30/6/08

CRESTA URQUIZA-OLMO








Qui ens havia de dir que aquesta sortida tindria tanta emoció... Va començar com qualsevol sortida a la muntanya (moltes ganes i energia) i va acabar com el rosari de l'Aurora... (la nit se'ns va tirar a sobre!

Per començar el divendres nit havíem d'estar dormint a l'Alberg que està situat a peu de via, cosa que no va ser; vem haver de fer nit (bivac) a un poble de les rodalies. Quin cel més estrellat, però. L'endemà vem anar a buscar el famós alberg i no hi vem arribar fins unes hores més tard. Un cop ens posem a fer la cresta, abans havíem d'anar a l'altre punta per fer la cresta i acabar on estavem al començament.

Finalment comencem la cresta i via de 6a de grau per començar... Després més fàcil, però. Durant la cresta ,a la cordada que anava jo, les cordes tenien la mania d'embolicar-se, cosa que ens feia enlentir el ritme.

Total, que des de les 11h que vem començar (tardíssim!) no vem acabar fins les 10 de la nit!!!! i no l'havíem acabat del tot...; vem haver de fer un ràpel a plena foscor sense saber on aniríem a parar, a més a més de portar unes quantes hores sense aigua.. Cansats i després de 15 h d'escalar i caminar vem arribar a la matinada al cotxe. No podíem més!
La guinda... L'endemà al matí vem haver de marxar corrents perquè en el mateix lloc on estàvem es concentrava una manifestació per la col.locació d'un pont que unís Aragó amb Catalunya. En resum, un sarau!

DINAR DE FI DE CURS 2008 DE L'EQUIP DE MESTRES DEL CEIP PAU CASALS




Ja se sap: tot el que comença ha d'acabar. Avui hem dinat tots els i les mestres de l'escola CEIP Pau Casals a un restaurant de categoria.

Ja per començar hem tingut algun que altre petit problema, l'accés al restaurant. Aquest es troba a Mollet, i des de Montmeló, que tenia un dels accessos tallats per obres, ens ha fet anar a tots més tard del que ens pensàvem.

Un cop a dins... cadascú pren la seva posició. Jo i el Francesc en un costat i a l'altre costat de cap de taula, en Joan Antoni. Semblava un dinar mediaval...

Entren els cambrers i ens prenen nota. De primer amanida de pasta, suc de tomàquet o saltejat de verdures; de segon, peix (calamars, lluç...) i de postres, brownie, gelat de llimona o flam. La veritat, tot molt bo!

La sobretaula, ja us imagineu: bla, bla, bla, bla... i per acabar l'entrega d'un petit detall a les mestres que ens deixen aquest any, snif! (Elisenda, Yolanda i Inma). Per acabar, la despedida: una foto final de tot l'equip de mestres, petons i fins el setembre! (excepte uns quants que han d'acabar feines de l'escola i demà hi tornaran...)

26/6/08

ESPORTS D'AVENTURA A LA URBE

Doncs si, a més de la muntanya m'agraden molt els esports urbans! Sobretot amb la bici, ja sigui per fer street o bike-trial. Entre d'altres vídeos aquí teniu una mostra amb la nova bicicleta KOOX XTP short de 26". Algú s'apunta?
video

25/6/08

LA MEVA XICOTA... LA TIA PAULINA!

És un sol de dona! Amb 96 anys i està tan viva i plena d'alegria que molts ja ens agradaria ser com ella; i que duri per molts anys!

Qualsevol excusa és una oportunitat per riure, i la veritat és que es contàgia amb molta facilitat! Aquest deu ser el seu secret per conservar-se tan bé.
No sabem la sort que tenim tots els que estem al seu cosat. Vaig començar visitant-la cada dimecres des de fa, mínim 3 anys. Primer per massatges, ara perquè me l'estimo de debó!
Per molts anys tia! i que puguem veure'ns durant molts més!

24/6/08

SANT JOAN AL BDN BIKES






Sant Joan de 2008. Què millor que estrenar el magnífic jardí de la tenda de bicicletes BDN BIKES i celebrar-hi la revetlla de Sant Joan?

En Marc, l'Araceli, en Jaume, la Judit, la Sílvia, en Marçal i jo hem decidit celebrar la verbena junts en el jardí de la tenda. Mentres uns preparaven les projeccions de l'últim vídeo en freeride, els altres preparaven el menjar. Mica en mica tot anava col.locant-se en el seu lloc excepte els mosquits que, ni amb insecticides, marxaven del nostre costat...

Així doncs, entre coques, mosquits, música, molts petards i molt bona companyia celebrem la revetlla amb un resultat bastant bo. Esperem que l'any que ve es repeteixi.

22/6/08

ESCALADA CLÀSSICA: VIA RIBES



































M'aixeco a les 6h per anar a buscar en Pep. Només havia dormit 1h i 45 min... M'he aixecat amb una sensació molt extranya: la panxa regirada, el cap espès.

Arribem a la Vinya Nova a les 7.45 i a les 8h ens posem a caminar cap a la via Ribes. Arribem al peu, treiem cordes, repartim material i com ja m'havia posat els peus em toca començar de primer... En Pep m'avisa de que puc tirar fins la 2a reunió i pel camí tant en Pep com jo ens emportem alguna presa amb la mà, i no precisament petita...

En Pep li toca el torn d'obrir de 1r, i també enllaça 2 trams fins la 4ª reunió. Tot bé, li ha tocat però un tram senzillet de V i IV. Té ganes de tirar-li ja fort i que li toqui un tros exigent... Torno a tirar jo i anem saltant reunions i 2 trams més a la butxaca.

Per arribar a la 6a R tenim un petit problema: no sabem si la corda dóna. En principi són 60m justos i la corda no dóna per més. Ho provem i quan estigui a la 5ª R decideixo. Ok, pujo i pujo i... només hi ha una R però no és pas requipada sinó de claus un pel xungos... mmm... Què fem? pujo? però és que si la corda no dóna hem de pujar en ensamble i justament l'ultim tram hi ha un petit sostre, les cordes rossarant molt... Doncs cap a munt! Començo a pujar i just quan començo a superar el sostre noto tot el roçament i haig d'estirar les cordes com si portés pedres a la butxaca!. Les cordes estan creuadísssimes!!! Quan recupero a més a més les cordes començen a rissar-se!!! què coi passa?

En Pep ha de parar, pillar-se i treure's les cordes per desenredar-les... Finalment puja però amb més històries amb la corda... Continua ell i vol fer 2 trams més (per fí el més complicat i li tocarà a ell!). Problema. Ha de parar-se en la reunió anterior perquè sinó les cordes rossen molt i a més només ha fet un tam de 3r grau (comença a fer cara de que s'està mosquejant. No li toca cap tram amb una mica de suquillo...) Segueixo jo amb el tros de 6a. I quin 6ª!!! amb la motxilla i ja una mica cansat de tot, m'haig d'agafar a les cintes... Quan li toca el Pep flipa i no es creu que sigui un 6a (després quan estem fent la birra ens adonem que el 6a està per l'esquerra i nosaltres la hem fet per la dreta!!! Què collons hem fet? No m'extranya que m'agafés de les cintes (sona a excusa, no?)).

Li toca pujar al Pep i li torna a tocar un tram de 3r grau... No s'ho creu. Mala sort? Anem fent via i menjant-nos les últimes reunions però ja amb cansament i els peus escaldats! Arribem a dalt. Són les 2h? Ens hem entretingut amb el creuament de les cordes i buscant la 5a R, però arribem bé i gastant la última gota d'aigua.

Ens toca baixar, no ho tenim clar. S'ha de fer caminant i hi ha 2 possibilitats, intentm fer la més curta pel torrent de la dreta. Sembla ràpid... Ens anem acostant, passem les agulles i no veim el camí. Acabem decidint agafar el camí llarg que com a mínim hi han fites. La volta és enorme! Tenim molta calor, sense aigua, només pensem en una bona beguda fresca... Arribem a baix i són les 4h. Anem a fer una clareta al bar de Vinya Nova. La ruta s'ha acabat satisfactòriament excepte un parell d'imprevistos. Contents i amb ganes de repetir! Fins la pròxima Pep!

SOPAR A CASA DEL JORDI MARTÍN


















Ahir dissabte en Marc Esclusa, la Marta Poy, en Marçal Masachs i jo vem anar a sopar a casa del cosinet Jordi (St Celoni).

Primer vem arribar els germans per donar un cop de mà amb el sopar, que si tallar un pebrot, fregir la carn picada... Bé, tot per preparar uns deliciosos plats per encandilar als convidats. De primer una amanida tèbia amb una vinagreta de mòdena amb mel... mmmm! De segon, uns "pastissets" de foagràs (estava bo eh..., Marta?) amb mel..., i de tercer, un cuscus per llepar-se els dits!

Minuts més tard, aparèixen per sorpresa els tiets Gerard i Maria. Després d'ells la parelleta Marc-Marta. I quins problemes Marc per obrir una cervesa,no?

Després de sopar entre riures i annèctodes divertides anem a fer unes copes a un local que, segons en Jordi estava a 5 minuts... I com ja sabeu la percepció dels pobles és bastant diferent! de 5 minuts res!!! La pròxima taxi!

Ja dins del local anem a fora a la terrassa, només amb la intenció de fer un parell de cerveses, xerrar i marxar cap a casa... Doncs, res daixò. Ens fan entrar pel xivarri cap a dins i passa el que passa, comencem a ballar, beure... i acabem fins que tanquen el local. Total, que arribem a casa a les 4h i a les 6h m'haig d'aixecar per anar a escalar a Montserrat. Ja ho diu el veï de l'escala "fes-ho ara que ets jove..." Mai més! estic molt cansat!

PS: gràcies Jordi el sopar i la companyia excel.lent!!! Fins la pròxima (amb festa . eh? però sense escalada l'endemà!!!)

21/6/08

INAUGURACIÓ BDN BIKES!!!







Per fí la tenda obre les portes al públic!!! Tothom ho esperava en candaletes. Només cal veure'ho a l'assistència. Els nens, els no tan nens i els veterans. La tenda neta, el terra fregat... (després de que tothom el trepitgés, grrrr...) Realment, tenir aquell tros de jardí és una passada! Ara per St Joan a veure què fem.

Esperem que tot vagi agafant el seu ritme i poc a poc la tenda vagi tirant endavant. Molts somnis i suor estan al darrera del Jaume i la Judit. Poden estar tranquils, però, tenen una colla d'amics que estaran al darrera pel que faci falta. Molta sort!
Pels que volgueu acostar-vos la seva direcció és:
c/St Bru, 153 de Badalona (08912) tel.93 464 37 75
Està a la mateixa nacional al costat dels trofeus Badalona

TEATRE: "UN MUSI...CAL" AL LLANTIOL


Hem quedat la Núria, la seva germana, l'Almudena i l'Oscar a les 8h davant la parada de metro del Liceu per anar a veure una obra de teatre que porta per títol: UN MUSI...CAL. Abans però parada obligada per fer unes cervesetes.


Donem voltes per la rambla del Raval i les taules ja es preparen pel sopar (són les 8.30) i decidim anar al costat del teatre a fer la cervesa. El teatre encara no està obert, entrem a un bar el mateix carrer Riereta que sembla tenir alguna relació amb el teatre (no ens anaven a deixar prendre res, però al saber que anavem al teatre ens han atès molt amablement).


Arriba a l'hora, són les 8.50 i entrem al teatre. Hi ha cua però mica en mica anem entran. La màgia del teatre Llantiol és molt particular: un ambient acollidor al voltant de les seves taules i un petit balcó. Comença la funció; es tracte d'un musical on narren una història a través dels musicals més famosos de la història mitjançant la paròdia i el teatre irònic i crític. Molt bo, escenes divertides i molt mal de panxa de tan riure.


En algun moment o altre s'ha d'acabar, són les 10.50!! Ens anem pitant en busca d'un lloc per sopar. Anem directament a la rambla del Raval i entrem en un Italià. Ens demanem un bon vi Marquez de Cáceres (17 euros l'ampolla!!!) i ens el serveixen calent... Els primers: els raviolis i las tallarines boníssimes, però no us demaneu els rissotos!!! És arrós bullit amb molta salsa de tomàquet...


Després del sopar ens anem a prendre una copa en un bar anglès de les rodalies i a mi, ja se'm tancaven els ulls... El bar xapa a les 3h i ens fan fora, marxem, decidim que fem però el cansament ens desborda (almenys a mí!); així doncs, marxem cap a l'autobus nit i cap a casa que ja és tard.


Ens despedim i esperem tornar-nos a trobar amb la colla per un altre dia. Propera sortida: escalada, ferrata...?

19/6/08

SOPAR ANIVERSARI SÍLVIA MUSTARÓS


Divendres 13 de juny, quedem amb la Sílvia per fer unes cervesetes al Badiu (i que durin!!!). Abans però cursa contrarellotge per comprar els regals, la bossa... Anem fent temps al bar perquè el Jaume i la Judith vinguin i així compartim unes cervesetes més... Passen les hores i la parelleta està embolicada amb la tenda i no apareixen. La Sílvia ho entén però es posa nerviosa, ella és així, que hi farem! Finalment els truquem i quedem al restaurant Mexicat per fer un soparet d'aniversari. Venen justos, però venen! Demanem, sopem i entreguem els regalitos. Sorpresa!!!!! El llibre regalat "El meu germà Pol" ja el té... Què hi farem! li donem la resta: el bolígraf pintat amb el Petit Princep i la carta per escriure-hi les notes de felicitació.


No va estar malament, curt però intens! (bé, la sangria bastant dolenta..., sort de les cervesetes prèvies!)

LA PRIMERA CLÀSSICA DEL XAVI LÓPEZ!!!






Vem sortir el dissabte 14 direcció a Montserrat amb ganes de fer la via clàssica equipada de la SOL-SOLET. Una via assequible de IV-V grau.

Jo aniria obrint la via i el Xavi de 2n anava veien de quin rollo anava això de la clàssica... Com sempre, els primers comentaris:"quin mal als peus!"; però ja se sap, qui vol gaudir ha de patir! Però ràpidament el mal de peus va passar en 2n grau quan la vista mica en mica anava guanyant terreny. Un dia genial, núvols i sol-solet. De tan en tan la corda ens recordava la filosofia de les clàssiques: cordes entrelligades, nusos impossibles de desfer...


Anaven passant el minuts i portavem una mitja de 20 min per reunió. No està malament per ser la 1ª vegada que puja a una paret de 150m. Només les cordes ens feien la punyeta de tan en tan i ens feien que a les 14h no estiguessim a casa...


Doncs així va ser, a les 15h vem arribar a casa després de pujar jo sol solet cap a la última reunió, que es trobava sobre un sostre, rapel.lar fins on estava en Xavi, desmontant les últimes cintes, i montant el ràpel fins a baix, tot, com no, enredant-se les cordes.


Un dia genial! com m'agraden els imprevistos...

LINDY HOP SWING


El swing ha estat una part de la meva vida durant 3 anys. Durant aquest temps he descobert una gent oberta i molt maca. Espero que només sigui una pausa i no una parada per sempre. En principi l'any que ve m'iniciaré al claqué... A veure que tal; i si hi ha sort em tornaré a reenganxar al swing quan tingui realment ganes de fer-ho.
Penso que habia de deixar-ho per tancar una etapa més. Però és que de tant en tant em venen unes ganes de posar-me a ballar... tot escoltant la música i intentant compenetrar-me amb la parella de ball...

Moltes gràcies a tots els amics i amigues que m'han posat a l'abast aquest món de la dansa que porta per nom: LINDY HOP SWING!

Pels que vulguin donar una ullada al món del swing (escoles de ball, cursos intensius, festes...) aquí teniu unes adreces interessants:

http://www.pepiemi.com/

http://www.balliball.com/

http://www.bcnswing.org/