29/7/08

DE VISITA A LA CERDANYA


Aquest cap de setmana vem marxar a la Cerdanya a casa de les germanes Horta. Uns dies de descans ben merescuts i alguna que altra excursioneta. Moltes hores de xerrar i xerrar i molts riures!; sobretot si ajuntem a les dues germanes, que sempre tenen algo a dir, i jo, que no em fan callar ni a sota l'aigua... Vaja que vem estar entretinguts. Uns dies per recordar.

22/7/08

TOUR PETIT CONVENT-GRAN PARADISO 2008



Hola a tots!

de moment no tinc temps d'escriure la crònica però ja teniu les fotos penjades en el Picassa. Espero que us agradin! i quan tingui temps per escriure ja em rectificareu...

ADÉU CRISTINA


Cristina ens va deixar tot escalant a Montserrat. Pels que la van conèixer una ment inquieta que no parava de posar-se reptes dia a dia. No vaig tenir prou temps a conèixer-la, però el poc temps que vaig poder estar amb ella em va despertar un sentiment de llibertat i d'aventura molt gran.
Cristina, sempre estaràs amb tots nosaltres, en el nostre cor, en els nostres pensaments, en cada una de les petites i grans muntanyes que ens repten, en cada una de les estrelles del cel. Cristina, gràcies pel teu somriure i per compartir il.lusions.
Cristina ja ha començat el seu gran viatge, un viatge cap a terres salvatges.

9/7/08

SOPAR ANIVERSARI MARC






En Jaume em truca a última hora: " Uri, que l'aniversari és avui!" Així que quedem al vespre per anar a donar-li una sorpresa amb tota la colleta.
L'anem a buscar al seu lloc de treball, a barcelona, davant l'estació de França. En Jaume i la Judit s'inventen una història que li estan pintant les parets de l'hotel; i ell, tot preocupat, surt al carrer. És quan... surten tots a fer-li l'espant que tan estaven esperant...

Ens esperem que en Marc acabi el seu torn: a les 11h, i ens anem a sopar en un restaurant italià que cau basatnt a prop. Sopem tranquil.lament i l'hora dels regals!!!! Una càmara de recanvi (el regal de broma ) i un seient de calité (el regal serio).

Marxem del restaurant per fer un gelat! després del gelat fem una volta i, com tots estem molt cansats, la volta ens du al párquing. Contrapunt: en Marc torna a Badalona en bici!!!

8/7/08

MONT PERDUT (ORDESA)




































































En J.Antoni en Jordi (el meu cosinet 2n) i jo marxem cap a Ordesa a fer el pic del Mont Perdut. Marxem divendres 4 de juliol a les 7 del matí per arribar al migdia al pard d'Ordesa. El viatge es fa bastant lent i pesat (trobem les cues d'entrada a bcn de les 8 del matí). Fem una paradeta per esmorzar i a la 1h arribem al parc.

Agafem el bus per pujar a la "Pradera" lloc d'on comencem la nostra excursió. Ens trobem amb la primera sorpresa: per anar el refugi volíem passar pel camí dels caçadors, però el cartell ens marca 5h i 1/2 i a les 7h tenim el sopar....! Triem doncs anar pel camí que segueix el marge del riu. Triguem unes 3h fins a la cascada Cola de caballo i tenim 2 horem més fins al refugi. El tram ha estat força llarg fins la cascada i hem hagut de passar una petita draçera per un tram de 4t grau amb cadenes (tipus ferrata).

Arribem al refugi puntuals com un rellotge suïs. Deixem les motxilles, ens posem les xancletes per anar més còmodes, preparem els sacs a l'habitació i a sopar! Què estrany que es fa sopar tan d'hora! Però ja se sap, a la muntanya no es va per l'hora del rellotge sinó de la llum!

Ens aixequem a les 6h del matí, esmorzem amb poca gana i a les 7 i 1/4 iniciem l'atac al cim del Perdut. Seguim la gent que sembla que boreja la muntanya del davant, nosaltres tampoc ho tenim massa clar, fins que arribem als primers trams de neu. Passem bona part sense grampons però just abans de la canal que puja al cim ens els hem de posar, és massa arriscat i molt pendent! El temps empitjora, fa fred i vent. Una imatge ens sorpren... Tota la cresta està plena de marietes!!! què fan aqui dalt?

Pujem la canal poc a poc radera d'altres grups de gent. Mica en mica anem fent via fins al pic. És una pujada amb molt de desnivell però molt curta en distància; anem avançant força ràpid. Arribem al coll, fa molt de vent, els núvols es mouen amb molta pressa, veiem el pic, ens mirem i els somriures brillen en la nostra cara, ens falta molt poc!!!

En 15 minuts ens col.loquem a dalt del Perdut juntament amb la resta de gent que anava arribant amb compte gotes. Fem moltes fotos, estem satisfets!

Comença el descens amb molta energia en el nostre cos. Qui diria que hem pujat a 3.300 m. Anem baixant fins al coll on ens treiem els grampons i continuem la baixada fins al refugi. Allà descansem una mica, fem un mos i continuem la baixada fins la Cua de caball on fem una altre parada i ens refresquem. Sembla que ja està tot fet però encara queda tota la baixada fins la pradera (2h més....) Arribem a baix tot fent parades en algunes fons. Estem molt cansats i insolats fins a les puntes dels dits!!!

Anem al bar, ens prenem unes merescudes gerres de cervesa amb llimona i descansem en els idílics prats de gespa fins que arribi el pròxim autocar. Un cop estem a baix decidim buscar un lloc per fer vivac però hi ha un cartell molt clar que diu que al pàrquing no es pot fer. Res, baixem al poble per buscar un lloc on sopar i un petit clar en el bosc per dormir. Seiem en un bar molt cuco per menjar una bona carn a la brasa; i amb el vi que ens hem demanat va sortint el cansament. No veiem clar de dormir al cel ras, els mosquits... l'agotament.... Finalment anem a dormir en un dels apartaments que té el propi restaurant. Una xulada, com el mateix restaurant. Estem de sort!

Ens dutxem i ens posem al llit fins que a les 2h de la matinada cau una pedregada.... Sort que ens vem fer enrera del vivac perquè sinó... Ens aixequem, són les 8h del matí. Fem una tirada fins les 10h amb el cotxe i esmorzem. A la 1.30 arribem a casa. Un viatge per recordar! Propera: la Pica d'Estats!

FERRATA DE CENTELLES (LES BAUMES CORCADES)


















Dimarts 8 de juliol, a les 8h del matí marxem en Xavi, en Raúl i jo cap a la ferrata de Centelles. En Raúl és l'únic que no l'ha fet, en Xavi un parell o tres, i jo... unes quantes.

Arribem i, pensant que estaríem sols, trobem dos noies més. Sembla que van per feina; un pel més tard una parella més que també van ràpids i abans de que ens posem l'arnés ja han sortit... (quina pressa!)

Sortim a fer l'aproximació a la via i esperem que acabin de sortir la parella. En Xavi, amb molta mala sort, trepitja les restes d'uns excrements de cabra... i deixa les primeres preses plenes d'alegria per l'olfacte i... pel TACTE!

Anem pujant per alguns trams molt aeris i extraplomats que fan tibar els braços de valent! Després però la ferrata fa moltes travesies que ens deixen relaxar i gaudir del paisatge. Però no ens relaxem gaire que arriba el pont de mico amb més de 40 m de longitud. Passo jo primer, després en Raúl que sembla que s'ho pensa però segueix; i finalment en Xavi, que ja sap el que hi ha i sembla més relaxat.

Seguim i anem cap al tram més atlètic de la via. És força vertical i tira de braços. La vista però, mereix la pena. Seguim i arribem a l'últim tram. Ens trobem amb l'última sorpresa: un extraplom amb una escala en plè sostre! La passem i arribem al final de la via on oneja una bandera catalana. Allà ens trobem la parelleta que ens havia passat a la sortida. Xerrem una miqueta i casualitats de la vida, són de la Garriga i conèixen amics d'en Xavi i del Raúl; el món és un mocador!

Finalment baixem pel camí de tornada indicat amb un cartell curiós que posa: CAMÍ... Arribem al cotxe; hem trigat el temps estimat per la ferrata: 2h i 45 minuts i hem baixat en mitja hora. Força bé! Estem força satisfets, tornem cap a casa que el Xavi i el Raúl els espera


la dona amb el plat calent a taula (o no...)

6/7/08

FENT DE LES MEVES...SOBRE DUES RODES!

La veritat és que si no fos per la bicicleta a hores d'ara seria un sac de nervis... Cada vegada que surto a fer zones torno a casa més tranquil. És un repte constant, noves zones, nous trucs, noves habilitats, intentar imitar alguns pros... Encara falta molt, però poc a poc em vaig posant les piles. Aquí doncs una altre mostra dels meus hobbies, el bike-trial.


video
video

3/7/08

ESCALADA CLÀSSICA A ST LLORENÇ (LA VIA NORMAL DE CASTELLASSA)





























Tot va començar un dia que la Núria d'EI i l'Almudena van fer la proposat per escalar. La resta vem iniciar-la al roco de l'escola: la Núria Altimira (la mestre de música) i el seu xicot; vem anar a fer una ferrata però, és clar, encara no en tenien prou... així que avui dijous 3 de juliol hem anat a escalar la Núria, l'Almudena, jo i un amic de la Núria, en Manu (un màster de l'escalada).
Per començar no hem trobat l'accés a la via..., com no, típic de les clàssiques! Un cop en el bon camí passem per uns camins amb unes vistes impresionants! (sembla Montserrat però en versió ferèstec).

Quan arribem el peu de la via, primers imprevistos..., el Manu s'ha deixat un dels arnesos per les nenes; i sense cap mal de cap se n'ha fet un amb una baga! a l'estil de sempre, com no? ens posem la ferralla i el Manu comença la pujada tirant de 3 cordes!!! Està fet un ironman!

Primers friends, tascons i primera reunió. La sortida no ha estat gens fàcil... per mi! i per les nenes com si res! (i era la seva primera via!!!) manda.... A partir de la primera R la resta facilet.

Ens hem trobat petites travessies, passos entre 2 agulles un pel exposat i al final un senyor ràpel d'uns 60 m!!! Quina por... estàvem penjats d'un parell de friends..., que al baixar jo CAMINAVEN!!!! (en l'argot de l'escalador caminar vol dir que es MOVIEN!!!). Sort que en Manu estava per tot i la reunió que havia montat amb friends estava reassegurada amb un a corda fins la reunió bona d'anelles... fiuuu!
La tornada molt tranquileta. Ens hem parat a dinar en un bar de Matadepera i amb ganes de tornar-hi! següent objectiu: EL CAVALL BERNAT!!! i amb les dues princeses (jo al.lucino! ni jo l'he fet encara que porto 3 anys a la paret...)