18/1/09

1ª CURSA D'ORIENTACIÓ DE 2009










Turó d'Onofre Arnau, 1ª cursa orientació del Circuit Oros de 2009. Aquest cop la Mònica repetia, ja és la 2ª! La Diana, en Benet i en Joan s'han posat la brúixola al coll per primer cop; i en Joan Antoni i jo seguim rodant amb les curses. El Xavi ja córre a un altre nivell, juntament amb els seus companys: l'Enric i la seva parella, i un amic més.

Per ser la primera no ha estat malament pel grup d'intrepits. Ha estat una cursa de tipus Score; això vol dir que ells mateixos han hagut de triar el traçat per trobar les 20 fites amagades pel bosc, per tant, el camí més ideal per trigar menys temps l'havien de decidir entre tots 4.

Al principi les cares ho deien tot: la Mònica no parava de saltar dels nervis; aquest cop era ella la que portava el grup! i molt bé que ho ha fet. La Diana, tot el contrari de com és ella, estava quieta, en silenci. Els nervis també l'afectaven, però d'una altre manera. Els germans Pons ben tranquils, com són ells, molta calma.

Sempre hi ha alguna anèctoda divertida per explicar, i com sempre, em passa a mi... Comença la cursa, en J.Antoni i jo sortim i decidim anar per la fita que tenim més aprop. Buscavem la nº13. Fem les primeres passes i ja en veiem una: la 101; però ostres, com pot ser, nosaltres buscàvem la 102, ho diu clarament en el mapa, la primera fita és la 102 i davant dels nostres nassos teníem la 101... Res, busca que busca durant 5 minuts fins que al final caiem en l'error...; aquesta cursa no és línial, és a dir, que no comencem per la nº1 sinó que comencem per la que creiem més adequada, en aquest cas la 13, és a dir, la 101! Estàvem donant voltes confusos per la situació, no tornarà a passar, ho prometo!!! Ja encarrilats la resta han anat sortint força bé. La brúixola poc l'hem utilitzat, tot i que en Xavi, per la complexitat del seu circuit, sí que ha hagut de tirar d'ella.

La colla pessigolla ha arribat amb molta tranquilitat i amb una cara de passar-s'ho d'allò més bé. Aixi m'agrada, no hi ha res millor que compartir les teves aficions i que la gent amb qui has compartit els seus primers passos t'ho agraeixi amb un bon somriure i un TORNARE'M!

Ara, però, la cosa no s'acaba aquí... En Xavi m'ha comentat que les curses d'orientació nocturnes encara es fan!!! Què bé! Les recordo amb molta il.lusió. Es feien els dimecres i ajudaven a trencar la setmana, em feien sentir d'allò més bé. Ja hem quedat així, la propera d'aquí a 2 setmanes i entre setmana..., quí es vol apuntar?

ESCALADA EN BLOC A SAVASSONA (PARC NATURAL SAVASSONA-GUILLERIES)










Dissabte d'escalada en bloc, segon intent. El primer va ser un pel desafortunat: dia de pluja, roca mullada, acabant amb un parell de "pegues" i cerveseta. Avui però ha estat diferent.

Quedem amb el Raúl i la Marian per dirigir-nos a un dels llocs més idílics en quant a paisatge i roca, tot una delícia pels amants del bloc i de la natura. Allà ens trobarem amb el Pepe, un xiquet força més experimentat en el tema bloc i amb un caràcter obert i simpàtic.

Pels que no estiguin encara familiaritzats amb l'escalada en bloc consisteix en escalar blocs de pedra sense corda. Eps! no es busca l'alçada sinó el treball de la tècnica a una distància raonable del terra: 1,2 o 3 metres del terra (tot depèn del grau i del tipus de bloc). Tot això amb la seguretat dels craishpacks o matalassos per salvar les caigudes; i sobretot, amb l'ajuda dels col.legues que ajuden a dirigir la caiguda i a donar-te algun que altre flaix per superar la via.

Avui, doncs, hem començat fent una travessia. Aquesta consisteix a moures en línia horitzontal a poca distància del terra; vaja, que no té cap risc de caiguda. Després hem provat un 5+ d'adherència. El fotut de tot és que el grau del bloc no és el mateix que a la paret en escalada esportiva; normalment el supera en un grau o un i mig més... Més tard hem passat a tivar-li al gran bloc en forma de dau. Una preciositat enmig d'un plà (com .... ha anat a parar allà???) En aquest bloc hem gastat les últimes reserves d'energies en un parell de travessies i finalment, practicant un parell de "lances" per provar la nostra agiliat en el aire...; bé, de moment no gaire bé, però ja anirem millorant.

En fi, tot una disciplina que a més de l'esportiva i la via llarga complementa la nostra tècnica i força en l'escalada. La veritat és que enganxa i, perquè no el pròxim autoregal un "crash-pack"?
Doneu-li una ullada al següent vídeo i veureu més clar de què va això del bloc:

11/1/09

TOSSA PLANA DE LLES (CERDANYA)











Després d'anul.lar una sortida alpina em truca en Xavi per proposar-me pujar i baixar el mateix diumenge a Tossa Plana de Lles; naturalment el grup puja amb esquís de muntanya i jo i en Xavi amb raquetes i taula. No pinta malament, així que m'apunto a l'aventura.

Faig la bossa al vespre-nit i l'endemà a les 5h sona el despertador. Buf! Ja estic acostumat a llevar-me d'hora els caps de setmana per gaudir de la natura, però a les 5... Per començar el Marc es deixa les pells quan estem de camí a la Cerdanya. Torna cap a casa i reemprenem el viatge; prenem quelcom calent a Martinet i a les 10h ens posem a caminar amb els esquís i les raquetes als peus.

El camí de pujada transcórre, en primer lloc, per un bosc. Hi ha força neu, però la traça és força evident. Agafem la pista dels esquiadors de fons; de moment, tot molt tranquil; tothom portem un bon ritme. Comença la pujada, encare pel bosc fins que clareja i arribem a la part amb menys desnivell del recorregut. Sembla que ha de ser més lleugera, però el cansament es va fent notar; sobretot al Xavi, després de passar la grip.

Arribem al cim, el dia és molt clar, un pel de vent; de moment no molesta, el fred però, va calant mica en mica, triguem un pel en baixar. Comencem el descens assaborint totes les pales possibles i esquivant les puntes dels rocs sortints. De moment tot bé fins que... maleït el dia que em vaig passar a la taula. Tocava remar... En Xavi i jo radera dels esquiadors tranquils anavem baixant com podíem: posant i treient-nos la taula cada dos per tres, caiguda un costat, caiguda a l'altre... Bé, no cal que doni més detalls, no? Se'ns va fer etern.

Tot i que la tornada no la vem calcular massa bé, evitarem, per la pròxima pics on les taules hagin de desmuntar. Així que la propera: el pic de la Font Blanca.

7/1/09

TREBALLANT LA BASE

Poc a poc i bons aliments; aquesta ha estat la directriu bàsica d'aquests últims vídeos. A vegades per córrer massa he volgut fer zones on perdo massa el control de la bicicleta. Així que ara, em vaig dedicar a controlar les petites coses: posició dels pedals,l'equilibri, els primers moviments de la roda abans d'un salt o moviment clau, etc.






5/1/09

BOJOS PEL SWING

Durant uns anys vaig dedicar el meu temps lliure a ballar Lindy Hop Swing. Sempre n'he tingut un bon record, suposo que cada època tenia un per què i fa 4 anys el Swing tenia una raó de ser. Ara per ara aquesta afició pel ball està tancada en la caixa dels records, però no dic mai de tornar-la a treure; potser el claqué serà la pròxima o tornarà a ser el swing, no ho sé. Igualment, aquí teniu una petita mostra d'una coreografia del curs d'iniciats de la meva germana Elisenda i jo, perquè us aneu fent una idea de què és el Lindy Hop Swing.



Si voleu veure més, des dels passos més acrobàtics als més clàssics, cliqueu aquí:

NO SEMPRE SURT TOT BÉ...

De tan en tan, quan proves noves tècniques, passa el que passa... Sort que al final no sembla el que és; i de una que en surt malament 3 en surten bé! Apa, disfruteu-los!


4/1/09

PLACA SIBARIT DE ST LLORENÇ DEL MUNT















Sona el despertador, l'apago, em desperto i... faig tard! Li envio un sms al Josep que quedarem un altre dia però ell insisteix que mentres fan el cafè a Aiguafreda vagi fent camí. Sort que li he fet cas!

Ens trobem a Aiguafreda i ens dirigim a St Llorenç del Munt, sector Placa Siberit. Sóm 3 així que sembla que l'escalada d'avui serà tranquila, però tot al contrari ha estat força completa (no pas per la quantitat sinó la qualitat); 4 vies pels més forts: 5+/6a, 6a+, 6b+ i 7a; bé, jo el 7a l'he deixat per un altre dia... perquè estava molt cansat (excusa 356 del llibre dels grans escaladors).

Comencem escalfant amb un 5+ via anomenada "l'insuportable pes del cul". El primer a trepar és el Josep: "ui, estic rovellat, no entreno gaire últimament..." (doncs sort que no entrena... sinó quin grau estaria fent...) Se la treu i pujo jo, com sempre tranquilitat no ens estressèssim! (el Raúl té ganes de pujar, se li nota a la cara; ho sento noi!, sóc molt cargol jo). Torn del Raúl, que com últimament s'ha tirat al Bloc està més fort que un roure.

Segona via 6a+ "El vuelo de la Dória" anem fent, escalfant, posant a to els tendons... Sort d'una presa en forma de triangle que ens ha tret d'algun ensurt... Jo, particularment, li he tret molt de suc, eh, Josep! :)

Tercera via 6b+ "Mono pestoso"; apa fot-li! No en teníem prou que en Josep, com està tant fluix..., s'ha decidit a obrir-la (sort en teníem d'ell que ens posava les cintes) Aquesta via té una sortida molt "bloquera" (explosiva) i la primera xapa està a prendre pel..., sort que el Raúl se les ha enpescat i amb una branca ha posat la primera cinta. Comencem i ja surts agafan-te de preses de "romo", pocs peus; a sobre has de fer un parell de moviments que ràpidament se't treu el fred de sobre fins agafar una petita presa on t'hi caven les falanges dels 3 dits; d'aquí segueix cap a munt amb un parell més de moviments agafan-te a petites preses més semblants a petits cigronets que preses d'escalada. La resta de la via es transforma, a partir de la 3 químic, en un 5+; en principi fàcil, però portes molta guerra a sobre i has d'anar fent tranquilament.

Per acabar el matí les 2 màquines, Josep i Raúl, volen acabar de cremar els últims "cartuxos". Com que la R del 6b+ es comparteix amb la del 7a proven a la via "El síndrome de Woltan". Sembla que la dificultat de la via està entre la 1ª i la 2ª xapa, ho sembla... La resta també exigeix i té passos inhumans. A tots 2 els ha costat fer-la, ei! però de 2n... així qualsevol, jeje! Vaja, que jo me la guardo pel proper dia que hi tornem.

Hem acabat el matí força contents; el temps ens ha respectat força, ha fet sol (ja tocava!!!), el fred?, sort que estavem arracerats i el vent no ens tocava. Pel que fa a les vies: 4 vies, poques? bé, proveu-les, i ens expliqueu el què. Apa siau!

1/1/09

PRACTICANT NOVES TÈCNIQUES, NOVES FORMES, NOUS ENFOCAMENTS

Mirant de prop els vídeos dels riders professionals, aturan en cada instant, observant detingudament els seus moviments me n'he adonat d'alguna de les seves tècniques. No es tracte de fer grans coses sinó dominar el moviment en condicions molt particulars. Així doncs, aquests dies de "festa" me entretingut a repetir una i una altre vegada aquests moviments per, quan la zona ho demani, aplicar-les amb tota seguretat.