Cristina ens va deixar tot escalant a Montserrat. Pels que la van conèixer una ment inquieta que no parava de posar-se reptes dia a dia. No vaig tenir prou temps a conèixer-la, però el poc temps que vaig poder estar amb ella em va despertar un sentiment de llibertat i d'aventura molt gran.
Cristina, sempre estaràs amb tots nosaltres, en el nostre cor, en els nostres pensaments, en cada una de les petites i grans muntanyes que ens repten, en cada una de les estrelles del cel. Cristina, gràcies pel teu somriure i per compartir il.lusions.
Cristina ja ha començat el seu gran viatge, un viatge cap a terres salvatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada