31/12/08

CAP DE SETMANA A LABUERDA (AINSA): CAPÍTOL II










Diuen que les segones parts mai són tan bones com les primeres, oi? Doncs aquesta va ser totalment a la inversa. Què millor que després de surfejar amb els teus colegues poder compartir unes llargues i agradables estones amb el riure enganxat a la boca.

En Martí i jo agraïts per la bona rebuda i l’hospitalitat dels residents vem decidir preparar un sopar un pel especial per a la resta. Començant per un sopar boníssim amb el rissoto del Pep, acompanyades d’un segon plat de pastes de full amb sobrassada i mel i, de postres, tiramissú preparat pel Martí sota l’estricte vigilància de la Laura J; si a tot això li afegim una animació força entretinguda durant el sopar i celebrant el caga-tió per rematar-ho, què més podem demanar?

Vaja, tot un segon capítol ple d’agradables sorpreses i amb moltes ganes de que es torni a repetir.

PS: Si hagués de posar un comú denominador a aquests dos diez seria el nom del Martí. Sense ell aquestes sortides no tindrien el mateix color, sinó mireu detingudament les fotos. Eps, tot això sense desmereixer a la resta dels companys i companyes. Una abraçada Martí, segueix així!

CAP DE SETMANA A LABUERDA (AÏNSA): CAPÍTOL I















M’estava decidint de si anar o no amb els meus companys d’UT per una petita contusió al peu. El meu cap previsor deia que no per evitar mals pitjors, però les ganes de veures cares conegudes i de riure una Bona estona van arrosegar-me cap al poble d’Ainsa.

Marxem divendres al vespre amb el Pep de Barcelona per trobar-nos amb en Martí a Igualada amb la seva àmplia i còmode furgoneta Mercedes. Allà fem el traspàs de material de muntanya d’un cotxe a l’altre (material d’alpinisme, d’escalada, la taula…; alguna cosa més? :)

Ens plantem al poble d’Ainsa on ens esperen a casa de la Laura en Xavi, el Raúl i la Míriam. Cansants del viatge però amb ganes de començar el llarg cap de setmana.

Dissabte, sona el despertador a les 8.30; és hora de llevar-se, esmorzar i posar rumb a la cara Nord del túnel de Vielsa amb l’objectiu de pujar un dels pics amb pales de neu verge per estrenar!!! En Raúl i en Xavi van en la mateixa dirección però substitueixen les raquetes i la taula per piolets i grampons, van a fer escalada en gel… buf!

Arribem, ens preparem el material i posem a punt els últims retocs per iniciar l’ascenció a un dels pics de la cara Nord del túnel. Comencem a fer els primers passos i la neu s’enfonsa suaument sota les nostres raquetes. En Martí pren la capdavantera, després el Pep i jo per tancar el grup. Anem pujant a un ritme tranquil però sense pausa amb l’objectiu d’arribar al coll i, si queda temps i la meteo ens ajuda, arribar a un dels pics. Finalment ens plantem una mica abans del coll, el vent comença a bufar i els núvols ens tapen la visió per fer un descens com cal. Desmontem les taules de les esquenes, organitzem la motxilla i avall que fa baixada! En Martí comença el descens traçant curves marcades, relliscant sobre les pales de neu verge, quin plaer! En Pep i jo el seguim amb una arrancada un pel rovellada. Ja fa uns anyets que no ens posem una taula sota el peus i costa una mica fer els viratges. Mica en mica anem perdent alçada i en Pep està convençut que no era el dia per tornar agafar la taula i decideix tornar-se a posar les raquetes i baixar a peu. Quan arribem al punt d’inici esperem en Xavi i el Raúl que tornin de les cascades de gel i enfilem camí cap a casa. Fa fresca i hi ha força gana!

El dia següent el Martí i jo decidim tornar a provar el pic. El temps sembla que va aguantant entre vent, núvols i alguna ullada de sol. Tenim menys temps que el dia anterior i anem pujant fins on el rellotge ens deixi. Casualment arribem al mateix punt que el dia passat. Ens tornem a posar les taules però la baixada resulta més gratificant, suposo que el primer dia ens va servir per refrescar la nostra técnica i el segon va donar les ales per poder lliscar com un surfejador sobre una onada perfecte; fins i tot ens vem permetre el luxe de fer algun que altre salt tot grapejant la taula.

Resumint, un cap de setmana que en l’aspecte de la muntanya va resultar ser molt ple amb una nota final de NOTABLE. Hi tornarem, segur! Bé, si la Laura ens ho permet, és clar! :)

23/12/08

"SANT AGUSTIN", UN 6b EXIGENT DE MONTSERRAT




Una ullada a la pàgina web del UT i m'apunto a la sortida de dimarts al Vermell del Xincarró que organitzen el Josep i en Martí. Situada en el sector A del vermell, via nº 20 anomenada "San Agustín" en la guia de Montserrat Cara Sud (p.41).

Per escalfar un 6a finet (via "Esther") d'entrada de pasets; la resta de la via, bastant correcte encare que s'ha hagut de treballar. De segon, el 6b. Anem forts! En Martí comença. La via sembla que et demani introduir-te en la fisura, però enganya. Les primeres xapes pots anar-la superant posant peus i mans per dins però les útlimes 4 xapes ja has de sortir fora i pasar-te a la placa; bé, no tothom... jo m'he encaprixat una miqueta en seguir per dins.

Després m'ha tocat el meu torn i, com ja he dit abans, l'he fet per la fisura. M'he entretingut un pel massa... Eren les meves 2 primeres vies des de feia forces dies i que apretaven de debó. Res, ho sento pels companys que s'han esperat una estoneta. En Josep s'ha posat les piles. Des de la primera xapa ha posat la 5ª i cap amunt! Algun que altre paset la fet suar força però el resultat: una via força exigent pels seus 30 metres catalogada de 6b.

Per acabar la jornada havíem de provar la via del costat: un 6c... Sort que els companys del Martí, amb un nivell força més alt que el nostre, ens l'havien deixat preparada amb la corda passada. En Martí la prova i excepte unes agafades a les primeres cintes... força bé. En Josep ha estat el següent i déu n'hi do com se la tret, alguna que altre parada, alguna que altre remuntada perquè teniem preses però l'ha acabada com un senyor!

Objectiu per la següent sortida del vermell: escalfem amb el V+ de xemeneia "Brugueras Matas", típica via Montserratina, i cap al 6c que tenim al costat de primers!

22/12/08

WALLRIDE AMB LA KOOX DE TRIAL 26"





Aquest dilluns he estat practicant al circuit de la Poma de Premià de Dalt. Últimament provo de fer-ho amb una altre bicicleta que, en principi, no està preparada per fer altres modalitats de bicicleta; l'exepció és aquesta, estic provant de saltar salts de dirt, fer wallrides com el que veieu en les fotos i en el vídeo (encare que sembli desactivat cliqueu en el play); només em falta fer un dels bigs que hi ha sota el campillo, però ja arribarà, segur!

video

21/12/08

NO ES POT VIURE SENSE IL.LUSIONS

Són moltes les pel.lícules i llibres que ens han fet pensar en situacions i móns idílics, plens d'il.lusions en que la lluita per el be està a la primera línia de foc.
Fugint del sensacionalisme i de la visió americana fora de mida, aquí faig un recull de tres pel.lícules amb un rerafons molt interessant. Segur que la llista podria ser molt més llarga; el que compte però és la idea: no podem viure sense il.lusions. És necessari somiar i intentar el impossible. Sinó que queda? viure i anar fent... Hem de treballar els nostres ideals perquè els que ens envolten s'impregnin d'aquesta "visió utòpica".
Els nens deixen de ser nens quan deixen de somiar i passen a una etapa suposadament "madura, adulta". No sé fins a quin punt és millor viure en la primera o segona opció. Jo, em decanto cap a la primera, prefereixo mirar la vida amb els ulls d'un nen que té ganes per canviar el que l'envolta i es deixa impregnar per les il.lusions de la gent que pensa més amb el cor que amb el cap. No és fàcil, ho sé; també és important tocar de peus a terra. Però quin sentit té tocar de peus a terra si no hi han il.lusions.
Doneu-li una ullada aquests vídeos, i si podeu, llogueu-ne les pel.lícules, llegiu-ne els llibres i no deixeu de somiar. Somiar no és una opció, és un dret, tant pels grans com els petits. Si us han convençut, no us quedeu quiets, alguna cosa es pot fer, no?



vídeos:

http://es.youtube.com/watch?v=jHlnkur5zHs&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=0lF-3OY-aGI&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=tTHO3kvEFws&feature=related

ANIVERSARI A QUERALBS









Aquest dissabte vem anar a celebrar un aniversari molt especial a Queralbs. Entre els jocs de pistes, un paisatge increible, els somriure's còmplices dels seus companys i els pica-pica per llepar-se els dits, van fer d'aquest dissabte un aniversari per recordar. Per molts anys Núria!

14/12/08

NOU VÍDEO DE BIKE-TRIAL AL PARC DEL CLOT

video

Passen els anys i el trial m'ajuda a superar-me a mi mateix cada cop que surto. Ja són 33 i la veritat és que quedo sorprès que, cada vegada, em vaig superant. N'estic molt satisfet i espero que continui evolucionant com fins ara, poc a poc i superant totes les meves pors.

video

MÉS CURSES D'ORIENTACIÓ




Aquest cop en Marçal anava de guia i la Mònica i la Raquel feien les seves primeres passes en aquest món.
Vaja, tres novells en una mateixa cursa tots junts! quina por! Sort que no ha arribat la sang al riu i només s'han perdut petites estonetes i al final, han arribat a bon port.
L'objectiu final, però, sembla que s'ha arribat a assolir: tots han passat una bona estona amb molts somriures i ganes de tornar-hi. Espero que ens veiem a la propera.

7/12/08

TRENTA...3!


Alguns diuen: "l'edat de Jesús..." altres: "aprofita els trenta que són els més macos!"; els més pessimistes: "ai, que et fas gran!". Com podeu veure n'hi ha per a tots els gustos i tots els colors. Per a mi, un any més, un any més d'experiència, un any ple d'emocions, un any més per a crèixer, un any amb moltes proves per superar. Sort en tinc dels amics i amigues que em fan costat. A tots i totes, MOLTES GRÀCIES!

FORA DE SÈRIE!



Doneu-li una ullada aquess vídeos de Bike-trial. Quan sembla que tot està inventat, surt gent amb bicicletes de 26" fent... bé, més val una imatge que mil paraules, no? Si algú no s'ho creu, cliqueu aquí:

http://es.youtube.com/watch?v=Ah1QJx1w_ls

http://es.youtube.com/watch?v=rE36b7oCTe8&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=7v0HYO-81TI&NR=1

http://es.youtube.com/watch?v=4TuN6QNt2_A&NR=1

http://es.youtube.com/watch?v=rP2vY3WQfWw&feature=related

http://es.youtube.com/watch?v=zzdLE2BctEs&feature=related

2/12/08

LA VEU CAPTIVADORA DE RAY CHARLES.




Qui no ha escoltat música negra? L'energia i vitalitat de Ray Charles és indiscutible. Aquesta versió que fa Ray Charles de la peça "I can see clearly now" de Jimmy Cliff és força bona. Gaudiu-la i que no us faci res seguir el ritme quan escolteu la música. Deixeu-vos portar!

Per escoltar-la cliqueu aquí: http://es.youtube.com/watch?v=IwCf8UNWX2M&feature=related