31/12/10

AMIC TRAÏT (6c+)


Després del vídeo del Josep tenim el Jose obrint un tros de via, l'amic traït (6c+) en el sector del Malpas de Trevil (Berga)



30/12/10

CLASSICA A GORROS


J.Antoni, company de cordada en la via La que hi faltava, Magdalena Inferior.

Escalar en esportiva és una disciplina que m'agrada força, però l'aventura que comporta una clàssica: els imprevistos, el estar penjat a uns quants metres durant hores i hores, les vistes panoràmiques..., en fi, això no té preu!


El sol ens escalfa la pell després de 100 metres a l'ombra. Quin plaer!

Una trucada i el dimecres a les 9.30 estem al Monestir de Montserrat en direcció a la Magdalena Inferior, via La que hi faltava de IV+. Cent metres dividits en 3 llargs ens esperen en candeletes. Un error de lectura i falta de rodament per la zona ens fa suposar que el sol ens tocarà en breu, però no... el sol no es deixa veure fins a dalt de la via. Quin fred!!! Escalar el primer llarg de IV+ em va suposar un gran esforç mental, la insensibilitat a les mans i als peus feien que el grau de la via fos més difícil del que era. La propera, us asseguro que em miraré amb més cura les ressenyes. I és que les ganes d'escalar poden més que el rigurós fred d'hivern! ;)

28/12/10

VIDEOS DEL MALPAS DE TREVIL



Comencem pel primer vídeo dels molts que vaig filmar a Berga, en el sector del Malpas de Trevil. Mica en mica aniré penjant la resta, que hi ha molta feina...

BERGA, NOU SECTOR D'ESCALADA

Panoràmica des del sector del Malpas de Trevil

En Josep, Jose i un servidor ens dirigim a Berga a provar un nou sector, el Mal Pas de Trevil. Encara que fa fred estar al sol és fa molt agradable i l'estat de la roca és insuperable! Comencem la primera via del dia amb un 6a+ (Tandem 2) on els passos es concentren fins a les 3 primeres xapes, molt maca però. Tot seguit passem a l'Esperó del petitó (6a) via molt i molt recomanable per la seva bellesa i longitud, molt disfrutona.



Josep en la primera via del dia


Jose apretant en el 6a+


Servidor. Gràcies Josep per la foto!


L'esperó del petitó (6a) Un tros de via!

El sol comença a escalfar la placa del diedre i ens llencem a provar l'Amic traït (6c+). En Josep i el Jose de primers, com no, i jo de segon, acollonio però amb ganes de tornar-la a provar de 1r! Les sessions de vídeos van caien per si soles, el dia és radiant i els enfocs impresionants. Part negativa, em puleixo 2 targetes de 4GB...


I ara les coses sèries, 6c+...


Encara que amb alguna caiguda, en Jose es treu el 6c+ amb un parell, i axiò que no tenia el dia... Felicitats!

Deixem la placa i ens movem una mica més a l'esquerra per tibar en un 6a+ (via Sant Antoni) amb sortida desplomada de petita fisura. Tot que en Josep no li feia gaire el final de la via trobo que va ser una via força entretinguda. Per acabar en Josep s'encigala amb un 7a, com no; i jo, per acabar de cremar els braços m'hi poso de 2n... Mai entendré com el Mr es pot penjar de minúscules regletes i petits cantells en vies desplomades, i crec que no ho entendré mai. Siguem realistes, em falta molt per assolir aquests nivells. Josep, caram, em fas les dents llargues!!!! ;)

El dia ha estat prou rodó. La meteo ens va acompanyar, la roca perfecte i bon ambient escalador per la zona. Espero tornar-hi més enforma i poder obrir el 6c+ de primer... (quin acudit!)

23/12/10

ESCALADES A SANT LLORENÇ DEL MUNT


Sessió de vídeos d'escalada a Sant Llorenç del munt.

Ara ja podran descansar tranquils en Josep i el Jose. Nois, aquí teniu el vídeo tan esperat! jeje! Gaudiu-lo!



JA TENIM VÍDEO PROMOCIONAL DEL MONTSEC D'ARES!



El Departament de Turisme del Montsec em va demanar, ja fa temps, un vídeo per donar a conèixer la zona. Després de molts esforços i sortides frustrades tenim el resultat: un vídeo promocional del Montsec d'Ares. Val la pena veure'l! Encara que només sigui per riure una estona. ;)


19/12/10

DE RUTA PEL SALVATGE OEST DE CATALUNYA

Vistes del Salvatge oest de Catalunya, al fons el Congost de Mont-Rebei.

Després de molts estira i arronses, que si aquest cap de setmana no puc, que si Bilbao és massa car, etc, etc, ens tornem a veure amb la Cristina i la seva amiga Mireia, tot visitant el salvatge oest de Catalunya, el Montsec d'Ares. Camp base Vilanova de Meià, en una casa al bell mig del poble, ruta: el Congost de Mont-Rebei i tot el que se'ns posi mel mig.

Sortim dissabte pel matí i fem una parada obligada a Artesa de Segre, on esmorzem unes coques per llepar-se els dits. Comprem els queviures pel dinar, sopar i, l'esmorzar del diumenge i ens posem en marxa cap el Congost. Arribem quan tots els turistes tornen, ja és l'hora de dinar... Encara que comencem tard ja ens va bé perquè no tenim gaire gana, i tenim la sort de poder fer el camí en solitari en un dels paratges més impresionants de l'Oest de Catalunya.


Inici de l'excursió en un llarg i impresionant pont de ferro.

El ritme és lent i tranquil, perfecte per poder gaudir del paisatge i xerrar de valent. Deixem enrera els grans espais per entrar a les parets estretes del congost. El camí no és gaire ample, sort del cable que ajuda a fer més segurs els passos. De tan en tan anem parant fent fotos i algun glop d'aigua. La temperatura en alguns llocs és gèlida i ens obliga a tornar-nos a tapar per no agafar fred.


La baixa temperatura emblanquineix el paisatge amb una fina capa de gel.


Paradetes de fotos i pica-pica tot gaudint del paisatge.


Imatge típica del congost de Mont-Rebei, precios!

Arribem a la cova Colomera i ens enfilem per una petita canal amb l'ajuda de quatre graons de ferro i alguna que altre cadena. La Cris i la Mireia s'estrenen en els seus primers passos de "ferrata", tenen por però se les veu il.lusionades. Arribem a dalt de la cova on gaudim de les vistes del congost. El sol mica en mica ens va deixant i ens disposem a baixar per la "canal", no sense habans assegurar a les intrepides aventureres!


A dins la cova Colomera, després d'un ascens amb una mini "ferrata" inclosa!


La baixada no es veu clara així que a encordar-nos!

Quan arribem al camí principal ens disposem a trobar una segona cova, la cova Negre, però no la trobem i emprenem el camí de tornada. Per error agafem el camí que va més a prop del riu i entre dubtes i canguelis ens posem els frontals, no fos cas que algú caigués a l'aigua... Al final ens trobem un pas que ens obliga a tornar enrera i desfem l'últim tros fins arribar al cotxe. És molt fosc, sort de la lluna quasi plena i dels frontals. El fred es deixa notar, 3 graus sota zero!!!!


Quan el sol es pon en aquesta època de l'any, les parets agafen aquest to càlid tan característic de la zona.


La nit se'ns tira a sobre, sort dels frontals i la roba pel fred!

Arribem a Vilanova, deixem trastos i ens posem a fer el sopar, una amanideta i una coca de sobrassada amb formatge de cabra i mel (plat típic i senzill que a tots els agrada). Una estona de sofà mirant les fotos del dia i el nostre amic calefactor a tota màquina escalfant-nos els peus (no sé on feia més fred, si a fora o a dins de la casa...) Tot i el fred passem una nit força tranquila, el campanar ens deixa dormir.


Camp base a Vilanova, sempre acompanyats de la nostra estimada estufa. Brrrr, quin fred!

L'endemà ens aixequem sense presses, esmorzem les magnífiques coques d'Artesa i marxem d'excursió-relax pels voltants de Vilanova. Les parets majestuoses no deixen d'impresionar, igual que el vol pausat dels voltors. Seiem una estona a prendre el sol tot buscant fòssils entre les pedres i, més tard, marxem a dinar al mateix poble. Recollim motxilles, agafem el cotxe i tornem a comprar alguna que atre coca a Artesa,. En acabat marquem rumb cap a Barcelona.


Caminada-relax pels voltants de Vilanova.


Els fòssils tan característics de la zona.


Només roques, i els voltors!

Valoració de la sortida...? Molt bona, companyia agradable, paisatges increïbles, molta pau i tranquilitat. Què més us haig de dir, les fotos parlen per si soles, no?


Com sempre un toc d'humor...


... i alegria!

8/12/10

MENJAR S.A.


Aquí tenim un altre programa de cuina de la Xarxa de Televisions Locals, MENJAR S.A. Aquesta vegada està enfocat a ensenyar a cuinar a principiants dels fogons. I és que qui no sap cuinar és perquè no vol!

7/12/10

REALITAT O FICCIÓ?


Si t'agafa un dia d'aquells que t'aixeques, tens ganes de montar en bici però et falta quelcom per donar-li canya al cos, mireu-vols aquest vídeo, no té pèrdua. IM-PRE-SIO-NANT!

INVERTIT LATERAL A LA PARET GRAN DE FONT SOLEIA

La Paret Gran de Font Soleia, a Sant Llorenç del Munt, on un extraterrestre anomenat Josep fa dos 7a (res de l'altre món...)


Invertit lateral és un curiós nom per aquest article, però no pot ser un altre que aquest, ara us ho explico. Quedem en Jose, en Josep i jo per anar a escalar el matí del meu aniversari, quin honor! Com aquests dos bous estan molt forts en anem a la Paret Gran de Font Soleia, de Sant Llorenç del Munt. Comencem escalfant amb un 6c, és el grau més baix de la paret... Naturalment jo de segon i penjat com un fuet, i deixo als dos màquines que vagin fent les seves sèries de primer de 6c i 7a.

Josep muntant la via del 6c, la Saree. Fort bou, fort!

Jo, l'ombra, amb un pati descomunal a sota els peus i sense corda!!!! Eps, però ancorat de 3 punts!


La primera és la Saree, 6c, seguida de la Bahaus, 7a. En aquestes dues estic penjat de 3 xapes filmant tots els pegues, saques, crits i tot el que es pot filmar... o no! ;) En fi, baixo i ens anem a fer la Subete a mi piel, 7a. Curiosament aquesta última via és d'un altre rollo que, tot i anar de segon, li vaig veure color! (jo, color a un 7a... valga'm Déu! jeje!)


Jose apretant en el 6c, un altre que està fort i tocat del bolet!


Bahaus, 7a. Nassos, com pujava el Josep! Amunt, amunt!


Per no estar content... Què marrano que ets Josep, t'has menjat amb patates un 7a de Sant Llorenç, on el grau no regala res!

El per què de l'invertit laterial, ara ve... que impacients! En aquesta última via en Josep anava cantant els passos i les presses al Jose i arribem, si fa no fa, a la 3-4a xapa on s'havia d'agafar una presa amb la ma dreta amb posició lateral. Lo d'invertit... em sembla que se li va colar, volia dir una presa lateral oblicua o en diagonal, però invertida???? en fi, que quan en Josep s'ha tret dos 7a en un dia no és perquè estigui gaire lúcid, sinó perquè deu estar en una altre dimensió. Per aquest motiu li perdono l'invertit lateral... jejeje! Josep, cullons, si que estàs fort bou!



El segon 7a del extraterrestre Josep, Súbete a mi piel. Una via on, repeteixo, li veig color... (juas, juas, quin acudit que acabo de dir...)


PS: Josep, Jose, tingueu paciència amb el vídeo, encara no l'he començat però és que aquests dies de festa he estat molt ocupat...

5/12/10

35 GRÀCIES!

Fira Mediaval de Vic, amb el tió com a excusa per fer-nos la foto de grup. Gràcies a tots i a totes per acompanyar-me en aquests dies de celebració dels meus 35!


Ja en son 35! Aquest cop ho hem celebrat amb un reguitzell d'activitats durant aquets dos dies de desembre. Tot comença el dissabte 4 de desembre amb una matinal d'escalada a Sant Llorenç amb els estimats amics Josep i Jose (bé, més que escalar, filmar als megacracks!), i al vespre, amb un sopar a casa, amb joc de rol inclós.

Josep i Jose, companys d'escalada compartint el matí del meu aniversari.

Sopar a casa, amb noves cares i molt content de que hagueu pogut venir, gràcies!

Pel que fa diumenge ho celebrem amb una excursió als Bufadors de Beví, a Santa Maria de Besora, tot descobrint cada un de les cavitats i racons d'aquest maravellós paisatge; sense oblidar el dinar amb totes les de la llei a la masia-restaurant La cabana del Mir.


Inici de l'excursió als Bufadors de Beví

Una excursió plena de bones vibracions i molts somriures.

Compartint altres dimensions de la muntanya a més de les dues rodes, xulo, eh?

I com no, amb un bon dinar! Qualitat i atenció excelent a un bon preu, hi tornarem, oi?

I si a tot això li afegim una passejada a la tarda-vespre pel Mercat Mediaval de Vic, buf, tota una celebració! Moltíssimes gràcies a tots i a totes per compartir el que més m'agrada, viure la vida amb intensitat i color. Un somriure a tothom, gràcies!

28/11/10

DANNY MACASKILL, INSUPERABLE!

Danny Macaskill, marcant estil propi


Ja tornem a tenir aquí nous vídeos del rider número 1 en la nova modalitat de biketrial-street. Danny Macaskill no ens deixarà de sorprendre'ns un i una altre vegada. Gaudiu dels vídeos!







CUINA PER A TOTHOM

Pep Nogué i els seus joves cuiners presenten CUINA A BON PREU.

Pep Nogué ens presenta el CUINA A BON PREU, un programa familiar on els nens i nenes es vesteixen de cuiners i fan dels seus plats una delícia gastronòmica. Com sempre, la Xarxa de Televisions Locals ens torna a sorprendre amb seu bon criteri televisiu.

VA DE VINS

Vins a Vins, presentat per la Meritxell Falgueres

Tot mirant la TV de l'Hospitalet vaig topar amb aquest programa, VINS A VINS, tot una delícia televisiva on la Meritxell ens parla del vi i del món que l'envolta. Doneu-li una ullada, què us sembla? Pels addictes a la xarxa amiga aquí teniu l'adreça del seu facebook. Apunteu doncs:

21/11/10

I SI NO ENS MIRÉSSIM TAN EL MELIC...


De tan en tan val la pena veure'l i tocar més de peus a terra. El món està fet per donar i compartir, lògicament amb esforç!

TV3 farà la Marató d'aquí poc i en el seu vídeo publicitari ha fet servir unes imatges que, el primer cop que les vaig veure, em van tocar (i a qui no?) És per això que dedico aquest post a reflexionar sobre un parell de coses.

Queda clar que no hi han límits, aquests els posem nosaltres. Però a part de la superació personal tan..., increïble que té aquest pare, voldria remarcar un altre aspecte. Em refereixo al fet de donar als demés; fer arribar a sentir, olorar, tocar, etc. el que de forma natural fem alguns i la resta, per ignorància o impossibilitat físiques i/mentals, no poden.

Estaria bé, que a vegades deixéssim de pensar tan en nosaltres i donéssim una mica als demés, tot i que pel mig ens enduguem alguna que altre bufetada. Ho tornem a provar? Ànims!



ESCALADA + FRED = PLUMAS

Sector Segon Pis, on acabarem el dia escalant al ras del fred gèlid.

Per fi podem veure'ns les cares!!! Quedem en Josep i el Jose per una banda, el Martí i la Cati per l'altre, i si això li afegim la "èlit" Jordi, Marc i jo..., diversió assegurada! Collbató és el destí de trobada, el Llençol per ser més concrets. Arribem al sector després de la patejada clàssica i tot i que toca el sol, fa molt d'aire i molt fred!. Mentres Jose i Josep tiben fort en la primera via, un 6b (sí, sí, ho heu llegit bé, aquesta gent comença escalfar amb 6b!!!!), nosaltres escalfem amb uns quintillos a la ombra (molt més patidors pel fred, clar....)

Josep escalfant amb un 6b al Llençol, normal...

I si no feia prou fred, Jose, amb pantalons curts...

Fem tots la primera via i ja decidim canviar de sector on estiguem més arressarats de l'aire fresquet que circula, tenim les mans gelades. Anem un sector per sota del Llençol, i de moment la cosa canvia, sol i gens de vent, perfecte! Comencem a escalfar amb un 5c de sortida desplomada on, per arribar a la primera xapa, has de fer un bloqueig d'espatlla més un llançament dinàmic...Vinga fot-li fort amb els cinquillos... Després ens desplacem a una via de 6a que comparteix reunió amb una de 6b+ o 6a+ (encara per aclarir). Molt recomanable, per cert.


El figura, sucant el magnesi (segons ell, a l'hivern no en fa servir... per què serà...?)


El Mr Martí assegurant-me en el 6a del Segon pis (via més difícil que la de l'esquerra, 6b+...) Jo encara no entenc si és que s'han equivocat a les ressenyes o jo que estic fort com un bouuuu!!! Jejeje!

Acabem el dia despedint-nos del Martí i la Cati, que esperem veure'ns aviat! Agafem trastos i a prendre quelcom al Bruc on, per casualtitats de la vida, ens trobem amb l'Irenne (companya del curs d'autorrescat en roca). Gràcies a ella, descobrim el bar (bé, ja el coneixíem) on fem un dels millors dinars després d'escalar que hem fet fins ara. Queda clar que a partir d'ara ens hauran d'obrir compte de clients ;)


Dinant amb tota la colla pessigolla (entre elles la crack del món mundial, i no és conya, en escalada en solitari de Big Walls, per bellugar-hi cadires!)


I com no, macros de petits aràcnids. Increïble, sembla una gominola!


I del detall de la pedra de la primera i segona foto de l'aràcnid... com m'agrada la meva càmara!