J.Antoni, company de cordada en la via La que hi faltava, Magdalena Inferior.
Escalar en esportiva és una disciplina que m'agrada força, però l'aventura que comporta una clàssica: els imprevistos, el estar penjat a uns quants metres durant hores i hores, les vistes panoràmiques..., en fi, això no té preu!
El sol ens escalfa la pell després de 100 metres a l'ombra. Quin plaer!
Una trucada i el dimecres a les 9.30 estem al Monestir de Montserrat en direcció a la Magdalena Inferior, via La que hi faltava de IV+. Cent metres dividits en 3 llargs ens esperen en candeletes. Un error de lectura i falta de rodament per la zona ens fa suposar que el sol ens tocarà en breu, però no... el sol no es deixa veure fins a dalt de la via. Quin fred!!! Escalar el primer llarg de IV+ em va suposar un gran esforç mental, la insensibilitat a les mans i als peus feien que el grau de la via fos més difícil del que era. La propera, us asseguro que em miraré amb més cura les ressenyes. I és que les ganes d'escalar poden més que el rigurós fred d'hivern! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada