Són moltes les pel.lícules i llibres que ens han fet pensar en situacions i móns idílics, plens d'il.lusions en que la lluita per el be està a la primera línia de foc.
Fugint del sensacionalisme i de la visió americana fora de mida, aquí faig un recull de tres pel.lícules amb un rerafons molt interessant. Segur que la llista podria ser molt més llarga; el que compte però és la idea: no podem viure sense il.lusions. És necessari somiar i intentar el impossible. Sinó que queda? viure i anar fent... Hem de treballar els nostres ideals perquè els que ens envolten s'impregnin d'aquesta "visió utòpica".
Els nens deixen de ser nens quan deixen de somiar i passen a una etapa suposadament "madura, adulta". No sé fins a quin punt és millor viure en la primera o segona opció. Jo, em decanto cap a la primera, prefereixo mirar la vida amb els ulls d'un nen que té ganes per canviar el que l'envolta i es deixa impregnar per les il.lusions de la gent que pensa més amb el cor que amb el cap. No és fàcil, ho sé; també és important tocar de peus a terra. Però quin sentit té tocar de peus a terra si no hi han il.lusions.
Doneu-li una ullada aquests vídeos, i si podeu, llogueu-ne les pel.lícules, llegiu-ne els llibres i no deixeu de somiar. Somiar no és una opció, és un dret, tant pels grans com els petits. Si us han convençut, no us quedeu quiets, alguna cosa es pot fer, no?
vídeos:
http://es.youtube.com/watch?v=jHlnkur5zHs&feature=related
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada