26/11/11

SAVASSONA A TUTTI PLENI


L'Esther, sota la mirada atenta de la Myriam. Gens malament per portar un parell de mesos en el món del bloc.

Aquest dissabte Savassona feia impressió. No hi havia cap bloc desocupat. Joves i no tan joves amb els seus respectius crash-pads apretant fins a més no poder. Pel cap baix deviem ser uns 50-100 blocaires...?


Raúl en un dels sectors poc coneguts per la gran massa blocaire.

La Myriam del rocòdrom de l'Hospitalet, el Jaume Oliveres dels bous de La Salle i molta més gent, tots i totes reunides per practicar el que més els agrada, l'escalada en bloc. En Raúl i jo ens hem acoplat al grupet i aquest cop, hem d'agraïr a la Myriam i al Savi, que ens fessin de guies per evitar repetir blocs.


Myriam tibant fort en un bloc amb molta xixa!

Ara potser no és el moment de comentar-ho, però Savassona és més que els grans blocs del Dau que et trobes a l'entrar. Hi han una sèrie de blocs "amagats" o desconeguts per la gran majoria que ens ha permés escalar amb molta tranquilitat. Com diu la Myriam ha estat un dia SUPER perquè ens ho hem passat "super" amb aquesta gent tan "super" enrollada. Realment ha estat "super" genial! Una abraçada amics, ens veiem dimarts a l'hospitalet! Súper! ;)



Què us haig de dir del Raúl que no sapigueu. Com sempre, penjat com un mico! Bé bou, bé!


Sort del Salva que ens ha deixat la sortida del bloc a punta de caramel. Gràcies Salva! ("Algú ho havia de dir!")

23/11/11

DELÍCIES PEL PALADAR


Piruletes de calamar amb butifarra de Perol.

Aquesta setmana comencem amb unes Piruletes de calamar amb butifarra de Perol. Estan acompanyades per unes xips de moniato i yuca i d'una picada tradicional d'all i julibert. Original, fàcil i gustós pel paladar. De segon, unes galtes de porc a la vainilla amb patates i pinya. En un primer moment el record de les galtes de porc les vaig associar a una massa de carn força greixosa, però per la meva sorpresa és una carn molt melosa i excempte de greix! Per postres acabarem amb uns daus de cacau i gerds amb galeta. No cal dir com ens vem netejar els dits, oi...?





20/11/11

ARRIBAREM A VEURE ALGÚ QUE EL SUPERI?


Amb l'escalada quan algú escala molt bé es diu que balla per la paret, Macaskill balla amb la bicicleta, no hi ha dubte. Gaudiu del vídeo!

VA DE CREPS


Un got de llet, un got de farina, un ou, una cullarada de sucre i un polsim de sal. Ho passem per la túrmix i ho posem a la paella calenta (abans impregnada d'un punt de mantega perquè no s'enganxi) Li podem posar sucre i/o canella amb el contingut que ens vingui més de gust (plàtan, melmelada, xocolata...) I a gaudir de la crep!

17/11/11

INSPIRED BY JOHN SHREWSBURY


Inspired, no decepciona.

16/11/11

PER LLEPAR-SE ELS DITS!


Pörkölt. Estofat amb la carn magre del cap de llom, però que originariament es fa amb carn de vedella. Deliciós, sobretot amb l'acompanyament dels "ñoquis" que li hem afegit una salsa de crema de llet amb yogurt.


Avui són d'aquells dies que penso: vaig fer bé, no m'he equivocat, vaig prendre una decisió i tu mateix veuràs el què... Realment va ser un encert apuntar-se al curs de cuina. I és que amb receptes tan senzilles com aquestes, fa que qualsevol de vosaltres us aventureu a cuinar, a provar i a experimentar en el món dels gustos, aromes i colors. Apunteu, apunteu, que la d'aquest dimecres n'hi ha per llepar-se els dits!



Sopa de ceba amb ou "poche" i formatge de raclette. Un primer entrant calent, perfecte per aquesta època amb un regust als plats típics i tradicionals de l'àvia.


I el pastís d'ametlles amb gerds. Bo i més que bo, requetebó!


13/11/11

RETROBADA A SAVASSONA


Vies d'adherència, de canto, de sostre i molt més a Savassona. I tot això envoltat d'un paratge idílic.

Sempre hi ha un moment per retrobar-se amb antics companys. Aquest cop ha estat a Savassona i amb un crash-pad a l'esquena. Agnès, Albert i Norbert són companys de roca que feia temps que no veia i em va fer il.lusió que compartíssim aquest moment amb ells i algunes cares noves.


Agnès, visualitzant un 6a+/b d'adherència. Quin tros de via!

La meteo no pintava gaire bé, així que l'interior semblava la millor opció. Quan deixavem les terres del Maresme amb un solet insolent i ens dirigíem a les denses boires de linteror se'ns va parar el cor. Però no deien que faria mal temps??? Sort que un cop allà i després de fer-la petar i esmorzar de valent , vem anar deixant temps per a que el sol treies el nas.


Les vies d'adherència van ser el primers blocs. L'humitat, però, va fer que la molsa jugués en contra d'aquesta.

Un dia molt suau en quant a bloc, tot i que els meus dits ho van agraïr. Però la companyia ho va compensar prou. El dia genial amb l'afegitó d'un sopar sorpresa a casa del Raúl (ara ja puc dir que SÍ he estat al seu piset).


En Norbert, recolocant-se en una via molt maca en el gran dau.


El Dau Petit, com sempre donant molt de joc.


Però encara tinc pendent el 6c que el Raúl es va poder treure amb la punta del nas. Molt bé Raulete!


I és el que té el bloc, apretar fort com un bou!


I com no, fer-la petar amb els amics. Fins la propera!

9/11/11

MÉS PLATS, MÉS GUSTOS.


De primer cabdell a la planxa amb vinagreta d'anxova, acompanyat amb unes làmines de parmesà. Nosaltres li hem afegit seva confitada i la veritat és que li dóna un punt extra. I el tomàquet, el marinem amb herves de Provença per arrodonir el plat.


De segon, confit d'ànec amb salsa de raïm acompanyat amb unes patates confitades.


I de postres... un milfulls de plàtan amb xocolata i menta. Increïble! Els companys de cuina li han afegit la crema anglesa... Què voleu que us digui, és deliciosament bo.

8/11/11

ÉS DE NIT QUAN HI VEIG CLAR


És potser la que m'agrada més de totes. Fent proves amb llum indirecta vaig poder capturar aquesta imatge tan delicada i de llum suau.

Mentres tornava amb bicicleta de la feina a casa per la Serralada Marina, em vaig dedicar a fer tot un seguit de fotos. Va ser l'excusa ideal per estrenar un nou frontal per la bicicleta i, amb aquesta, poder fer aquestes delicioses fotos.


M'encanta aquest contrast entre la llum i la foscor.


i l'increïble el blau metàl.lic que poden tenir certs fruits de la naturalesa.


fantasmagòric , no?

6/11/11

2ª COMPE INTERCLUBS A MOLINS DE REI




Apretant fort a penúltima prova de la compe de bloc INTERCLUBS.



2ª competició de la prova d'INTERCLUBS. Aquesta vegada toca a Molins de Rei. El Raúl sembla que s'ha recuperat de la seva lesió del genoll i jo, encara no sabia el final que em preparava en acabar la prova...






Joves promeses.






Raúl, no tan jove, ;) però amb un futur prometedor.



6 vies d'escalada marcades cadascuna amb el seu color. La veritat és que aquest cop moure's pel plafó va ser molt més fàcil que la primera. És tot un encert això de que cada via tingui un color perquè facilita molt la progressió entre les altres vies.






Sort dels colors que sinó sempre s'escapava una mà o un peu de més...






Raúl, treballant sempre al milímetre.



El començament va ser força bo, però la tercera via em va jugar una mala passada: un dit mig-empotrat en una presa més una relliscada, resultat... lesió al tendó del dit anular i alguna que altre lesió en els lligaments del canell. Sembla però que, al final, no ha estat gaire cosa. Una bon tapping, antiinflamatoris i repòs. No sembla una lesió forta, perquè sinó l'endemà no hagués pogut anar a fer bloc (això sí, pssssst... només 4rts i sense apretar...)






Després de la lesió un tapping de protecció em va permetre continuar però ja amb molta por a lesionar-me més. Conseqüències... no poder acabar l'última via.






El segon tapping amb Vendatge Neuromuscular, tota una gran solució per curar, prevenir i continuar blocant!



Del Raúl, que voleu que us digui, sota la mirada atenta i el seu posat seriós anava encadenant una a una tots els blocs. Molt bé Raul! Ara a esperar la propera al rocòdrom de La Salle, que pinta molt i molt bé. Espero estar del tot recuperat perquè sinó m'agafa de tot!!!






Pim-pam, pim-pam, Raúl ve, Raúl va. Em sembla que ja sé els resultats finals de la prova INTERCLUBS...






Una altre promesa de l'escalada.

FANATISME PEL BLOC



Ingrid començant a practicar inicis del mantel, sota la mirada atenta del Xavi.

Una cosa que he après d'uns companys de l'escalada, Josep i Laura, és que, aquells dies que menys t'esperaries haver escalat per culpa d'una meteo inestable, acaben sent tota una sorpresa. És clar, però, que qui no risca no pisca, així que aquest dissabte vem agafar els crash-pads i cap a Can Boquet.


Passos d'oposició, de recolocació. En fi, un dia on la tècnica es va treballar en primera persona.

El dia va ser força productiu, en Xavi, la Ingrid i un servidor ens vem dirigir cap al sector clàssic on teníem un parell de zones clixades. Sort del granit que és una roca molt noble després de la pluja i ens va deixar grimpar uns quants blocs. Els que més, blocs d'adherència per acabar amb un sostre en tota regla. Em sembla que la propera promet. Els objectius en l'escalada en bloc apunten alt!


Paraules textuals: "impossible aguantar-se, com vols que ho fem això? Es necessita molta força..." Doncs aquí ho teniu, fent els seus primers passos extraplomats!


Sinó pregunteu-li al Xavi, que em sembla que no s'ho acabava de creure...


I com no, amb la pluja.... els bolets!


Un dia sota núvols, boira i moltes ganes d'escalar, fins la propera!


2/11/11

TERCERA CITA CULINÀRIA

Aquest dimecres hem començat amb una caçolada de musclos, tot seguit una hamburguesa de magret d'ànec amb chutney de pera i, acabarem amb un pastís de castanya. M'agradaria recalcar la delícia del segon plat. El magret d'ànec mai no m'havia resultat tan agradable al paladar, sobretot, gràcies a l'acompanyament, el deliciós chutney de pera. Feu-me cas, proveu-lo de fer, i ja em direu el què. Si teniu una mica de paciència d'aquí molt poc podré penjar les receptes. Mentres anem fent boca amb aquestes gustoses imatges.


Caçola de musclos.


Hamburguesa de magret d'ànec amb chutney de pera.


Pastís de castanya.

1/11/11

OLOR DE TARDOR


Tardor, època de colors,


de fulla caduca,


de vida,


de terra humida,


de pluja.