, estic sol, és fosc però em sento bé. Quan fa que no em sentia així. Jo i només jo amb contacte amb el que més m'agrada, la natura. Començo amb poques ganes, necessito cremar. Arriba un moment que haig de parar, posar-me el frontal, hi ha boira i la visibilitat és poca. Avanço uns quants metres i un porc senglar em recorda que mai estem sols, sempre hi ha algú que et fa sentir viu. Potser és por, potser és inseguretat, és igual, em fa sentir viu. Endavant, més amunt fins que... Ara, ara és el moment, no tinc pressa. Ningú m'espera. És aquest instant, són aquestes imatges, és aquesta la sensació, el que necessito. Agafo la càmara, deixo la bicileta i em poso a fotografiar el que veuen els meus ulls. És ara quan veig que el patiment, l'esforç, el fer coses a contravent tenen sentit. Perdo la noció del temps, faig proves, obro diafragma, tanco, més velocitat, menys, més sensibilitat, no ho sé. Provo, faig proves, fins que trobo la foto "perfecte". No tinc trípode, llàstima, la definició de la imatge podria ser més perfecte. Perfecte? per què? és ara quan estic gaudint més. Estic sol, fent una foto al paisatge de nit entre la boira, la lluna plena i jo. Què vull més? Més perfecció, no cal. Estic content. Torno a agafar la bicicleta, tinc fred, necessito arribar a casa i donar-me una dutxa d'aigua calenta. Mentres baixo tinc ganes de tornar a repetir aquest moment, però sé que no serà fàcil de repetir. Només quan passen una sèrie de fets, en uns moments puntuals pot tornar a passar, però en tinc un bon record. Potser no tan perfecte com voldria, però m'agrada, m'agrada a mi, l'he feta per mi, i més igual el que diguin els demés. L'he feta amb el cor, i això és el que compta. Arribo a casa, em dutxo. Avui estic bé, molt bé! Ha passat, passa, passa quan menys t'ho esperes.

16/1/11

PARETS DE BADALONA

Parets de Badalona, un petit sectoret al costat del Centre de Negocis.

Després de deixar-me el canell a la Poma i decidir que avui al matí era millor reposar, en Sergi m'ha proposat danar a tibar. Entre dubtes acabem anant a un petit sectoret de Badalona, situat al costat del Centre de Negocis. Provem un parell de vies, temps just perquè el canell es recoloqui al seu lloc i per treure'ns el mono d'escalar. No ha estat pas malament, si això li afegim el premi sorpresa de la Nuka, la xocolata amb xurros i el soparet a casa, el dia ha estat del tot rodó. I amb ganes de repetir!


Sergi apretant fort.


Nuka i el regal sorpresa, un conill!

12/1/11

NOU BOULDER A PARETS DEL VALLÈS

3ª cara del roco, accés de 90º amb sostre a la part final

El municipi de parets ha inaugurat un nou rocòdrom en el mateix poliesportiu del poble. Aquest és de tipus monolit, on es pot escalar per les seves 4 cares. Cada cara consta de 2-4 vies de diferents graus marcats pels colors de les preses. Cada cara té una dificultat anant de la més fàcil (paret de 90º) fins a la més difícil (paret amb bastant angle de desplom).

L'horari d'atenció és de dilluns a divendres de 9.30 a 12.30 i de 15.30 a 20.30, els dissabtes de 9 a 21h i els diumenges de 9 -13h, sempre i quan estigui obert el pavelló d'esports. Per qualsevol dubte podeu trucar al tel 93 562 52 06. Per cert, m'ho deixava... és gratuït!

2ª paret amb petits resalts que comencen a tombar

1ª Paret de dificultat baixa, amb vistes a la dreta de la 4ª paret de més dificultat (encara que no ho sembli tira enrera i de forma sostinguda!)

11/1/11

TOT ÉS POSAR-HI GANES


Com diu el refrany en castellà "quien la persigue, la consigue", doncs aquí teniu un exemple. S'han de tenir els ... molt ben posats! Espero contagiar-me d'aquestes ganes. Un 10 pel rider cec! Enhorabona!


9/1/11

APUNTANT ALT


Noves promeses i velles glòries montant el mateix denominador comú, la bicicleta de muntanya. Bicicletes que amb els anys han aportat més del que ens pensem a les nostres vides, sobretot, a les noves genereacions. A gaudir del vídeo riders!


8/1/11

VÍDEO DE LA FERRATA BAUMES CORCADES


Doncs aquí el tenim, un vídeo-resum de la ferrata les Baumes Corcades (Centelles) amb la Pau i un servidor.

ADDICCIÓ A LA MUNTANYA


Pau i un servidor en la part més alta de la ferrata.

El món de la muntanya enganxa. Que el sol t'escalfi la pell, que el vent suau et refresqui la cara, en fi, notar com t'integres en la natura, no té preu. La ferrata és una excusa més però un camí més fàcil per notar les alçades i les parets. Cada vegada que visito la ferrata de les Baumes Corcades nous somriures es dibuixen en les seves cares, i esperem que es repeteixi! Són aquestes aventures que fan que la gent s'eganxi a la natura, creant una addicció molt forta que després no se'n pot prescindir. Quina serà la propera?


Vistes impresionants de les terres d'Osona i el Pre-pirineu al fons.


Trams verticals i atlètics tan característics de les Baumes Corcades.


Per què serà que es diuen corcades...?

4/1/11

PICA D'ESTATS, JA SOM AQUÍ!

J.Antoni fent camí cap a la Pica d'Estats.


És el segon intent, el primer vem haber de tornar enrera per un genoll del J.Antoni. Aquesta vegada sembla diferent, llàstima que el Jaime els maños no han pogut venir.



El gel, sempre present en el llarg camí.


Vistes panoràmiques del cim més alt de Catalunya

Sortim a les 7h del matí, no fa fred ni bufa aire, perfecte. Arribem just abans del primer llac, on l'última vegada vem girar cua. Seguim, el cos respon bé. El sol triga a acariciar-nos la pell, però sort en tenim de que no fa aire i el vent del nord encara no ha arribat. Anem pujant i mica en mica arribem al coll, just abans de la cresta, on atacarem per arribar al cim.


Pas a pas anem guanyant alçada.

Ens mirem el mapa i veiem que la via normal voreja la cresta per la cara nord. Agafem motxilles i baixem uns metres per col.locar-nos a la pala nord de la Pica. No tenim clara la ruta, seguim unes passes que ens duen a una canal que puja directament a la cresta. Ens decidim i piolo en mà en posem en una pendent de més de 45º. Arribem en un punt que ens hem d'encordar, els passos no son difícils però una relliscada ens pot enviar molt avall.


En un punt de la cresta, sort de la corda i els 4 cordinos que portàvem a sobre...

Els minuts van passant i el temps se'ns tira a sobre. Anem crestejant fins arribar al suposat cim. Ens hem equivocat i encara n'hem de fer un més, estem molt cansats. Son les 4h i encara no hem arribat, el sol mica en mica ens va deixant. Tenim una hora de llum per arribar al cim i posar-nos, almenys, en camí de baixada.


Tot i l'error arribem a la punta més alta de la pica, difícil de confondre, no?

Finalment ho aconseguim, fem les fotos pertinents, guardem material i avall que fa baixada. El sol ens va deixant i ens hem de posar els frontals. L'aigua se'ns ha acabat i el camí es fa llarg i lent. La foscor no ajuda a baixar amb rapidesa, sobretot, si afegim la perillositat del gel. Son més de 4h de descens en plena foscor fins arribar al refugi un altre cop. Son les 9h del vespre, estem esgotats i només volem sopar alguna cosa calenta i posar-nos al llit.



La nostra caseta abans i després de l'atac al cim. Una mica més de neteja no li aniria malament...

Resum de la sortida: una de les sortides més llargues i dures de les que hem fet fins ara, perquè hem barrejat llargues distàncies amb canal i crestes. Una bona sortida, si senyor, però amb molt d'esforç.


Sempre seguint les fites per no perdre el camí, o els mitjons... ;)

PS: per cert, a més de les fotos tinc un recull extens de vídeos de tots el moments de la sortida: atac al cim, patejada monumental per la neu i el gel... Us haureu d'esperar una mica, valdrà la pena!

1/1/11

BON ANY 2011


Com cada any que deixem enrera i que obrim les portes a un de nou, les experiències viscudes ens han de servir per crèixer i ajudar-nos a viure millor amb la gent que ens envolta. Amb l'entrada del 2011 espero poder aplicar tot allò que après fins ara. Nous reptes? Espero que si, viure d'il.lusions i compartir al màxim les coses que m'agraden amb la gent que m'estima.

Des del blog us animo a tots i a totes a no perdre, doncs, aquestes ganes per crèixer i compartir amb els demés, a encomanar l'esperança en els moments més delicats, a esforçar-nos pel que val la pena, a viure. En fi, res més que viure aquesta vida que ens ha tocat amb molta salut i alegria, que diuen que són dos dies! Un somriure!