28/4/10

1ª PROVA EDITANT VÍDEOS

video

Després de veure alguns vídeos dels companys Freeride del Maresme m'havia quedat amb ganes de provar d'editar-ne un. Sempre són moltes hores les que s'han d'invertir perquè surtin les coses mínimament ben fetes. En un primer intent, el vaig perdre perquè l'ordenador se'm va penjar..., i ja en tenia 8 minuts fets! L'única cosa que podia fer era pensar que tot el que havia perdut en imatges ho havia guanyat en coneixements per fer-ne un altre. Així que aquí us deixo amb una primera idea del que serà el meu primer vídeo. Espero que us agradi! :)

JUGAR AMB LES FOTOS

Jugant amb les fotos

A vegades per sort, a vegades per provar, perquè sé el que toco. No ho sé, però m'agrada jugar amb les fotos. A veure quina serà la propera... De moment toco i remeno la meva PANASONIC tant com puc, i encare em sembla que vaig perdut. Tinc ganes de dominar-la i treure-li tot el suc!

24/4/10

LA MÉS DOLÇA DE LES ROSES

La més dolça de les roses

23 d'abril de 2010. Començo a fer proves amb la nova càmara de fotos, i què més original que fer-ho amb el símbol més important de St Jordi. Aquí la teniu, la rosa, la més dolça de les roses.

22/4/10

PLAER PER LA METEREOLOGIA

El temps del Picó, programa televisiu de parada obligada pels aficionats al temps

Parlar del temps és parlar de l'Alfred Rodríguez Picó, del Tomàs Molina, del Francesc Mauri i molts d'altres. Tots ells grans mestres de la metereologia que m'han transmès el gust per l'observació del temps. Però un d'ells m'ha deixat emprempta, i aquest és l'Alfred. Gran autodidacte, sempre m'ha despertat una enveja molt sana per fer allò que li agrada des d'un punt de vista molt humil.

Marcant diferència l'Alfred ha sapigut crear un espai de divulgació molt interessant. Imatges, annectodes, música i molts altres espais formen el TEMPS DEL PICÓ, un programa de molt alt nivell didàctic i punt de referència pels amants de la metereologia. Doneu-li una ullada i ja em direu el què.

SLACKLINE A L'ESCOLA


Els primers passos per treballar l'slackline, amb les piques de fusta. Primer dues, després una...


... per després provar de caminar sense ajuda!!!


Com deia en el post anterior m'agrada que els nens i nenes que eduquem puguin provar la màxima diversitat d'activitats motrius. L'Slackline, igual que les bitlles, és una bona opció. L'equilibri físic i mental es treballa en primer ordre, per això crec que menys pilotes i més activitats motrius alternatives. M'agradaria veure, d'aquí uns anys si algun d'aquests nens han introduït alguna d'aquestes disciplines a la seva vida. Seria un punt, no creieu?

UNA DE BITLLES CATALANES


Una manera diferent de fer EF, treballant amb Bitlles Catalanes.

Fa 7 anys, quan encare no estava a l'escola Pau Casals, treballava a Mataró en un CEIP on les Bitlles Catalanes era l'esport oficial del cole, director, mestres, tothom jugava a bitlles. En tinc un bon record d'aquells dies i em va fer gràcia poder-les treballar a l'escola. Així que un parell de e-mails a la Federació Catalana de Bitlles i ja les tenim aquí!


Cap nen i nena se n'escapa, les Bitlles Catalanes enganxen!

La veritat és que els ha agradat molt, igual que la cinta d'Slackline. M'agrada que els meus alumnes puguin experimentar altres esports a més dels clàssics o populars, per no dir que amb aquests fem país! Espero que algun dia poguem tenir un intercanvi d'experiències amb l'escola veïna CEIP Sant Jordi de Montmeló, perquè ells també en tenen! Algun campeonat local, entre escoles, no sé, ja es veurà... De moment, a jugar a les bitlles catalanes!

20/4/10

LA NINA DELS MEUS ULLS


La meva nova càmara: LUMIX TZ7, de Panasonic


Després d'escalar a Montserrat amb el Xavi la càmara que tenia, una Cannon Ixus, va dir prou... Si us haig de dir la veritat el cor se'm va encongir. Ja fa uns anys que, amb aquesta càmara, he capturat moltes imatges i vídeos de tot allò que m'agrada i m'envolta i, se'm feia molt costa amunt pensar que a partir d'ara només la tindria guardada en un calaix.

La decisió de comprar-me'n una de nova estava clara, no podia esperar. Tenia molt clar que la següent seria amb gran angular per poder abarcar més imatge, i tenia molt clar també que la lent hauria de ser bona, o de Cannon o de Pannasonic. Doncs aquí la teniu: una LUMIX de Panasonic, model TZ7. Què us sembla? Ja tinc ganes d'estrenar-la!


17/4/10

CLÀSSICA A MONTSERRAT


Els 2 perles preparats per la clàssica


De camí, amb la via de fons (què deu pensar el Xavi?)

Després de molt divagar, que si esportiva o clàssica, anem a Montserrat amb l'idea de fer una via clàssica. Aquesta està situada al Gorro Frigi i porta per nom Carles, una via de IV-V grau. L'accés és de 30 a 40 min a peu des del Monestir de Montserrat amb una bona dosi d'escales pel mig. Buf, quina suada! Un cop a peu de via ens trobem d'altres cordades que ens fan pensar que hem arribat tard, però amb sort, entre que parlem i els altres pugen ens deixen lliure la via. Començo el primer llarg i així anem alternant amb el Xavi.

La via és força atractiva, només ofereix un parell de trams de 90º en que t'has de concentrar un pelet més. Arribem al cim i trobem a tota una colla del Centre Excursionista de Sant Andreu: pares, fills, acompanyants, etc. En fi, és el que té fer vies clàssiques, la seva "tranquilitat"... Toca baixar i ho fem per una via ferrata. Anem un pel lents, els nens i nenes són força petits i no poden anar gaire ràpid. Això fa que tornem a casa a les 4h enlloc de les 2h que teníem pensat. Ja ho sé Xavi, no només han estat els nens, els efectes colaterals, ja saps! ;)


Escalar en vies clàssiques té això, molt de pati!


Xavi mirant-se la via de primer amb el Cavall Bernat de fons (una altre via que ha de fer tot escalador català!)


No tot és escalar, també hi ha temps per les fotos!


Per fi a dalt de la via, amb vistes montserratines de foto!

14/4/10

SETMANA SANTA ENTRE NEU I ROCA ANDORRANA


Els 4 papallones dalt del Pic de la Fontblanca, per fi!!!!

3 dies de moviment per la neu i la roca Andorrana. Aquesta ha estat la tònica de la setmana santa amb els protas de l'Eli, Xavi, Marc, Anna, Jordi i un servidor.

Comencem amb la, per fi, desitjada pujada al pic de la Fontblanca mentres les noietes gasten els cantells dels seus esquís per les pistes d'Ordino. El dia se'ns presenta un pel tapat i no les tenim totes. La neu escasseja en l'inici de la ruta, però després es fa notar. La pujada és contínua i tenim dubtes de si borejar per l'esquerra o tirar pel dret. Finalment pugem pel dret amb algún que altre petit ensurt: inicis d'esquerdes ens indiquen que la neu comença a transformar-se (mal rollo). Seguim amunt i els ànims van creixent, sembla que per fi farem pic després de 2 intents. Arribem a la cresta i la boira no ens deixa veure la fita però un grup de roques ens fan saltar un somriure, ja som a dalt!!! Ens fem la foto de rigor i comença la desitjada baixada amb la sort que se'ns obre el dia i un sol radiant ens acompanya en tota la baixada on parem per fer algun que altre salt...

Marc pujant el segon coll de la Fontblanca i el sol vol sortir...


Marc i Jordi, en segon pla en la cresta d'accés al pic. Ja hi som!


Assolit ja el pic el dia s'obre i ens deixa unes vistes magnífiques de la baixada. Genial!

Segon dia de setmana: ferrata a prop d'Engolasters. Nivell mitjà però amb unes vistes precioses. Perfecte per iniciar a l'Anna, futura alpinista (eps, que ja té casc i peus de gats!) L'accés és fàcil i comencem a ferratejar ben aviat. Un parell de ressalts ens enlenteixen el ritme però ens va de conya per fer un parell de fotos aèries. La tornada és llargueta, però contents de la via.


L'Anna s'estrena amb les ferrates!


Xavi grimpant de valent per un dels trams verticals



Aquí la teniu pujant amb un somriure a la boca, però ai en el ressalt... ;)

Tercer dia, esquiada a les pistes d'Ordino amb una de les baixades més xules de l'estació: més d'una hora per forapistes trepitjant neu verge! L'Anna i el Marc deixen l'activitat física de muntanya per desgastar els seus últims raigs d'energia entre botigues andorranes; i quines bambes més xules que es van comprar... jeje!


Tram final de la baixda freeride. Impressionant la neu acumulada!


Aneu seguint les trasses de l'Eli i veureu des d'on vem baixar.


Per la seva cara una bona baixada, sí senyor!


Ja ho veieu, tres dies d'activitat muntanyera, això sense deixar-nos les pràctiques de rocòdrom i de slackline a Ordino, un sopar argentí molt peculiar i molts riure's entre cervesa i cervesa. Queda pendent estrenar el llibre de canals a Andorra i el naturapark de Sant Julià. Ens veiem per la propera! :D Aps! us deixo amb un parell de vídeos, a veure que us semblen.


video

Saltant en el snowpark d'Ordino Arcalís. Llàstima que ens van tancar l'accés a les caixes per grindar una micona més...

video

Una de les baixades de freeride més sucoses del dia. Des de dalt de les pistes fins a baix de tot. Més d'una hora baixant per forapista!

13/4/10

DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA


Quin tros de "6b+"... Segons la Gemma més aviat 6c!

Sector del Llençol de Collbató, Montserrat. Ja havia fet una visita aquest sector i va ser, justament, on vaig provar un 6b+ que tirava més a un 6c... Hi tornem en Xavi i en Josep, juntament amb els amics de la Gemma.


I és que en Josep és molt tossut! Què fort que està el bou...


Mentres la colla del Josep comencen a tibar fort, nosaltres anem a fer alguna via més "normal" per escalfar bé. Després ens ajuntem amb la colla i comença la festa. Mentres en Xavi prova un 6a força complicadet en l'entrada, en Josep va fent tientos a un 6b+ que, molts de la colla, li posaven un 6c com una casa de pagès. Anem fent fins que li provo aquest 6b+ tant exigent i, coi, déu ni do com apreta! El Josep li té l'ull posat i no deixa de tibar-li fins encadenar-la. Jo i en Xavi, ens posem a fer un 6c que, comparat amb el que estava fent el Josep, era força més fàcil sinó fos per una entrada megadura on encare no sé com treure-li el pas... Bé, que us haig d'explicar, només que la propera vegada que hi torni me la faig sencera, de pe a pa! En Josep, com sempre, ens va haver de treure les casatanyes del foc i acabar la via. Després hi torno de 2n perquè els braços ja no tiraven i me la vaig treure encare que sense encadenar (que per mi ja és molt!). Després va tocar el torn al Xavi i, tot i la seva duresa, també la va treure amb uns passos d'Ae.



En Xavi tibant en un 6a força complet. Vinga Xavi!


Xavi mirant-se el 6c amb cara de: " qui cullons em diu de ficar-mi..."; però la va acabar! Olé!


Diuen que mica en mica s'omple la pica, oi? Doncs la meva comença a omplir-se de 6c. A veure quan s'omple de 6c encadenats! ;)