24/6/09

UN EXEMPLE A SEGUIR, VICENÇ FERRER


Fa uns anys una amiga em va parlar de la fundació Vicenç Ferrer, on hi té apadrinat un nen. Jo sempre he estat molt desconfiat de certes organitzacions però quan vaig descobrir que un familiar també hi tenia un apadrinament, m'hi vaig tirar de cap.

Només pel fet que els diners no són només pel nen, sinó per tot el que l'envolta: educació, sanitat, etc. ja em va confirmar que estava donant un cop de mà a una organització sèria i coherent amb els seus principis. I si això li afegim que la figura principal, en Vicenç Ferrer, treballava i vivia amb les mateixes condicions que la gent a qui ajudava, ha acabat per garantir la meva absoluta confiança amb tota la gent que hi treballa.

Les seves accions ha obert els ulls a molta gent i la seva mort n'obrirà encare més. Espero que tots i totes hi poguem participar en aquest moviment. Ja sé que per pagar 18 euros mensuals molts pensareu que tinc la ment tranquila. La veritat, m'agradaria poder arribar més enllà d'aquests diners. Potser és a través de la meva tasca docent, com intento fer arribar certs valors que també es transmeten en aquesta organització, com la igualtat dels drets i la lluita pels més pobres. Sé que ni així arribaré a fer la feina que fan tots aquells que treballen per la fundació, però animo a tots vosaltres que d'alguna manera prengueu part den aquesta ajuda social als que no poden tenir tots els nostres privilegis, ja sigui a l'India com en el 4t món, que tenim sortint al carrer.

Tal i com deia Vicenç Ferrer és l'ACCIÓ BONA que obra pas a pensaments bons i un futur ple d'esperança. La seva mort m'ha donat una lliçó i és que, l'esperança mai s'ha de perdre, inclús ens els moments que un lluita per la seva pròpia vida per després, poder ajudar a la dels demés. Un agraïment a tota la gent que lluita perquè els més desvalguts puguin també, tenir un paper digne en aquest món. Entre tots serà possible. Gràcies!

16/6/09

MALADETA AMB CIMAS







Aquest dissabte en Joan Antoni i jo ens vam dirigir cap a Benasque per pujar el pic de la Maladeta amb el grup excursionista LAS CIMAS. Tots ells són uns apasionats de la muntanya i malauradament ens veiem poc durant l'any. És per això que vem acordar aquesta sortida amb ells, per poder tornar a veure cares amigues i escoltar la seva cançoneta tradicional del Tiroli-tiroli quan fem el cim.

Aquest any LAS CIMAS estan programant fer una ruta al voltant del Eiger i de la Jungfrau mentres 2 intrepits membres de l'equip van a pujar el Cervino! Espero que els vagi tot molt bé, ja que aquest estiu no tenim el plaer de compartir amb ells aquestes travesses alpines, ni tampoc de pujar aquesta muntanya mítica per qualsevol amant de l'alpinisme... Molta sort CIMAS!!!

6/6/09

I STILL HAVEN'T FOUND WHAT I'M LOOKING FOR

Un petit viatge, decidit al mateix dia, pot oferir moltes possibilitats. Girona i Torroella de Montgrí, dues postals per recordar.



Catedral de Girona, des de les muralles gironines.




Racó perdut en el Call Jueu de Girona



Platja Gola del Ter, Torroella de Montgrí




1/6/09

EL COMIAT D'UNA PETITA I GRAN AMIGA










Aquest dissabte la Diana ens va convidar a sopar a casa seva per fer el seu comiat, tot just a una setmana de marxar cap al seu pais. Va ser un sopar molt agradable amb el Nacho, Laura, Mònica, Ona, Alba, Diana i un servidor.

La Diana ens va deleitar amb les hamburgueses a l'estil de Nashville, i déu n'hi do que bones que estaben! Per no parlar de les postres... mmmmm! I és que quan en Nacho s'hi posa, ni el Ferran Adrià hi pot competir.
Esperem que la Diana se'n porti un bon record de Catalunya i de la seva gent. I, esperem veure-la el més aviat, ja sigui amb en Marc als seus braços o tot fent un viatge cap a les terres interiors de Nord Amèrica. Fins la propera Diana!

VIA SNOOPY DEL GORRO FRIGI














Via Snoopy, dificultat màxima V, 160m, equipament: buriles, material: cordinos, 3 chapes, 4 cintes + reunió. Aquesta és la via que en Marc i jo vem fer dissabte a Montserrat, sector Gorros.

Després del curs de Glacera teníem pendent cansar-nos de clássiques per afrontar l'hivern que bé qualsevol canal que se'ns posés pel mig. Així que aquest dissabte vem afrontar la primera, una mica tard però...

Ens trobem a les 8h per no pujar a la paret massa tard, però entre pitos i flautes comencem l'aproximació a les 10h. Busquem l'accés. El camí ha de ser fàcil, el Gorro Frigi està situat davant la Panxa del Bisbe, no hi hauríem de trigar massa. Com sempre, anar a la muntanya comporta imprevistos i no trobem el camí amb facilitat... Ens plantem a peu de via 45 min més tard (una hora segons el Marc).

Veiem 2 cordades i com a referència una està fent la via Carles, per tant, nosaltres fem una més a l'esquerra. Comencem a pujar, jo de primer, i no trobo res per posar després de 8-10 m!!!! i per postres és un cordino i un filferro col.locat en un pont de roca, glups! Segueixo fins arribar a la primera reunió abans però, col.locant un coordino amb un nus de "alondra" en un sortint de roca. L'equipament és realment precari.

El Marc puja i no es veu encord de fer el 2n llarg, així que tiro jo una altre vegada, cap problema. Be, si; continuo pujant i tampoc trobo res, els metres van augmentant i per fi trobo la primera xapa!!! A prendre pel ....,però! Anem fent fins la 2ª reunió. A partir d'aquí anem fent una al costat de l'altre amb la cordada que fa la via Carles. El company que anava de 2n estava pujant un pel just i havien tingut algun contratemps amb la corda. En Marc els dóna un cop de mà i els desenganxa la corda d'unes roques.

Anem pujant buscant possibles xapes, no trobo ni burils, ni res! Vaig col.locant cordinos a les roques. No m'esperava pas aquest equipament. Potser va ser llavors que vaig pensar: "ens estarem equivocant de via?" La via Carles està equipada amb xapes de color verd i això em feia pensar que devíem estar en una via equivocada. No em vaig adonar de tot això fins la 4ª reunió, on es trobaben la via Badalona amb l'Snoopy. Cap problema, però. Seguim amunt fins que en Marc fa l'últim llarg. Els seus peus estan demanant acabar, normal, fa acalor i no hi està acostumat.

Acabem la via amb satisfacció i gràcies a una altre cordada que pujava per l'altre cara ens fem unes fotos (gràcies companys d'Igualada!). Comencem el descens. Aquest s'ha de fer amb el boudrier posat ja que baixem per un camí on ens hem d'assegurar amb una baga i un mosquetó (sembla una "via ferrata"). Baixem per cadenes i cables d'acer fins al coll i allà ens equivoquem en direcció a una ermita. Truco en Martí i ens recomana tornar al coll. Agafem el camí bo i baixem a peu de via.

Desfem el camí de tornada o agafem un camí nou per arribar al Monestir? No volíem fer tard, jo tenía un sopar i havia d'estar d'hora, així que agafem l'última opció. Realment és més ràpid tornar direcció a Sant Joan i desviar-nos per un dels trencalls a mà esquerra. La propera pujarem per aquest que hem baixat. Arribem a baix, fem una clara i mengem alguna coseta. Agafem el cotxe i cap a casa. El genoll del Marc està un pel tocat. Esperem que per la propera estigui en plenes condicions!