Diuen que les segones parts mai són tan bones com les primeres, oi? Doncs aquesta va ser totalment a la inversa. Què millor que després de surfejar amb els teus colegues poder compartir unes llargues i agradables estones amb el riure enganxat a la boca.
En Martí i jo agraïts per la bona rebuda i l’hospitalitat dels residents vem decidir preparar un sopar un pel especial per a la resta. Començant per un sopar boníssim amb el rissoto del Pep, acompanyades d’un segon plat de pastes de full amb sobrassada i mel i, de postres, tiramissú preparat pel Martí sota l’estricte vigilància de la Laura J; si a tot això li afegim una animació força entretinguda durant el sopar i celebrant el caga-tió per rematar-ho, què més podem demanar?
Vaja, tot un segon capítol ple d’agradables sorpreses i amb moltes ganes de que es torni a repetir.
PS: Si hagués de posar un comú denominador a aquests dos diez seria el nom del Martí. Sense ell aquestes sortides no tindrien el mateix color, sinó mireu detingudament les fotos. Eps, tot això sense desmereixer a la resta dels companys i companyes. Una abraçada Martí, segueix així!
PS: Si hagués de posar un comú denominador a aquests dos diez seria el nom del Martí. Sense ell aquestes sortides no tindrien el mateix color, sinó mireu detingudament les fotos. Eps, tot això sense desmereixer a la resta dels companys i companyes. Una abraçada Martí, segueix així!
1 comentari:
AAAAAAAA que ràpid ets fent els posts!!
I quines fotos... JO LES VULL!!!!
Et dono la raó: Martí, no perdis mai aquest esperit!!
Repetim quan vulgueu, m'ho vaig passar teta!
Una abraçada Oriol
Publica un comentari a l'entrada