Després d'anul.lar una sortida alpina em truca en Xavi per proposar-me pujar i baixar el mateix diumenge a Tossa Plana de Lles; naturalment el grup puja amb esquís de muntanya i jo i en Xavi amb raquetes i taula. No pinta malament, així que m'apunto a l'aventura.
Faig la bossa al vespre-nit i l'endemà a les 5h sona el despertador. Buf! Ja estic acostumat a llevar-me d'hora els caps de setmana per gaudir de la natura, però a les 5... Per començar el Marc es deixa les pells quan estem de camí a la Cerdanya. Torna cap a casa i reemprenem el viatge; prenem quelcom calent a Martinet i a les 10h ens posem a caminar amb els esquís i les raquetes als peus.
El camí de pujada transcórre, en primer lloc, per un bosc. Hi ha força neu, però la traça és força evident. Agafem la pista dels esquiadors de fons; de moment, tot molt tranquil; tothom portem un bon ritme. Comença la pujada, encare pel bosc fins que clareja i arribem a la part amb menys desnivell del recorregut. Sembla que ha de ser més lleugera, però el cansament es va fent notar; sobretot al Xavi, després de passar la grip.
Arribem al cim, el dia és molt clar, un pel de vent; de moment no molesta, el fred però, va calant mica en mica, triguem un pel en baixar. Comencem el descens assaborint totes les pales possibles i esquivant les puntes dels rocs sortints. De moment tot bé fins que... maleït el dia que em vaig passar a la taula. Tocava remar... En Xavi i jo radera dels esquiadors tranquils anavem baixant com podíem: posant i treient-nos la taula cada dos per tres, caiguda un costat, caiguda a l'altre... Bé, no cal que doni més detalls, no? Se'ns va fer etern.
Tot i que la tornada no la vem calcular massa bé, evitarem, per la pròxima pics on les taules hagin de desmuntar. Així que la propera: el pic de la Font Blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada