30/9/08

CRESTA "LAS ESPADAS"











Dissabte 27 ens dirigim amb en Joan Antoni i el Jaime cap a Eriste; objectiu: cresta de las Espadas.

Arribem a l'aparcament després de dinar i ens posem en marxa fins al refugi; durada: 1h i 30 minuts. El camí va fent entre boscos frondosos, obacs i plens de bolets i aigua(i quins bolets!). Realment un camí idílic. Arribats al refugi deixem les motxilles, entreguem DNI, xerrem una estona i esperem l'arribada de dos amics de Saragossa.

El despertador sona a les 6.30, esmorzem i ens preparem per la sortida. El sol no surt ven bé fins les 7.30. Nosaltres sortim amb el frontal a les 7.15 però ràpidament l'apaguem. Anem fent camí fins al coll on allà comença la cresta (durada de la marxa: 2h 30 min).

La cresta no presenta dificultats, va fent carena amunt carena avall fent passos de II-III grau. De tan en tan apareixen alguns passos una mica més compromesos, però són molt pocs (en podem dir dos) on fem servir la corda per assegurar als companys que no les tenen totes. Si s'acostuma a escalar, però, no fa falta fer servir la corda. Durada total de la cresta: des de les 10 del matí fins a les 13.30).

Toca baixar i ràpidament anem perdent desnivell en un camí rocòs i més tipic d'un paisatge volcànic. En poc temps arribem al refugi.

La cresta de las Espadas és, doncs, una cresta de tipus alpina on no fa falta portar material. No obstant, no està de més portar una corda de 30m i un parell de bagues amb el seu respectiu aparell assegurador.


Si voleu mirar ressenyes:

http://www.Komandokroketa.org/Espadas/Espadas.html

29/9/08

VIES REEQUIPADES A SANT JERONI DE LA MURTRA







El divendres passat en Xavi i jo vem anar a donar una ullada a un sectoret d'escalada a Sant Jeroni de la Murtra (Badalona).

Feia temps que havia vist algú grimpant per aquella paret i li vaig donar una ullada. Era una paret d'uns 10 m d'alçada amb 4 vies. Una més senzilleta i la resta extraplomades amb cantells foradats a la paret. Com que el material era molt antic i en estat precari vaig oblidar-me del sector.

Però quina va ser la sorpresa quan en Xavi em va comentar que l'altre dia les va veure reequipades! Així que vem agafar els peus, corda i la ferralla. Només disposavem d'una horeta, pel que només vem poder fer una de les vies.

El sector doncs disposa de 4 vies, una de els quals és un V amb una entrada tècnica per les poques preses i la placa en si. La resta, són vies de graus més alts (suposem que de 6b cap amunt). Són curtetes però força entretingudes. A veure quin dia hi tornem!

22/9/08

ÚLTIM DIA AL BIKEPARK LA MOLINA





Aquest va ser l'últim dia de freeride a la Molina; bé, l'últim per a mi... La resta de companys tindran la sort de gaudir-ne el diumenge que ve perquè jo estaré fent la cresta de las ESPADAS, a prop d'Eriste amb el Joan Antoni i dos amics de Saragossa.

Va ser un diumenge ple de sorpreses. Tallats nous, wallrides que encara no havíem provat, i sobretot, no ens va ploure! Bé no totes les sorpreses es van acabar aquí... Diguem que a part d'unes punxadetes, una direcció fluixa, un cargol de la suspensió torsat, i el pneumàtic gastat fins la última... van acabar d'arrodonir el dia. I si només fos que cada una d'aquestes sorpreses venien totes de la meva bici... Doncs, això, que el dia va ser molt entretingut!

Be, no crec que m'hagi d'allargar més, les fotos parlen soles. Que les disfruteu!

21/9/08

UN SOL MOLT ESPECIAL


Un dia arribes a casa, cap a les 10 del vespre, molt cansat d'un cap de setmana intens. No vols fer res mes que dutxar-te i anar a dormir; però de sobte mires la taula del menjador i apareix un sol que irradia tanta llum com el sol de migdia.


Què pots esperar més...? La llum d'aquest sol traspassa parets, trenca la foscor de la nit i s'escampa per tots els racons del pis. No és una llum qualsevol, és la llum d'un sol ple d'il.lusió i alegria.


Estic molt content d'haver-me'l trobat. Espero que aquest sol faci molta llum i sigui capaç darribar en els indrets més amagats i il.luminar quan la foscor de la nit ens faci anar a palpentes, i així guiar un nou camí, un camí ple d'optimisme i de noves il.lusions.

13/9/08

FER HIMNES DE CANÇONS

Gerard Quintana, ex-cantant del grup Sopa de Cabra, va escriure una cançó molt significativa que, ara per ara, m'ajuda a expressar i ordenar els meus pensaments.

Ell mateix va dir en una altra cançó com moltes vegades fem himnes de cançons per sentir-nos identificats i com, d'aquesta manera, idealitzem algunes d'elles. No sé fins a quin punt la lletra ajuda a ordenar els meus pensaments però, si més no, és un camí més per poder respirar en aquest entramat de pensaments i sentiments que m'absorveixen.

La cançó porta per nom CAMINS


Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Si vols escoltar-la en concert:

http://es.youtube.com/watch?v=6x00Koi2zIM&feature=related

i una altra bona cançó:

http://es.youtube.com/watch?v=Hi4D7_SOhQY

PLACA DE LA PLUJA (Can Jorva - Montserrat)






Avui dissabte, hem anat el Marc, el Xavi, l'Eli i jo a escalar a Montserrat, al sector de la placa de la pluja (Can jorba).

És un sector on predomina el 6è grau, amb la característica que moltes de les reunions dels sisens són compartides amb vies de 5è grau; per tant, si no es tira prou de grau sempre es poden fer de 2n...

La roca és molt bona, abrasiva i adherent (al final acabes amb els dits emvermellits pel desgast de la roca). És un sector cara S, per tant, el sol no perdona. És un sector més d'hivern que d'estiu, però tenim unes bones ombres en bona part del sector gràcies a la seva vegetació (això ens permetra assegurar des de l'ombra, i menjar-nos l'entrepà també!)

Tenim un sectoret a la dreta amb 4 vies curtes però explosives, molt maques. I la resta vies aparellades per la mateixa R també molt atractives. Cal remarcar el 6b+ ressenyat a la guia, potser un 6b per altres ulls.

Si voleu donar-li una ullada al mapa dels sector mireu a:

Així doncs, un sector poc concorregut que val la pena. Ara, a l'acabar el dia, només em falta decidir quina moguda toca demà; vaja ja ho sé... Havia d'anar a fer una ruta amb el Centre Excursionista de Sant Celoni a Núria (Queralb-Coma de vaca-Camí dels Enginiers-Núria). Tota una senyora volta.


Espero que s'ho passin molt bé i tinguin bon temps.

Salut!

11/9/08

BIKEPARK A LA MOLINA






Dijous 11 de setembre, Diada de Catalunya, 7 amics de la bicicleta ens dirigim a la Molina per provar les pistes d'esquí adaptades per baixar amb bicicletes freeride (bicicletes preparades amb suspensions, frens de discs, rodes més grosses per fer el burro...)

Quedem a les 7h al Museu de Badalona, per tant, entre pitus i flautes i sense esmorzar sortim cap a la Molina. Fem parada en el bar Ramón, situat en un poblet just abans de l'entrada del túnel del Cadí.

A les 10.15 arribem a l'estació d'esquí, comprem forfets (pels que estiguin federats en ciclisme o alta muntanya feu servir el carnet de la federació!!!) i ens posem en marxa per baixar per cada una de les 4 pistes (negra, vermella, blava i verda). La primera d'escalfament, i ... oh! les pastilles de la bici de l'Oriol estan gastades... Anem a l'estació a veure si en tenen (després d'una hora d'espera n'aconsequim unes!). Però no ha estat l'únic entrebanc del dia; en Marc punxa i rebenta la coberta... (finalment la reparem) i per POSTRES... Quan en Marc i jo ens posem a pujar i fer l'última pujada perquè sembla que està a punt de ploure, arribem a dalt (els nostres amics ja baixaven menjant-se part del plujat que estava començant a caure) i no podem baixar perquè se'ns posa a diluviar!!! Bé, després d'una horeta esperant, el Marc decideix baixar sabent que, quan arribi a baix, estarà ben xop i enfangat. Jo, decideixo esperar a que ens vinguin a buscar a mi i a una família amb la pick-up (com un senyor, sense mullar-se ni enfangar-se, jejeje).

En resum, un dia que, tot i els imprevistos que ens han aparegut (uns quants) ha estat força divertit (encara que "passat per aigua"). I de les pistes dir que, encara que curtes les baixades, la resta molt bé: un woodpark força amè i divertit (passarel.les, tallats, salts...) i unes baixades de tots els nivells (ratoneres, pistes amples, baixades amb pedres...) Puntuació final: un NOTABLE. Repetirem!
Per més informació: http://www.lamolina.cat/

8/9/08

ESCALANT AL SECTOR DEL FARAÓ (MONTSERRAT)











Aquest diumenge vem anar a escalar a Montserrat al sector del Faraó. Vem decidir anar a la placa Dakota (http://www.onaclimb.com/montse/imatgesroc/picasso.gif) i al Faraó de Baix, sector dreta. El lloc és ideal per a la iniciació a la paret, tant en esportiva com en clàssica de 2 llargs.

En la placa Dakota (només trobareu ressenyes en la xarxa perquè en la guia Montserrat Cara Sud encara no hi surt) trobarem 5 vies de V+/V grau; tota la quincalla és nova (potser s'hauria de repassar algun cargol amb una clau allen del 10?) i la roca molt bona. A més, al ser cara S-E tenim ombra fins les 11.30 a ple estiu, i com està al costat d'un torrent s'està molt fresquet!!!

En la segona part del dia vem baixar uns 100m i ens vem posar al sector el Faraó de baix, sectoret dreta. Aquí tenim vies amb 2 llargs de V grau amb algunes vies de 6a/b força entretingudes; molt recomanables per practicar els primers passos de clàssica.

En resum, un lloc molt tranquil, sense gent, a la ombra fins al migdia en ple estiu... Què es pot demanar més per passar un dia esplèndid escalant? Doncs anar a sopar a la CREPERIA-COCTELERIA LA LLUNA del Masnou. Val molt la pena, sobretot, pels seus creps dolços i salats a un preu raonable.


PS: a veure si algú em pot deixar anar un flaix i em pot acabar de dir si el 6b que està al costat de l'Aresta Escofi (Montserrat Cara Sud, p.127, via 2) és realment un 6b fent ximeneia. El dubte és que la vaig fer en ximeneia i, segons el meu punt de vista era més un V+ i si no em recolzava en l'altre paret, tibava tant de braços que li poso un 6c. Res a veure si tinc sort i algú em pot aclarir aquest dubte. Apa siau!

6/9/08

UN ALTRE COMIAT...




Dani Duch, un altre escalador que ens deixa fent el que més li agradava. Un mestre pels qui vam tenir la sort de tenir-lo com a monitor en el nostre bateig a les parets, un amic pels que vam poder compartir moments més propers, un col.lega amb un compromís molt gran en l'escalada i en el món de l'excursionisme català. Des d'aquestes paraules, un petit homenatge als qui ,un dia, van estar al nostre costat compartint el que més els agradava, el contacte directe amb la natura, principalment l'escalada. Dani i Cristina sempre tindreu un lloc en els nostra memòria.

OPOS APROVADES!!!




Després d'un any d'esforç i molts nervis la recompensa és satisfactòria: opos aprovades! No es nota en el seu somriure? És per això que aquestes 3 simpàtiques noies ens van convidar a un senyor esmorzar. Gràcies i moltes felicitats Isabel, Carol i Mònica!

4/9/08

DECORANT L'ESCOLA


Comença el nou curs a l'escola CEIP Pau Casals de Montmeló i ja toca posar l'escola al dia. I que millor que donar una bona benvinguda als nens i nenes amb aquesta decoració tan xula!

Apa mestres, carregueu les piles i bona cara, que els nostres nens i nenes necessiten una bona dosi d'alegria i optimisme! Sobretot pels més petitons que tot són plors i rius de llàgrimes els primers dies.


Salut i bona entrada al nou curs 2008/09!

3/9/08

LA NATURA LATENT


Va ser passar pel davant i veure els meus companys de feina parats mirant al terra. Què estava passant? alguna cosa extranya hi havia perquè tots estiguessin tan encuriosits. Poc a poc em vaig anar acostant i... sorpresa! Sempre havia desitjat aquesta situació. La naturalesa es rebela davant la ciutat i l'asfalt dur i inalterable. Per fi la naturalesa demostra la seva força i equilibra una mica la balança. Ja tocava! Un somni fet realitat.

1/9/08

EXCURSIÓ AL CANIGÓ, 2.784 m



Fa uns anys ja l'havia pujat amb el J.Antoni des del refugi de Marialles i em va agradar força. Aquest cap de setmana passat vaig pujar des del refugi de Cortalets amb uns amics, molt més assequible i sense tant de desnivell; no per això menys divertit.

L'excursió va ser molt tranquila, xerrant amb els amics i amb la gent que pujava i baixava del pic. Vem dormir tot fent vivac; va ser molt agradable pel privilegi de dormir sota un cel net i clar; bé, si he de dir la veritat, el vivac va durar només unes hores perquè el fred va fer que tornessim a la tenda.

En fi, una sortida molt recomanable per a totes les edats i condicions. Penseu que des de BCN a Cortalets s'hi arriba amb cotxe i del refugi al pic trigueu a pas ràpid 1h i 30 min i poc a poc unes 2h.