28/10/11

"I TU QUÈ VEUS QUAN TANQUES ELS ULLS?"


El que més m'agrada fer després de veure una pel.lícula que em fa pensar, escriure i deixar la ment que flueixi sobre el teclat. Eva, és una d'aquestes pel.lícules, després de la Voz dormida. Preneu-ne nota.


"I tu què veus quan tanques els ulls?" Aquesta és, potser, una de les frases que més m'han quedat de la pel.lícula Eva. La frase que pot fer que tot s'acabi en un moment, la frase que permet anar més enllà del aquí i ara. És quan tanco els ulls que torno a sentir-me segur i els problemes deixen d'existir. Moltes vegades penso en tancar els ulls per tornar-los a obrir i veure un món millor, un món més optimista i ple d'il.lusions. És el nostre deure, com a persones, tancar i obrir els ulls un altre cop per poder crèixer i millorar. No és un tancar els ulls i prou, és un tancar, dormir, recuperar, reequilibrar-se i tornar a afrontar els desequilibris que la vida ens planteja dia a dia. Ara me'n vaig al llit a tancar els ulls, a descansar, a sentir-me bé amb mi mateix i saber que, quan em desperti, seré millor persona, perquè, tindré els ulls més oberts que mai.

27/10/11

NOVES RECEPTES

Segona tanda de plats al curset de cuina. Aquesta vegada substituïm els fideus per arròs i el salmó pel pollastre, i de postres...


... pastís de pastanaga i marcaspone! Mmmmmm!


De primer un deliciós risotto de safrà amb xampinyons i de segon un bon pollastre amb rovellons i pinyons.


23/10/11

DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES




Qui no li fa gràcia que de cop i volta li facin un regalet? Doncs acaba de caure a les meves mans el CD de Delafé i Las Flores azules! Tot va començar per les vacances a Andorra. Just arribar vem enganxar les festes d'Escaldes i Delafé tocaven en concert, una gran arribada, si senyor! Ens va agradar tant escolar-los en directe que des de llavors tenim ganes de repetir. I repetirem, i tant! Mentres esperem el pròxim concert a Manresa (18 de nov) i després Bcn i Mataró, anirem fent boca amb el CD. Moltes gràcies Esther! Ens veiem ballant Delafé, i no paris de ballar!

LA VOZ DORMIDA


La voz dormida, una pel.lícula amb molt sentiment i crítica social.

Gran pel.lícula, si senyor! Truco a la gent, ara vinc, compreu les entrades i jo sense saber el què aniriem a veure. Havia escoltat alguna crítica i sabia que podia estar bé, però em vaig emportar una gran sorpresa. Des de la interpretació dels personatges, el fil argumental, l'enfoc, tot es mereix un 10! Si us agrada les pel.lícules crítiques amb la història aquesta és la vostra. Ara, prepareu una bona dosi de mocadors perquè és impossible acabar-la sense deixar anar una llàgrima. Una pel.lícula amb molt de sentiment. Us la recomano! Eps, que tot això ve d'un llibre, pels qui volgueu llegir-lo abans de veure-la per la TV.


22/10/11

EL MÓN GROC



Ja havia llegit els dos llibres posteriors al Món groc, el verd i el lil.la, ara tocava llegir el primer. A la llibreria me'l van etiquetar com un llibre d'autoajuda, però no es tracte de res més que una lectura on l'autor escriu les seves vivències personals i, com les ha encarat per superar tota una sèrie d'entrebancs o situacions que requereixen un esforç personal important.

El que està clar és que les lectures d'Albert Espinosa són lectures fàcils d'entendre i rodejades d'emocions intenses. Per a quí us agradi creure, tenir ilusions i compartir la part positiva d'aquesta vida, aquesta és una bona lectura. Espero que us agradi!

19/10/11

ELS DIMECRES FAN OLOR A CUINA


El resultat del treball en grup sota la mirada atenta del Xavi, cap de cuina.


Ja hem començat, el dimecres fan olor a cuina a l'escola Terra Escudella. 15 minuts d'explicació, organitzem els grups i a cuinar!


hamburguesa amb salmó amb timbal d'arròs en crostra i gírgoles. Deliciós!

De primer Fideus amb shiitake i jengibre, de segon, hamburguesa de salmó amb timbal d'arròs en crostra i gírgoles; i de postres deliciosa carbassa amb xocolata blanc i iogur. Què me'n dieu? Té bona pinta, no? Ara toca practicar a casa i consolidar els 180 minuts que han passat en un tres i no res. Bona cuina!



Bona combinació de carbassa amb xocolatga blanca i iogurt.

17/10/11

BLOC A LA RIBA


La Riba, zona de bloc més que recomanable al costat de casa.

Qui ho havia de dir que aquest cap de setmana li treuríem tan de suc al poble de La Riba. No en tenia ni idea del raconet que estàvem a punt de descobrir. Forces blocs de roca calcària i amb bastanta alçada és la tònica de l'indret. Afegim-li a tot això, un llogaret paisatgísticament parlant d'excepcional: barreja de pineda amb bosc de ribera, rierols i indrets bucòlics a peu de bloc. En resum, un regal per a la vista a una hora i mitja de casa!


El sector d'esportiva, pica que pica, a 10 minuts del refu.


El bloc a la Riba característic per la seva cara fotogènica.

Nou escaladors vem ocupar les diferents zones del poble: uns cap al sector d'esportiva i els altres fent bloc. El sector d'esportiva el grau sembla que pica de valent. Preses molt i molt agressives per la pell feien lluitar de debó cada una de les vies de la paret. Suposo que quan les vaig provar portava molta guerra de bloc en els meus dits i molta pell fora del seu lloc.


Johana apretant fort en un 5+ de passos de 6a+/6b...?



Laia seguint camí ascendent en el món de l'escalada (eps, que ja ha fet de primera!)


En quant al bloc, impresionant. Tots els blocs situats en petites esplanades que formaven diferents terrasses. Tots a l'ombra i acompanyats de rierols i una neteja excelent en quant als seus voltants. Val molt la pena tornar-hi i repetir. La tendència son els blocs alts, molt i molt de coco! Ja us ho dic jo després d'emportar-me un 6c que, tot i tocar de peus a terra, encara em tremolaven les mans...


Preciós 6a+ de la zona de bloc. Al final Pep i un servidor ens l'hem pogut encadenar!


I quines apretades, buf!


Sessions de bloc continues, pegue rera pegue anàvem catant la roca de La Riba. Genial!



Un 6c de molt de coco. Molt bé Jordi!


Les ressenyes les podeu trobar al mateix bar-refu Els Mesets, situat a la part alta del poble i a 1o-15 min de la zona de bloc i d'esclada. És una zona per repetir, sobretot pel tema bloc que és el que a hores d'ara em pren més hores d'escalada. I és que haig d'amortitzar el crash-pad! Fins aviat!


I és que la disciplina del bloc té això, compartir sensacions, pors i molts somriures.


Somriure's i moltes animalades també.


Eis, no ens oblidem pas dels moments relax... ;)

12/10/11

FERRATEJANT PER OLIANA


La primera ferrata de la parella. Felicitats!

Després de la competició de bloc a Sant Cugat ens dirigim en Jordi, Carol i Esther cap a Andorra. Volem fer la ferrata Oliana i oxigenar-nos una mica amb els aires pirinencs. Vem tenir sort amb el temps i la ferrata la vem gaudir d'allò més bé.


Tot i que no sigui un pont espectacular, la verticalitat de les parets d'Oliana fan d'aquesta ferrata una de les més espectaculars de Catalunya.


Bones vistes, bona paret.


Un altre dels passos singulars de la ferrata.

El sopar va ser un moment per recordar: confidències, veritats, crítiques constructives. A veure si es pot repetir una altre vegada. Un bon cap de setmana. Un cap de setmana que tot just feia un any habíen passat moltes coses, coses que ara per ara van a millor, segur!


Bons records, bons moments, bona gent.



Una de les imatges tan típiques de la ferrata, el vol dels voltors.

1ª PROVA COMPE DE BLOC INTERCLUBS


Primera prova de l'interclubs en el plafó del roco de Sant Cugat.

Aquesta és la segona competició d'escalada en bloc que porto de currículum. La primera va ser l'Open nocturn, aquesta l'Interclubs. Les meves aspiracions no són més que posar-me les piles en aquest àmbit, tenir una motivació més i conèixer més la gent d'aquest ambient.


Raúl obrint, com a totes les vies, la 3ª via de la prova.


Última via de la compte (7a+?). Una mica més fort i la propera vegada la faig, segur!


Marc del CE de Molins, encadenant el 7a+. Estan forts aquests bous de Molins!


2ª via del plafó. Mica en mica es va complicant la cosa.

Són 8 proves, una cada mes repartides entre els diferents rocos dels Centres Excursionistes de la zona: Sant Cugat, Molins de Rei, Hospitalet i La Salle. Per veure més informació doneu una ullada a la pàgina d'INTERCLUBS. Ara a esperar la propera a Molins i un mes per anar fent boca, per anar entrenant. Ja en tinc ganes!


Raúl encadenant el 7a+. Quin bou estàs fet! Crec que és dels pocs que ho ha encadenat tot a la primera. I això que no està en les seves millors condicions...


Raulete en el pas d'adherència. Apreta bou!

6/10/11

EVA, CIÈNCIA FICCIÓ DE COLLITA PRÒPIA


Quan vaig veure el trail.ler ja vaig intuir que seria una bona pel.lícula. Eva promet i obre en primera posició el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Llàstima que no hi puc assistir. Gran pel.lícula, apunteu-la a l'agenda!

L'ADÉU D'UN GENI


"Tu tiempo es limitado, de modo que no lo malgastes viviendo la vida de alguien distinto. No quedes atrapado en el dogma, que es vivir como otros piensan que deberías vivir. No dejes que los ruidos de las opiniones de los demás acallen tu propia voz interior. Y, lo que es más importante, ten el coraje para hacer lo que te dice tu corazón y tu intuición." Steve Jobs.

Your time is limited, so don't waste it living someone else's life. Don't be trapped by dogma - which is living with the results of other people's thinking. Don't let the noise of other's opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary.” Steve Jobs.

3/10/11

BLOC A CAN BOQUET


El nostre guia espiritual, en progressió ascendent. Tindrà límits...?


Què millor que estrenar el crash pad bloquejant a Can Boquet? Repetim el sector clàssic amb l'equip de Montmeló: Laia, Josan i Vicens amb el guia sensei Raúl i de l'amic Sergi. Com hi havien compromisos de tarda la quedada va ser més matinera però van caure un parell de projectes pendents. El nostre guia espiritual (Raúl) es va emportar per la patilla el 6c de la foto (feia falta moooolta pila), un 7a+ (eps, i això que diu que no està fort... lkjdflkjldkjflakdjklfj!!!!!), i per postres una via de "lance" que flipessssssssssss.


Josan apretant en el sector clàssic.


Els amics del Vallès estrenaven magnesi, i no sé si és per això, però la seva tècnica va fent alguns salts qualitatius importants. Si la cosa segueix així, quina por que em fan... Com sempre la jornada s'acaba amb la pell ben pulida. Sort de la crema miraculosa Climb On, que sinó... A veure si d'aquí un parell de setmanes podem organitzar una sortida de bloc + orientació. Creue'm els dits!


Climb On, la crema reparadora per excelència de qualsevol escalador. Una joia!

NOVES ADQUISICIONS


Aquesta és la nova adquisició: un crash pad de la casa Mad Rock. La idea principal era agafar un de la casa Millet un pel més prim i 2 dits més ample, però just arribar a la botiga, zas! Ja me l'havien pres... En fi, no n'estic pas descontent, no. Ara toca amortitzar la inversió. Bé, suposo que radera el crash pad venen uns peus de gats un pèl més tècnics, no Raúl? ;)