18/12/11

ÚLTIMES LECTURES



Fa un parell de dies un company em deia "veig que t'agrada llegir, oi?" Des de sempre i suposo que l'entorn familiar ha ajudat bastant, sempre he estat envoltat de lectures diverses: llibres, revistes, diaris, etc. És a través de les lectures que tots els nostres pensaments, angoixes i il.lusions es veuen reflectits amb més o menys mesura. Les ganes de llegir però em van i em venen segons el moment. Últimament bastant i entre les mans encara estic llegint Derzú Uzala pel país de l'Ussuri de Vladímir Arsénieve i, ja acabat, Els ulls grocs dels cocodrils de Katherine Pancol.



Cada llibre té les seves cites, cites que un cop acabada la lectura deixen impregnat el teu pensament. Tot llegint els Ulls grocs dels cocodrils, em vaig trobar la següent: "No és perquè les coses són difícils que no ens atrevim, sinó que són difícils perquè no ens atrevim a fer-les". No és pas una cita de l'escriptora sinó un recurs literari provinent del filòsof, polític, escriptor i orador romà Sèneca. Si hagués de valorar el llibre de Katherine Pancol no aniria més enllà d'una lectura divertida i entreguda, però trobar-se aquest tipus de cites entre les seves línies són el que li donen la màgia literària del moment. Llavors és quan em qüestiono: som nosaltres que busquem un tipus de lectura per buscar allò que volem veure i pensar o, és el llibre que ve a les nostres mans perquè sap el que necessitem?

Del llibre de Derzú Uzala són molts els pensaments que em venen al cap. Llibre d'autor rus, de lectura molt descriptiva i molt detallista, no apte pels que volen lectures àgils. Quan va caure a les meves mans em va costar començar-lo i encara a hores d'ara no l'he acabat perquè la lectura és força feixuga. No osbstant, Derzú Uzala m'ha aconseguit captivar l'atenció. La raó, el seu personatge principal: la seva actitud davant la natura, l'humilitat i el respecte que li dóna al medi natural on viu, el seu caràcter pur i gens maliciós. En resum, el perfil d'un personatge que amb els seus valors donen una gran bufetada al pensament occidental que tenim avui en dia. Potser és això el que m'ha captivat més de la seva lectura, trobar un espai no contaminat per les presses, pel plaer de viure amb un ritme pausat i tranquil.

Per acabar un apunt a una nova lectura que tinc entre mans: Maleït Karma de David Safier. Mentres Derzú Uzala va fent camí pels meus pensaments, Maleït Karma m'omple d'estones divertides i entretingudes. Aquí us deixo un fragment, ja us explicaré com ha anat:



"És aleshores que la Kim s'assebenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha negligit la filla i ha amargat la vida a tots els que l'envoltaven. Aviat descobrirà quin és el seu càstig: és en un forat a terra, té dues antenes i sis potes... és una formiga! La Kim no té ganes d'anar arrossegant engrunes de pastís després d'haver evitat els hidrats de carboni durant tota la vida. A més, no pot permetre que el seu marit es consoli amb una altra. Només li queda una sortida: acumular bon karma per ascendir en l'escala de la reencarnació i tornar a ser humana. Però el camí per deixar de ser un insecte i convertir-se en bípede és dur i ple d'entrebancs".

17/12/11

3ª COMPE INTERCLUBS ALS BOUS DE LA SALLE


3ª compe Interclubs als Bous de La Salle. Ori a la foto donant-ho tot.

3ª competició Interclubs a La Salle, tot un èxit de participació. Raúl, Xavi, Oriol, Pep i un servidor, tots 5 donant-ho tot al rocòdrom. Vies més fàcils, altres de més difícils, però en general, aptes pels que els agrada escalar sense ser unes fieres.


Vies de tots els gustos i colors. Xavi a la foto amb el seu estil alpinístic.


Cada vegada més les noies demostrant que no hi ha pas tanta diferència en el món de l'escalada. Tot és qüestió de ganes i hores.

Com sempre el meu objectiu ha estat assolit parcialment, 5 de les 6 vies a TOP menys l'última, un pas, un maleït pas m'ha deixat frustrat aconseguir les 6 vies... En fi, no es pot tenir tot! L'ànim però està molt amunt i amb moltes ganes d'entrenar per aconseguir a la propera trobada 6 TOPS al Club Muntanyenc d'Hospitalet (17 i 20 de gener). I si això li afegim que les lesions dels tendons van a menys... perfecte, a tibar de valent!


5ª via de la compe, començen a inflar-se els avantbraços, però el més bo encara ha d'arribar...


6ª via del roco. Un pas, un pas i arribo a la glòria! De moment, Raúl encapçalant el rànquing nº1 de la llista de participants. Sense paraules (bé, si... molta enveja sana)


Pep, posant tota la carn a la brasa! Fort bou, fort!


Un malalt de la neteja... Ni el raspall s'escapa fent bloc al plafó ;)


Després de la compe, un bon sopar i moltes ganes de pasar-ho bé. Moltes? masses... A les 8h del matí tots a dormir. Si és que ja tenim una edat per fer aquestes coses.

11/12/11

BLOC I ESPORTIVA PER LES MUNTANYES DE PRADES


Marc apretant en el sector del cremat.

Llarg pont de la Puríssima, dies per a tot i per a tots. Tornem a fer files, Zaida, Sergi, Jordi, Pep i Marc quedem per grimpar per les terres de Prades. Camp base, la Mussara. Dos dies de corda i un de bloc omplen les tranquil.les estones de la terra baixa de Catalunya.


Moments tan engrescadors com la cervesa en el bar.


I moments tan tranquils com els que ofereixen les vistes des de l'ermita de Sant Pau.

Sempre m'han agradat aquestes terres. Grans extensions de boscos poc concorreguts, amagats per la boira entre petits pobles acollidors. Prendre una cervesa en un deliciós bar lluny de les masses al costat de gent que no vol més que viure el dia a dia en aquestes terres tranquil.les fa que, aquestes sortides siguin un descans per el cos i l'ànima.


Jordi grimpant en un 6b sota els últims raigs de sol de Prades.


Els sectors Cremat i Hermita han estat els sectors descalada esportiva que ens han ocupat el divendres i el dissabte. Diumenge, després de que marxessin en Sergi, la Zaida i el Jordi, l'hem ocupat bloquejant pels blocs prop de la Mussara, concretament en el sector Mas de l'Elena, on el Marc ha pogut realitzar un projecte pendent: un 6c de cap a peus.



Pep en el 6b+ del sector de l'ermita. Molt durs!


Sergi en les parets del Cremat, sota la vigilada atenta de la Zaida.


6a de moviments deliciosos al costat d'un 7a de molta exigència física i mental del sector de l'Ermita.


Sense presses Zaida va enfiant poc a poc i posant a prova els seus nervis.


I de l'escalada esportiva a la de bloc. Pep apretant en el pas d'un 6c encadenat pel Marc i per un servidor.


Però mai hem de deixar projectes pendents, oi Marc? projecte... 7a (caurà, sergur!)

7/12/11

INICI DE TEMPORADA INVERNAL


Neu, fred i ganes de triscar per la Puríssima.

Primera invernal, objectiu Pic de l'Infern. Al principi no sabíem si anar preparats per a una canal o només per a una travessa per la neu, però el sentit comú ens deia que fèssim una primera cata caminant i després, si hi havia neu, ja hi tornaríem.


Primeres fotos alpines de la temporada amb el J.Antoni.

La sort ens va acompanyar igual que la meteo. Només vem tenir un però, la gran quantitat de gent que vem coincidir. El camí cap al Bastiments era una llarga cua de formigues un darrera l'altre, sort que en direcció al Pic de l'Infern quasi no n'hi havia ningú i la travessa es va fer molt còmode. La neu, prou bona, la propera... una canal, potser?


Vista panoràmica des del Pic de l'Infern amb el Gra de Fajol de fons.


3/12/11

MÉS CELEBRACIONS


El grup d'arquers fent diana a l'homenetjada.

Aquest cap de setmana és un no parar de celebracions, i és que el desembre és un bon mes per gaudir dels aniversaris. Direcció hospitalet, festa sorpresa i moltes emocions per destapar. El grup d'arquers preparats per fer diana. si li haguéssiu vist la cara..., és el que tenen les sorpreses, no? Un bon sopar, molts riures i amb ganes d'estrenar els regalitus! Per molts anys Esther! Que per molts anys poguem continuar-ho celebrant amb aquesta il.lusió. Propera... Delafé!


Fent memòria dels bons moments viscuts fins al dia d'avui. I més que ens esperen!

2ª COMPE BLOQUERA A HOSPITALET


Raúl en l'última via de la compe, via que no vaig poder tibar per culpa de la lesió.

Cada mes el rocòdrom d'hospitalet fa una trobada amb tots els seus socis per organitzar una competició de bloc. Aquesta consisteix en realitzar 4 vies de diferents graus, aptes per a tots els nivells. Com no el Raúl i un servidor no ens vem negar a la proposta, el dimarts ja teníem els dos peus al roco d'Hospitalet.

L'ambient estava força bé, les vies prou exigents, el plafó, encara que un pel petit, molt ben aprofitat. El punt "negatiu" de la jornada me'l vaig emportar jo... Un altre cop, per falta d'escalfament, i suposo que una sobrecàrrega dels tendons, vaig tornar a recaure amb la lesió que em vaig fer al roco de Molins. Aquesta em va impedir seguir amb els blocs proposats, em va quedar pendent l'última via que, pel que veia, feia tibar de valent! Espero no tornar a recaure i estar preparat per la següent amb els bous de La Salle. A veure...



Penúltima via, tot a pols de braços. Però ja sabeu que a falta de força, tècnica!

1/12/11

CUINA AMB VISTES AL NADAL


Pastís tendre de xocolata, per llepar-se els dits!


Aquesta setmana les receptes tenen bastant de pes, sobretot per les salses: el "mojo verde" que acompanya el llobarro i l'all-i-oli que acompanya els peus de porc.

De primer tenim el peix. El secret del plat és la salsa de "mojo verde". Els aprenents la vem fer més suau, però si la voleu fer més picantona apunteu: una bona dosi de coriandre (planta molt semblant al julivert) i el mateix julibert ben picadets, 4 alls i un bon raig de vinagre de poma amb una mica de sal. A tot això li afegirem una llesca de pa de motlle remullada amb llet i ho passem per la turmix mentres ho emulsionem amb un bon raig d'oli.


Llobarro al forn amb patates arrugades (típiques de les illes Canàries) amb "mojo verde".

De segon tenim escarxofes farcides de peus de porc, llagostins i porro. La veritat, no m'han fet gaire gràcia la textura gelatinosa dels peus de porc, però aquesta vegada la combinació amb l'escarxofa ha resultat prou atractiva al paladar.



Per acabar, hem fet un pastís de xocolata amb la característica de ser força tendre. Res de l'altre món però molt gustós. Ens podem mans a la cuina?