31/1/10

NOVA TEMPORADA DE LOST!!!!!!!!


Nens i nenes prepareu-vos per la nova temporada de la sèrie LOST... Apunteu a les agendes: dimarts 9 a les 22.15. Quins nervis, quins nervis... Mireu el video de promo, força impactant!

30/1/10

REVISTA PELS AMANTS DE LA NATURA I L'AVENTURA

portada de la revista Natura-Aventura

Pels amants de la naturalesa i els esports a la muntanya, si no sabeu on anar a caminar, escalar, passejar per la neu, rebre consells en curses d'orientació, d'herbolisteria, etc, etc., heu de donar un cop d'ull a la revista NATURA-AVENTURA. És gratuïta o la pots rebre per 20 euros anuals a casa teva, sinó la podeu consultar via internet. Què me'n dieu?

FREERIDE A MATARÓ

Samarretes del grup Freeride-Maresme

Sort del Xavi que ha sortit més tard del normal, sinó m'hagués perdut una bona sortida amb la gent de Mataró. Avui no hem pedalat gaire, ja que hem portat el cotxe fins al punt més proper de la zona de descens. 20-30 minuts de camí ciclable i cap avall parant-nos en tots els salts que hi havien pel mig. El descens combina trams naturals de roca amb pasarel.les, salts de roca...; és llarg i molt divertit. S'ha de felicitar a l'Abel, un dels que s'ho ha currat més. Si voleu veure un exemple del que he fet avui mireu el VIDEO del blog de l'Abel Freeride-Maresme.

27/1/10

ESPECTACLE DE CLAQUÉ TAPARPÈRGICS


Si voleu gaudir d'un bon espectacle ja podeu anar corrents per agafar una entrada en el SAT (Sant Andreu Teatre). Tot va començar amb una trucada de la Natàlia, companya del claqué, per anar a veure el Sergi Descayre, el meu mestre. Primers minuts, ai, ai on m'he ficat.... 5 minuts més i uauuuuuuu!!!!! Una barreja entre claqué, espectacle visual, i música de tots els estils gràcies a un instrument molt original (construït per Xavi Gallegos, antic company de Lindy Hop; i és que el món és petit...). I doncs, ja heu mirat la pàgina web del SAT per reservar les entrades?


21/1/10

SPLITBOARD


"Esquiant" amb la taula als peus.

Us imagineu poder compaginar la taula de snowboard amb els esquís de muntanya... Doncs aquí ho teniu, l'SPLITBOARD. Amb la comoditat de les botes i fixacions de l'snowboard i la taula partida en dos per fi es pot compaginar les dues disciplines.


Splitboard desmuntat

Muntar i desmuntar-la és qüestió de 3 minuts; la seva rigidesa no és el seu gran què però com a mínim no has de carregar les raquetes a l'esquena i, sobretot, portes el pes als peus. S'ha de mirar. A veure si fem una sortida per llogar-ne uns a Benasque i el següent pas fer realitat aquesta il.lusió.

Aquí teniu alguns videos per anar fent boca de com es desmonta i algun altre video editat per un splitboarder. Gaudiu-los!

18/1/10

ALPINISME ANDORRÀ

Els 3 mosqueters coronant el Casamanyà


Vistes panoràmiques a Ordino-Arcalís

Imatges que obliguen a tenir la ment en blanc i deixar-se portar pels lliures pensaments


Aquest cap de setmana en Jordi, la Gemma i jo hem pujat a Andorra per trepitjar els paquets de neu caiguts aquests darrers dies. La primera de les excursions al Casamanyà, i la segona, direcció el pic de la Fontblanca fins al llac Esbalçat i tornada pel bosc. Sempre començant el dia amb núvols i acabant amb un bon solet. D'allaus, cap n'hi una, ni tan sols purgues, suposo perquè la zona on estàvem era de les menys exposades. Estones molt divertides en petit comitè han fet d'aquest cap de setmana una escapada per desconectar al 100%.


Pujant al Casamanya en una de les inacavables dunes...


Gemma i Jordi en una de les paradetes per agafar aire ;)


Baixant del Casamanyà amb una llum de tarda que marcava tots els relleus


La fotògrafa captant imatges alpines



Investigant possibles camins de tornada...


Uau! quina nevada!!


De tornada trobant punts de referència apunts de colgar-se per la neu


I com no, els petits detalls

BUSCANT NOUS INDRETS ON PRACTICAR L'EQUILIBRI

Al costat mateix de la feina hi ha un petit bosquet on, allunyat de les tensions de la feina, he trobat el lloc ideal per evadir-me amb la cinta. Per primer cop he utilitzat tot el que dóna la cinta, és a dir, 15 metres!!! i la veritat, canvia molt dels 8 o 9 que feia fins ara. Ha estat com tornar a començar. El centre de la cinta es movia com si estigues boja sota els meus peus! Naturalment, quan més llarga, més tranquilitat necessites per mantenir-te estable. Ara toca buscar una estoneta pels companys de la feina, que diuen tenir ganes de provar això de l'Slackline.



Nou enfocament sobre la cinta, si més no curiós



Provant de saltar amb un peu, encara falta millorar


15 metres d'Slackline! Encara no ho havia provat i buf...no és el mateix que els 8 o 9!


12/1/10

PULSERES POWER BALANCE O EFX, UNA ESTAFA?





Escalant amb un amic em va explicar que s'havia comprat una pulsera que ajudava al cos a ser més flexible i optimitzar millor els propis recursos que té ell mateix: força, el.lasticitat, coordinació, etc. Em va fer la prova d'equilibri i res, de flexibilitat, res. Avui, la torno a provar amb postures diferents amb un altre amic i flexibilitat res, equilibri... ho reconec, m'ha funcionat! He mirat explicacions per internet i he vist algunes amb molta documentació que m'han agradat molt i diuen la estafa que són aquestes pulseres... He consultats xats, de tot i veig que tot aquest montatge ja fa 15 anys que dura.

No sé que dir, en una prova d'equilibri m'ha funcionat només quan la tenia. Sóc molt analític i poc creient amb certes postures, però a favor d'aquestes pulseres és que he vist canvis molt notables i que m'han sorprès molt. No sé si la millor manera de comprovar-ho és comprar-me'n una però aviat està dit i ja has pagat 45 euros! Encare estic dubtant de comprar-la o no. Una cosa la tinc clara, si la compro penso fer totes les proves necessàries per verificar la seva suposada veritat amagada, encare que no tinguem prou coneixement per explicar-ho. Ja us diré... Si teniu nova informació us agraïria que me la passessiu, ja sigui links, experiències personals... Gràcies i sort!

10/1/10

SLACKLINE EN FAMILIA



La veritat, no m'esperava sortir així a la foto... xula!

Després de fer l'Amic Invisible amb la família Serra al complet hem anat a cremar algunes calories a la platja tot practicant una mica d'slackline en família. Des del més petit fins al més gran han pogut descobrir què és això de caminar sobre una cinta. A veure si creem afició!


Provant de caminar descalç, noves sensacions.


Buscant la vertical


Ja és prou difícil aguantar-se amb els propis peus que només falta la bici...


L'Eli provant la postura del buda


Primers passos de la Zoila

Ni els més grans de la tribu es resisteixen a provar-ho!

Que si em fa mal el genoll... res, també ha caigut!





9/1/10

FREERIDE

Últimament hem canviat les sortides quilomètriques per sortides amb més contingut tècnic.



Baixades amb roques de poca adherència...


salts enming de la muntanya...


i passant per sobre de roques amb salt final...

tot això i molt més són les sortides de FREERIDE que hem estat fent la colla de Badalona. Quí s'apunta?

7/1/10

MÉS FIGURES DE L'SLACKLINE


Flexionar genolls fins arribar a la cinta



girs de 180º

PRACTICANT ALGUNES FIGURES DE L'SLACKLINE


Incorporar-se a la cinta des del recolzament dels braços, quina tensió per no caure...




I aquí tenim un intent de primer salt, de moment la recepció bé, ara falt a acabar de caminar per la cinta...

5/1/10

CARTA ALS REIS MAGS

Estimats reis d'orient, us escric per demanar-vos un petit-gran regal: que llegiu la meva carta i ens ajudeu a canviar algunes coses d'aquest món cada cop més pobre. Gràcies!

Aquesta frase seria el resum del meu desig pels reis, i és que estem educant pel costat que no toca: creix l'embolcall però el contingut està com sempre, inclús cada cop es fa més petit.

Carta als reis mags: "doneu el més bo que tingueu de vosaltres mateixos/as per compartir-ho amb els demés i així poder crèixer d'una manera sana i amb sentit comú amb l'entorn que ens envolta". Ja sé que no és un regal fàcil de portar..., però estic convençut d'una cosa, amb ganes i perseverància tot és possible. A dormir, que ja venen els reis!

4/1/10

IMATGES PER GUARDAR A LA RETINA


Els primers rajos de sol comencen a escalfar els mantells de neu

De camí a la Pica d'Estats un paisatge de neu impresionant ens va emborratxar tots els sentits. Llàstima que la imatge que percebem no és sempre la que tornem a veure a les fotos. Les imatges que guardem a la memòria no són la suma de dígits com passa a l'ordenador, sinó que també s'hi afegeixen sentiments i sensacions. Mentres feia les fotos l'aire fred em carregava les piles, i els ions que es desprenien amb el moviment de l'aigua feia que tot fos més agradable als meus ulls. A veure què us semblen! :D


Ni l'aigua en moviment es pot resistir el fred provocant noves formes amb el gel


l'ombra guarda un paisatge invernal fred i humit en contrast amb el pic assoleiat


Fins i tot les flors seques deixen marca en el blanc de la neu


Els núvols ens avisen de l'inestabilitat a capes altes de l'atmòsfera


Estalactites compartint espai entre la molsa verda i humida


La lluna en el fons deixant enrera la matinada i obrint pas al nou dia


Paisatge de pessebre: neu, molsa i un bosc frondós ple de vida


L'aigua en moviment en ple paisatge invernal

EN DIRECCIÓ A LA PICA D'ESTATS


De camí al refugi envoltats de neu i més neu

La Pica, la muntanya més alta de Catalunya, i encare no trepitjada pels meus peus. Sortim el dissabte pel matí per arribar fins al refugi de Vallferrera (a unes 3-4h caminant des del poble d'Àreu). Arribem al refu amb els últims raigs de sol, l'accés se'ns ha fet més lent per la neu, haguéssim d'haver portat les raquetes... Pel camí paisatges idílics se'ns obren als nostres ulls, neu per parar un tren! El fred però també hi ha participat i es deixava veure a través de les estalactites penjades de qualsevol punt, increïble!


A mig camí, amb els ulls oberts de bat a bat per l'espectacle de la neu entre els arbres

Jugar a daus, la millor opcions si porteu guants! ;)

Arribats al refugi ens posem a menjar una micona i per passar el temps treiem un joc de daus per passar la tarda fins a l'hora de sopar. La veritat és que amb els "fred", perquè realment no en feia tant, jugar a daus era la millor opció amb els guants posats, perquè a les cartes hagués estat un martiri... Hora de sopar, sort del fogonet! No hi ha res més reconfortable que prendre una sopeta calenta dins d'un petit refugi. La veritat és que dormir en un refugi no guardat té el seu què. Acabem de sopar i rebem una última visita de 2 excursionistes més que es plantegen fer la Pica com nosaltres. Ells sortiran a les 6h, nosaltres a les 7h llargues.


Sortint al refugi i canviant de vall, el sol comença a sortir...


Passant per indrets força idílics amb vistes espectaculars.

És de matí, els col.legues s'han comportat, poc soroll i ja són fora obrin la traça. Quan nosaltres sortim els acabem agafant, s'han perdut un parell de vegades, seguir el camí amb tanta neu i sense camí obert no és fàcil! Arribem als plans abans dels llacs i el J.Antoni es queixa d'unes molesties al genoll que el fan parar. Mentres esperem picant alguna cosa veiem que el mal temps se'ns tirarà a sobre i decidim baixar a meitat del recorregut. És una llàstima, però val més una retirada a temps que trobar-nos amb problemes en el cim amb unes condicions metereològiques adverdes, i neu a dojo que alenteixen el nostre pas.



Els plans on vàrem fer la paradeta per dinar i, malauradament, prendre la decisió de tornar (la Pica al fons a la dreta)

Arribem al refugi i sort de la decisió perquè es posa a nevar! Mengem, recollim trastos i cap avall que fa baixada. La tornada se'ns fa un pel llarga contant que hem fet pel matí l'accés a la Pica i tornar fins a Àreu. El camí preciós, veieu les fotos en el post anterior IMATGES PER GUARDAR A LA RETINA; és un camí a la vora del riu molt recomanable per fer una excursió fins al refugi, aquest és el de camí a la Pica per la Costa de Lari,, GR1). La propera vegada anirem amb raquetes i amb unes previsions de la meteo que ens permetin arribar al cim.


De tornada, el temps fa mala cara



Refugi de Vallferrera. El que és obert és el de la teulada que fa el canvi d'angle (és molt petitó)


Dins del refugi, no més del que es veu, la porta d'accés toca a la taula i té plaça per 12!


Senyals a les roques per avisar-nos que compartim espai amb els isards!


I aquesta és la petjada real, força semblant al dibuix, no?

1/1/10

I PER SOPAR LA NIT DE CAP D'ANY...

Un plat senzill que tothom s'hi lleparà els dits

... rap amb salsa de romesco! Pels que no tenim molta idea de cuina, un plat ben senzill amb l'ajuda dels pots de conserva, només se li demana dedicació com la que necessita qualsevol plat de la cuina casolana.

INGREDIENTS:

- 2/3 talls de rap per persona
- salsa de romesco (pel meu gust de la casa Ferrer)
- rovellons (podeu obtar pels de la Ferrer o bé comprar-los en fresc!)
- pèsols
- pastanagues
- ceba
- tomàquets (per fer la salsa, sinó el podeu comprar ja triturat per fregir)
- farina
- oli
- sal


ELABORACIÓ:

Per un costat preparem el sofregit de ceba: deixem que aquesta s'enrosseixi i li afegim el tomàquet triturat a foc lent, després li afegim una mica de salsa de romesco i li donem el punt de sal, acabat li tirem els pèsols perquè es vagin fent mica en mica. Per l'altre costat, fregim els bolets i la pastanaga tallada a trossets. Enfarinem el rap a banda i banda i el passem per la paella fregint-lo una micona, no massa, que quedi doradet. Quan el sufregit porti uns minuts fent el xup-xup (expressió de la mare per dir que ja porta una estona cohent-se...:)) li posem els talls de rap que prenguin el color i el gust de la salsa, i deixem que s'acabin de fer.

El plat no és pas difícil de fer, però com ja he comentat abans s'ha de cuinar a foc lent i estar-se al costat remenant la salsa perquè no s'enganxi, mirant que tot quedi ben cuit. Apa-li doncs, que tingueu una BONA CUINA!

360 AMB LA KOXX


Provant 360 en el foam de Premià, una mica passat però ja el clavaré!

PRIMERES EXPERIÈNCIES AMB EL SLACKLINE



Mica en mica, es va agafant el què del Slackline

És un vici, des de que me'l vaig comprar estic alguna estona o altre sobre la cinta. La sensació d'aguantar l'equilibri no és només un aspecte físic, el cap hi juga molt: confiança, serenitud, tranquilitat, respiració. En fi, si ho proveu segur que tindreu ganes de repetir.