29/9/10

VOLAR, UN SOMNI FET REALITAT

Vídeo impresionant, quines sensacions més bèsties!

No us perdeu aquest vídeo. Gràcies Anna per aquest link!!! Qui s'anima????

AIRES DE TARDOR

Una de les imatge de la web boston.com

Cada estació de l'any té el seu encant, i més quan els canvis d'una estació a l'altre es fan més visibles en tots els seus sentits. Avui un amic meu m'ha donat una grata sorpresa en penjar aquest link en el facebook, on trobareu un grapat d'imatges que resumeixen tot allò que es relaciona amb la tardor. Gaudiu d'aquesta estació, sortiu fora i respireu a fons, val la pena!

26/9/10

ESCALADES A LA PLACA DE CÉLLECS

A dalt de l'agulla de Cèllecs, via curta però molt alpina! I això al Maresme!

Tornem a grimar per les parets de Céllecs. En J.Antoni, Jordi, Eli i Xavi es tornen a calçar els peus de gats per deixar empremta a la roca del Maresma.

El sector de la placa ens ofereix un bon repertori, 4rts i 5ens per anar acostumants els dits i braços ja adormits de tanta piragua i aigua de mar. Sobretot, per anar-nos conscienciant que l'escalada al Pedraforca no ens queda tant lluny, i que ens hem d'anar posant a to!


En J.Antoni a les primeres vies del sector la Placa.


J.Antoni apretant de valent en una sortida amb desplom. Fort bou, fort!

Després de que el J.Antoni i la parelleta ens deixessin sols, en Jordi i un servidor ens animem a escalar l'agulla de Céllecs. Curta via però molt alpina per les vistes i la sensació de pati que hi ha. Una via molt recomanable pel bon gust que et deixa després d'escalar-la. Tornaré per acabar d'encadenar-la i provar algun que altre pas nou, sobretot el pas d'artifo. Jordi, queda pendent!!!


Jordi apunt d'atacar l'agulla de Céllecs, quins nervis...

De tornada, cap els volts de les 5h fem un entrepà per "dinar" una mica. Bon diumenge, entretingut i amb molt bon feeling, sobretot si s'acaba amb una bona xocolatada!!!

25/9/10

ORIENTACIÓ A BADALONA

Mapa de la cursa, amb el pont del petroli com a punt de màxim interès.

Inici del període de curses d'orientació. Després de la cursa a Berga apareix una cursa popular a Badalona, i per què no? És urbana i força senzilla, perfecte pels que s'inicien, i pels ja iniciats, per estirar les cames un dissabte radiant de setembre.


De camí de tornada en plena rambla de Badalona.


Pont del petroli amb en Jaume corrent i pensant en la propera fita, quina màquina!

En Xavi, la Judith i l'Enric també la fan, molt especialment la Judith, la nevoda del Xavi, que amb 7 anys fa la seva primera cursa! i pel que es veu força bé. Jo m'apunto amb el meu cosinet Jaume, que feia molt de temps que no ens veiem les cares, sort del Facebook, que sinó encara no li reconeixeria. ;)


Vistes des del pont amb el Jaumet marcant al fulla de control, ràpid que ja s'acaba!!!!

En fi, una cursa senzilleta però que amb el bon temps i la bona companyia ha fet un matí de dissabte força agradable. La propera a Tavertet, que coincideix amb la setmana del llibre de muntanya. Ja en tinc ganes!

19/9/10

EXCURSIÓ ALS BUFADORS DE BEVÍ, TERRA DE FADES I AVENCS

De camí cap als bufadors, just a peu de la cinglera

Després d'aixecar-me amb uns cruiximents als cos l'opció del diumenge era prou clara, excursió a peu, res de forçar l'esquena ni els braços, cames i prou! Un parell de trucades i en Jordi i la Mònica accepten d'acompanyar-me en la descoberta d'aquest indret.

Dins d'una esquerda on no hi entra llum ni hivern ni estiu, la naturalesa deixa entreveure la seva part més dolça i verda


Grans catifes de molça tapant la roca humida i fresca


A la boca d'un dels avencs. Amb ganes d'entrar i inspeccionar les seves entranyes!

Tenia referències del lloc per un reportatge del temps d'aventura i alguna que altre informació de webs de muntanya. L'excursió pintava força bé, no més de 3h, dificultat baixa, interès alt tan per motius geològics com fotogràfics, bon temps i bona companyia. Genial!


Petits monstres en el seu interior, no us espantessiu pas, són bons per naturalesa ;)

Dinem al peu dels cingles i comencem l'excursió als volts de les 4h. La primera part es força tranquila, comencem a caminar per camins plans i amb bones vistes. Mica en mica entrem en el bosc, força humit per les pluges del dia anterior però amb un aire de terra humida que deleitaven a parar-se i respirar profundament. Sense adonar-nos arribem a un dels indrets més màgics que he vist des de fa força temps. Parets de roca humida, vestides de molça s'alçaven davant dels nostres ulls, les corrents d'aire fresc i la gran quantitat d'avencs feien d'aquell indret una delícia per tots els nostres sentits. Em sentia enmig d'un paratge verge i verd tal com sortit dels boscos de fades, un privilegi!


Realment els bufadors és un paratge per quedar-se bocabadat i perdut en el temps del silenci

Com a nens petits ens entretenim a mirar en el profunds avencs fins que la temptació pot més, entrem a un dels atraients i terribles negres forats!!! Lot en mà i amb passa lenta però decidida anem entrant en l'avenc. El fang ens fa anar amb peus de plom per no caure, ens podem posar drets en el seu interior! Uns puntets platejats ens criden l'atenció, quin mineral té aquestes característiques...? Sort que la Mònica hi posa l'ull i ens fa adonar que són microgotes d'aigua que ens fan l'efecte d'espurnes de plata sobre la roca, impresionant!


Allà on miressis el verd és una constant

Sortim de l'avenc contents com qui ha descobert un tresor (bé, realment ho és). Tornem a caminar i les parets recobertes de molça ens obliguen a fer un altre stop per inmortalitzar les catifes verdes, humides i magestuoses. Pas rera pas la zona ens ofereix un nou gust pels nostres sentits. Fins i tot un raig de llum es deixa veure en un indre on no hi entra el sol ni estiu ni hivern (fins i tot ens va semblar veure l'aparició d'una verge...)


Un dels pocs raigs de llum que entra en la produnda esquerda, just sobre l'aparició de la verge...


Ja a dalt del cingles, amb vistes no menys delicioses que en el profund avenc


De tornada entre faigs i bolets

El caminar entre les esquerdes naturals se'ns va acabant i obrim pas a les vistes des de dalt de la cinglera. El camí ja és de tornada però a vista d'ocell, els ulls mica en mica deixen els tons verds de les entranyes de la terra per uns nous verds de les masses boscoses que s'obren al nou paisatge. En fi, una excursió que no oblidarem per tot el que ens ha fet sentir, sobretot, per tornar a descobrir les ganes dels petits indiana Jones que tots portem dins nostre.

NETEJA DEL "SOTABOSC" A LA PLACA DE LA PLUJA...


Jordi apretant en el 6b (estic d'acord, no desmereixarem el grau de la via, però la poca longitud d'aquesta feia que no li correspongués el grau donat, potser un 6a?)

Com podeu veure l'efecte devastador de l'empresa Desbroçem SL sobre la paret, ni un bri d'arbre!

Marc, Jordi i un senyor tornem a tibar després d'uns dies i algun més que altre. Sector escollit, placa de la pluja, sector genial per a dies d'hivern que a les alçades de setembre en què estem feia una calor de cal déu!!! Per cert, feia temps que no esmorzava al bar Anna del Bruc, què bé que s'hi esmorza, l'ambient escalador, entrepans de tamany més que acceptables. En fi, recordant vells temps.

Placa de la pluja, bon sector, com he dit anteriorment d'hivern, però que ens guardava una "petita" sorpresa en les vies de la dreta... Un magnífic arbre caigut ens tapava les dues primeres vies, V i 6a. Després d'un parell d'intents aconsegueixo tirar-lo avall, espantant, sense voler, els col.legues del costat... Quin ensurt, pobre gent! En fi, que ara enlloc d'escalar em dedicaré a desbroçar tota la massa forestal que, amb el mal temps, s'ha mogut de lloc. Per cert, l'arbre suposo que ara estarà a peu de via a veure si entre tots l'anem apartant una mica...

8/9/10

HOLA I ADÉU...

No crec que torni a ressusitar, té la pell fina i la humitat li ha fet massa mal...

Dos, tres... Pocs han estat els mesos per gaudir de la meva nina, dels seus 25 mm per apropar-me on fos i emportar-me la seva instantània. El que més ràbia em fot és que tampoc trobo el tiquet de compra per reclamar-ho a la casa Panasònic... Per rematar-ho no se'm va sola, l'acompanya el Terabite de memòria externa... Si és que he trepitjat merda! En fi, al mal temps bona cara, no? (costa, nassos, costa!) Quina serà la meva propera nina que m'ajudarà a no perdre la meva memòria fotogràfica? S'accepten propostes!

4/9/10

NOVES DIMENSIONS AQUÀTIQUES

La parelleta iniciant-se en el cayak de mar, i amb moltes ganes!

Després d'haver tornat de vacances en J.Antoni em recorda que tenim una sortida de cayak pendent. Doncs, després de dormir dues hores, el timbre de la porta sona i ja estem preparats per anar a remullant-se. Direcció Tamariu ens esperen 2 cayaks, un d'individual i un doble.

Aquesta ruta ja l'havia fet 2 cops però, la veritat, ja no recordava massa el recorregut. Arribats al punt de sortida preparem material i ens dirigim a la platja del poble, agafem cayaks i rems en mà ens posem a l'aigua. Com sempre els primers passos són lents i sobretot si és el primer cop i en doble! Poc a poc la nostra parella d'iniciats es van coordinant un amb l'altre. Mentres, jo, vaig fent inspecció del terreny: que si entrades a la roca, coves, observant parets per fer psicobloc, inmersions a pulmó lliure...


Els passos estrets, on el nivell del mar puja en qüestió de segons, és un dels altres alicients del cayak.


I les coves, quina impresió entrar sent tot fosc i només sentir la remor de l'aigua quan pica a les parets...


Psicobloc, escalada en lliure sobre el mar. La veritat, tot i el poc risc, impresiona!


En J.A fent de les seves... pobre Merche! ;)


Mai em deixaré de sorprendre de la claredat d'aquestes aigues a la Costa brava, quins colors!

En fi, tret de que la càmara se m'ha mullat una mica (i espero que per demà funcioni...) el dia ha estat rodó. Tan en J.Antoni com la Merche els ha agradat molt i jo he pogut gaudir un dia més d'una nova disciplina a l'aigua, el cayak, amb tot el que comporta (snorkel, psicobloc...) Ho veig a venir, necessito més vacacances per gaudir de tanta activitat a l'aire lliure! Ernest, què et sembla?

Un parell de Bernat pescaires girant-me la cara... maleducats!

BON VIATGE!

Els dos intrèpids viatgers

No són els primers ni seran els últims. Aquest cop marxen el Marc i l'Araceli, dos grans amics de Badalona. Canadà és el seu objectiu i 18 els mesos que s'hi estaran. Impuls per descobrir coses noves, ganes de sentir-se viu, ganes de conèixer. Seran moltes les coses que els fan fer aquest viatge aquests dos joves vitagers, però una cosa se'ls ha de reconèixer, les ganes que hi posen i el valor.


Més de vint amics i amigues celebrant la despedida i encara falta gent!


Regals molt simbòlics que el Marc ni l'Araceli, de segur, no oblidarà


Primer van ser el Ramón i la Núria, i ja els tenim instal.lats per terres asiàtiques, després la Zaida i l'Isi pedalant pel continent africà i Asiàtic, ara ells dos i d'aquí uns mesos en Nacho i la Laura. Deuen ser temps de canvis que de ben segur ens afectaran a tots. Molta sort Marc i Araceli en el vostre viatge, us trobarem a faltar!



Amb l'ajuda del calendari podran comptar els dies i mesos que falten perquè els fem una visita.


Abans del sopar alguns dels convidats ja s'havien vist les cares en el partit de futbol, però és que després del sopar el Marc ens havia preparat una sessió de cars!


Els valents conductors contents de segregar adrenalina per les pistes del indor-carting de Badalona.