31/8/11

JOVES ESCALADORS



Laia i Josan, els dos novells escaladors.

Us imagineu tenir uns peus de gats tancats, sense estrenar i amb ganes d'escalar? Doncs aquest és el cas de la Laia. Aquest cap de setmana ha estat d'estrena per la Laia i el Josan, dues noves cares en el món de l'escalada. I que millor que fer-ho amb la bona companyia del Sergi, la Zaida i el Jordi. No es pot demanar més! Un cap de setmana on aquests joves escaladors s'inicien en les parets de Tartereu i Collegats amb l'extra de psicobloc al pantà de Sant Antoni, tot un luxe! Esperem que els tornem a veure ben aviat amb moltes ganes d'escalar i passar-ho bé! Ànims!




El grupet d'escaladors del cap de setmana prenent un refresc al bar del pantà, un plaer!



Sergi apretant en les parets de Collegats.



Els primers passos de la Laia. Lents però segurs.




Veterana escaladora refrescant passos de Kate Moss en Vall Mastaet (6a+)... és a dir, de recolocar-se a la paret.



Jordi demostrant els resultats dels seus llargs entrenaments al roco en la via Territori Muzungu (6b) Fort bou, fort!



Laia assegurant a Josan en un 6a+ de Tartareu. Uf...

24/8/11

MÉS QUE UN HOBBIE, SLACKLINE!



Bfffff.... què us puc dir, mireu-lo, no té desperdici! Brutal

Ja fa temps que tinc la cinta d'slackline i practico aquesta disciplina de tan en tan. M'agrada, em distreu, fa que no pensi en res mes que l'equilibri del meu cos i, de rebot, del meu cap. I no és coincidència que ho practiqui en èpoques de lesions. La primera vegada va ser per una tendosinovitis al meu dit índex de tan escalar, ara, per una fisura de les primeres costelles que, tot i que sigui superficial, no em permet anar en bici o tibar fort. Així que sant tornem-hi! Fora pols i la cinta Gibbon torna a rodar! Ara amb més ganes, a veure si aquest cap de setmana l'estreno sobre l'aigua!


ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS!



Sopar d'aniversari a la Crepperie Bretton de Blanes.


De celebració a la Creperia de Blanes de la Gina, 31 tacos de la Judit! Com sempre una bona dosis de creppes salades i dolces acompanyats del licors personalitzats per la cuinera, boníssims! Una mica d'humor i una dosis de terrasseta, un aniversari molt entretingut, i que duri, per molts anys!



Emmmm... de viatge a London, o això diuen...



La beguda oficial de l'estiu, ara i per sempre més, amén!


23/8/11

EXPRESSAR-SE A TRAVÉS DE LA LENT



Diuen el els ulls són el reflexe de l'ànima. La fotografia és el reflexe de les meves emocions. Aquí teniu un petit recull de detalls fotogràfics mentres estava en els Alps. Gaudiu-los!












JA N'HI HA PROU!




"Les persones compliquem molt les coses. Trobes a faltar? Truca. Vols quedar amb algú? Convida. Vols que t'entenguin? Explica't. Tens dubtes? Pregunta. No t'agrada? Parla. T'agrada? Parla més. En tens ganes? Fes-ho. Vols alguna cosa? Demanar-ho és la millor manera de començar a merèixer-ho. Si el "no" ja el tens, només corres el risc del "sí". La vida és només una! Siguem feliços!!! M'agrada, ho copio i ho penjo! "



Fa uns dies que vaig veure penjat en el mur del facebook aquesta cita. La veritat és que té molta raó. Sembla que ens posem més problemes dels que tenim, que ens compliquem massa la vida pensant que els demés han de saber el que ens preocupa, volem i desitgem quan, potser, no en tenen ni idea! SI VOLEM ALGUNA COSA SIGUEM EXPLÍCITS, NO ESPEREM QUE ELS DEMÉS HO ENDEVININ. Potser així ens ajudarem a viure aquesta vida que, de per si, no ens posa les coses fàcils. El vídeo que he penjat ha estat potser el detonant d'aquesta reflexió. Espero, començant per un servidor, començar a posar en pràctica aquesta cita. Apa-li, siguem constructius!

22/8/11

BIKEPARKS ALS ALPS



Línies que posen la pell de gallina al bikepark de Chatel.










El grup de fanàtics amb qui he compartit aquesta setmana de bikepark als Alps.


Després d'una setmana escalant a Picos, una altre escalanat a Gredos faltava una part important, la bicicleta! Així doncs, marxem cap als Alps Francesos un grupet de riders: Xavi, Eli, Carles, Anna, Joan, Alberto, Gabriel i Lluís.





La colla pessigolla gaudint al màxim d'aquests dies de vacances.



El camp base el situarem a Chatel, un poblet idílic dels Alps, emboltat de prats verds i muntanyes alpines. La casa inmillorable: tots els serveis disponibles: sauna, jacuzzi, sala de jocs, espais per a dotze persones amb el garatge corresponent per les bicicletes... I tot això a 15 min pedalant suau de l'estació! I si això li sumem uns àpats inmillorables amb la colaboració de tot el personal (amb més atenció als cuinetes Gabri i Xavi...) no es podia estar millor.





I com gaudim... El jacuzzi, un luxe de cada tarda després d'unes sessions esgotadores amb la bici.




Però no només es gaudeix de la bicicleta. Sort de les delicies que ens preparava el Gabri!




Fang, molt de fang el primer dia, després dies collonuts!






I és que ni la pluja ni el fang ens van poder treure un somriure i ganes de baixar als fanàtics de les 2 rodes!


Sis dies d'activitat: 5 de bicicleta i 1 de ferrata. Per l'experiència d'altres anys semblava agosarat tanta activitat, però el bon estat de les pistes, les sessions diàries de jacuzzi i moltes ganes de rodar i saltar han fet possible que el nostre cos aguanti tanta càrrega física.





Paisatges idílics, vistes privilegiades amb la bicicleta d'acompanyant de viatge.







Baixades de vèrtig, tallats, passarel.les. Sort del Xavi que em posava les piles, que sinó...




Aquest tipus de línies són les que em fan pensar, fa falta anar a Whistler...? Estan molt sonats aquests francesos!


Impresions. A veure, si el bikepark de Chatel es prou gran com per superar en escreix els bikeparks de Catalunya i Chatel és un dels bikeparks dels més de 10 que n'hi han per la zona, què us haig de dir? Fa falta anar a Whistler? Sí, hi haurem d'anar, per supososat! Ara, el nivell tècnic d'aquestes pistes ens dóna per rodar uns quants anys i repetir uns quants anys més. Ja ho deien uns amics que han rodat molt: les úniques pistes Europees que donen la talla abans de Whistler son les dels Alps, Chatel i Les Gets, en primer lloc.




Com no podia faltar algun dia de muntanya. Una ferrata xulíssima envoltada de prats verds típics de Suïssa. Genial!




No per ser una ferrata les sensacions eren menys. Quin pati!







Petits tresors que no te'ls trobes si no surts una mica de la ruta preestablerta.




En fi, es somriures parlen per si sols. Un plaer compartir aquesta setmana amb vosaltres gent! L'any que ve, Whistler...? ;)

13/8/11

COMO LOCO




Como loco baile mucho, que las cosas duran poco...


Va ser arribar a Andorra la Vella i vem coincidir amb l'últim dia de la festa major, amb la sort d'enganxar el concert de Delafe y las Flores azules. No els havia vist cantar en directe i, la veritat, em va encantar. Aquest va ser el preludi dels dies que seguirien en Andorra: ballar i ballar per retrobar l'equilibri intern.

12/8/11

DESCONNECTAR DE DEBÓ






El "petit" gran grup d'aquestes minivacances taaaaan ben exprimides.






És veritat, ho reconec, els mestres tenim una bona dosi de vacances; però merescudes, no? Doncs ja que les tenim les aprofitarem. Aquesta vegada pugem 4 dies a Andorra amb la Carol, l'Esther i la Lupe. Tots tenim ganes de desconectar, i de debó. Hi ha qui no creu amb el destí, però la veritat, a tots 4 aquests dies ens ha anat de conya per riure molt, ballar fins que el cos digués prou i, com no, per prendre'ns uns quants mojitos! Vaja, desconnectar de debó!






Moltes hores de riure's i de moure l'esquelet al Disco Pub Estudio 92, senzillament genial!










Si a tot això li afegim unes dosis de Caldea, d'excursions, ferrates, celebracions d'aniversari i una bona sacsejada a un dels tobogans més llargs d'Europa..., resultat: desconnexió al 100%! La propera però ja tenim una nova adepta a les ferrates, Lupe, no te'ns tiris enrera que t'esperem! Esther, va, hombre.... anima't! ;)







De ferrata al Roc d'Esquers, com sempre hem vaig deixar l'arnès. Sort que sóc home de recursos, que sinó...





Passos aèris atravessant el pont tibetà.






Gaudint dels trams verticals...



...i de les excursions per respirar l'aire fresc de les muntanyes.







A sobre del Tobotronc, el tobogan més llarg d'Europa. Molt recomanable! De seguida que pugui editaré el vídeo, no us el perdeu!






Però res d'aquestes històries no haguessin estat possibles sinó fos gràcies als grans esmorzars acompanyats de Nutella! Mmmmm!


7/8/11

GALAYOS, ESCALADES DESEQUIPADES




Vista des del refugi Victory de les agulles de Galayos.



Aquest estiu s'omple de sortides a la muntanya: Picos, Andorra, Alps i, com no Galayos, terra d'escalades desequipades. L'Albert Royo amb tota la troupe: Edi, Berni, Pep i un servidor ens disposem a trepar per les agulles clàssiques d'aquesta Serra situada en el Parc Natural de Gredos (Ávila).




El Torreón, una de les agulles més importants escalada per la cordada E.R.I. (República Independient de l'Escorial)





La troupe sobre l'agulla del Pequeño Galayo.






El Petit i el Gran Galayo, el Torreón per la via Lucas, Punta Maria Luisa i la Punta Tonino són les agulles conquistades per les cordades catalanes. No ens podem deixar però, les excursions a peu per la Mira, la Peña del Mediodía amb les seves remullades a les lagunas de la Covacha...






Nits d'increïbles vistes i de pau interior, perfecte per reflexionar sobre el per què de la nostra existència.





Edi tibant fort en una dels diedres.





Albert en el Gran Diedre del Gran Galayo.





Sobre l'agulla del Torreón, preparant el ràpel de 60 metres verticals.





Baixant de l'excursió de la Mira.





Patejades a la Peña del Mediodia.





Respirant la pau i tranquilitat de les gorges més cristalines de la serra.





Be... tranquiles fins que vem arribar nosaltres...





De camí al refugi, després de la bona remullada.





Pep escalant Punta Maria Luisa, una via excel.lent: bona combinació de fisures, diedres i qualsevol exquisidesa que un bon escalador pot demanar.





Rapel.lant de la Punta Tonino. Molt bé Edi!



Per acabar, recordo un comentari que vaig fer al grup "no crec que torni aquest indret, no està malament, però de seguida ja ho tens tot fet". Si us dic la veritat, com més dies passes en el refugi davant de les agulles, te n'adones que aquest petit reducte de la serra Central acaba sent un gran refugi pels amants en l'escalada clàssica. Així que, mai diràs un mai! Tornaré a Galayos!