UN MÓN FASCINANT SOTA ELS NOSTRES PEUS

increïble la vida que podem observar sota els nostres peus, no?

Avui estava supervisant un dels horts de l'escola quan m'he adonat d'un animaló que es movia pel terra. M'apropo i me n'adono que es tracte d'un cuc, o... d'una oruga? Ja n'havia vist algun en la seva etapa adulta i, si són els mateixos, aquests són negres amb taques taronges i estan protegits per una primera capa rígida i articulada.

La veritat és que m'he quedat fascinat observant els seus moviments i tots els seus detalls. Fixeu-vos en la nitidesa de l'entramat de nervis que recorren el seu cos, les 2 potes posteriors, els pèls... En fi, després he filmat una estoneta el seu procés per tornar-se a ficar dins del terra (estava fora perquè el jardiner el devia portar amb la terra nova i, segurament, l'havia tret del seu àvitat).

Fixeu-vos en les potes posteriors com obren camí pel terra!

I que bé que es veu l'entremat de nervis que recorren el seu cos

Si algú té idea de quin tipus de cuc o oruga es tracte li agraïria molt que m'ho fes saber, perquè intentaré ensenyar les imatges als nens i nenes de l'escola i estaria bé saber de què estem parlant, no? Gràcies!

CASTANYADA ENTRE LLOPS

La logotip del joc de rol i personatge principal de la castanyada

Personatges del joc, ull amb la vident que ho veu tot...!

Aquesta castanyada ha estat un pel especial. Especial perquè entre els convidats hi havia personatges amb doble personalitat: llops, vidents, ciutadans d'un poble mediaval... Bé, pareu atenció que no estic fent broma. Si mai voleu passar una vetllada entretinguda rient com a nens, agafeu aquest joc (HOMBRES LOBO DE CASTRONEGRO) perquè la diversió està assegurada. I sinó pregunteu-li al pobre veí de sota que ens va haver d'aguantar fins les 5h del matí!

Moniatos, castanyes, panallets van ser doncs els protagonistes de segona, encara que ningú els hi feia mala cara. Espero tenir aviat aquest joc de rol perquè ja sé quina una en podem preparar amb l'amic Martí dels UT a Labuerda. Ja tinc ganes que arribi el dia...

A la nit alguns ciutadans "normals" es transformen i deixen veure la seva segona identitat...

La nena que ho veu tot, sempre espiant a la següent cantonada

ROQUES DE L'IGNASI - PREMIÀ DE DALT

Ressenyes Roques de l'Ignasi

Sortim dissabte o diumenge, dissabte o diumenge...? Dissabte i cap a les Roques de l'Ignasi, a Premià de Dalt. El sector està a 3 minuts del cotxe, hi ha vies assequibles, perfecte! He dit perfecte...? Arribem fins al pàrquing, cap problema; comencem a caminar, 3 minuts? Busquem per aquí, per allà, baixem per unes roques a l'esquerra del camí... On està la placa de roques?! Passem uns 15 minuts donant voltes fins que les trobem, a on...? Resulta que estaven a tocar del camí que havíem deixat abans per baixar i buscar el sector erròniament. Jorrr!

Placa de la locura, i tant, què canyeres que són!

Bé, com a mínim ja l'hem trobat. Ens posem a mirar les vies i... plou! No fotem, el temps no anunciava pluja, i ara què? Esperem uns minuts fins que la pluja deixa de caure i comencem les vies. Anem a la cara Nord-Est de la Placa Locura, i ens posem a la via Squitx, un 4c que té una entrada vertical i es continua amb una sèrie de bolets per agafar-s'hi i..., un magnífic arbre (tal i com es veu a la foto) on posar el peu en cas de mal rollo. Ens posem en Marc i jo a donar-li pegues per escalfar, i quin escalfament! Més que un quartillo és un cinquillo exigent! Mentres el Xavi anava provant de segon, autoassegurat la via Estrella Polar, res, un 6b.

Marc pujant Squitx i l'arbre que demanava posar-li el peu...


Xavi provant de pujar Estrella Polar 6b, res de l'altre món, eh Xavi? Sort que portava un maravellós Taping Neuro Muscular a la cama, que sinó no puja ;)

Quan acabem en Marc i jo de la via canviem amb el Xavi i me'n vaig a fer una via, autoassegurant-me a la placa. Me les miro i veig una fissura on practicar Off-width (una manera d'empotrar el cos a la roca per progressar per la paret), aquesta és la via M-31, que també deixa-la anar... I per acabar li fem uns pegues a la via Galàctica 5b on ens posem també en una petita fisura.

Xavi assegurant al Marc en la via Galàctica

Un servidor en la via Galàctica, superant el pas de la via

En general no és un sector per iniciats, tot i algunes vies suposadament "fàcils". Més aviat és un sector per tibar de valent ja que hi ha molta fisureta, regleta i molta escalada d'adherència. És un sector a l'ombra i l'ideal és fer-la per l'estiu, ja que la humitat es posa molt a la roca i a la tardor i hivern la molsa dificulta la progressió.

CONSEQÜÈNCIES NEFASTES DE LA VACUNA PER LA GRIP A

grip A, realment és tot el que diuen? mireu el vídeo i opineu.

Teresa Forcades, un bon referent per informar-se de veritats molt dures.

M'han passat un correu que m'ha deixat un pel inquiet. Com a persona que m'interessa tot el que està relacionat amb la salut, i el que he vist en aquest vídeo, ara no puc estar indiferent. A tots els que seguiu el blog, si us plau, doneu-li un cop d'ull aquest vídeo i intenteu-lo fer conèixer. Si voleu acabar de resoldre els vostres dubtes us recomano el vídeo de la Teresa Forcades. Si tot el que es diu tirés endavant penseu que estan jugant amb nosaltres per 2 costats: amb la nostra llibertat d'expressió i, sobretot, amb la nostra SALUT! Són 54 minuts de vídeo que poden semblar molt llargs, però us asseguro que un cop començats no es pot parar, és una bomba d'informació molt creible i força preocupant si s'arriba a certs extrems.

Em sembla increïble com, a hores d'ara, els mitjans de comunicació, no hagin fet prou ressó d'aquesta situació. En fi, si ho creieu interessant, doneu-li un cop d'ull a la pàgina següent per poder tirar endavant les propostes de Teresa Forcades. Espero que estiguem a temps de reaccionar, ja que la informació rebuda em sembla força segura i, sobretot, científica i demostrable. No ens deixem trepitjar, això va de debó!

EL CASTELLÀ, DIALECTE DEL CATALÀ...?

Els acudits són una imatge representativa d'on es troba Catalunya en l'actualiat. Espero que amb el temps reconeguin el valor de la cultura i de la societat catalana a l'estat espanyol. No sé fins a quin punt ens podem creure tot el que diu el correu que us passo a continuació, però deixa entreveure una situació força inquietant... ;)

"El Castellano, dialecto del catalán..!!! El estudio "Der Ursprung des Spanischen" realizado por elRomanistische Abteilung de la Universidad de Friburgo dice demostrarque el origen de la lengua castellana es el catalán. El grupo de lingüistas e historiadores alemanes descubrieron enla Biblioteca Vaticana una serie de textos de mediados del siglo IXdC. donde escribanos de la corte de Ramón IV discutían la fuerteinfluencia que estaba ejerciendo el catalán sobre el castellano "lasgents de la castella usen ja nosos vocablas", "la gente de castilla yausa nuestras palabras" se puede leer en el texto de uno de los escribanos. A mediados del siglo IX la influencia catalana sobre el resto de la península creció de forma muy notoria. La gran influenciaeconómica y social que los catalanes ejercieron tuvo que dejar huella."La preponderancia de la cultura catalana, y su mayor grado dedesarrollo supuso en las zonas de contacto y superposición un fenómenode asimilación de los rasgos culturales" declaraba Mark Vlamynck,historiador del Romanistische Abteilung. Este estudio se terminó en enero del 2003, está siendo muy pocopublicitado por las grandes presiones políticas que genera. "

Déu n'hi do! Continuo pensant que a vegades en fem un gra massa però en moltes coses se'ns hauria de donar la raó. A veure que passa amb el tema del dialectes...

ESCALANT A LA FACU

Ressenyes sector la facu

Miro a la pàgina d'Urbanitas Trepadores (UT) i veig que queden el dg 25 per sortir a la Facu, sector de Vilanova; quedem amb en Xavi i l'Anna de Badalona i truco al Pep per veure com han quedat. Sorpresa! em vaig fixar malament i enlloc d'anar el dg 25 ja han anat el dissabte... Bé, serem tres, menys aglomeracions, no?

Marxem a les 8.15 cap a Vilanova. Triguem 1h 30 min en arribar perquè agafem l'autopista més de l'interior i fins arribar a Canyelles donem una volta... Deixat el cotxe 15 minuts d'aproximació a peu i estem a sota les vies. En Pep ens recoma el sector de més a la dreta, són més facilones. Jo ja vaig donant voltes i resulta que amb l'il.lusió de provar un sector nou me'n recordo que ja hi havia estat en el curs que vaig fer d'escalada... Si és que hi ha gent per tot, despistats i molt despistats!!!!

De camí al sector

Preparant el material per muntar la primera via (Angie)

Esmorzem una mica i comencem a escalar per la via Angie (IV) de 30m. Més tard provem la via Anna (IV+) de 25, i per acabar la via Carme (V+) de 30m. L'Angie per ser un IV està força bé: cantells, trams més rectes, però la Carme com a IV... buf, sembla més un quinto! Hi ha tot un tros de "placa" o més aviat sense tant de canto com la primera. La via Angie és genial. Un V+ amb tota regla. Trams de cantell, un parell de desploms amb uns forats per posar-hi les dues mans... D'aquelles que es fan treballar però que en surts amb el cap ben alt. Sinó pregunteu-li al Xavi que no les tenia totes i al final se l'ha tret com un senyor! L'Anna està un pel empipada amb aquesta última; clar, és la 4 via que fa d'escalada des de que ha començat. No es pot permetre el luxe de no pujar un V+ perquè no veia forma humana de posar les mans. És clar, no li podem perdonar. Gens exigent la nena, eh!!!! ;)

En Xavi assegurant a la via Angie

Un servidor mirant-s'ho tot molt bé, encare que sigui un IV

Xavi mirant-se els passos de la via Anna que ens ha trencat els esquemes dels quartillos...

Vinga que fa pujada! I és la 3ª via que fa i no és conscient del que està fent... És una crack!

Anna mirant-se el V+. La propera fins a dalt, eh?

I és que el Xavi parla molt però després ho remata! molt bé Xavi!

El que no s'ha de fer mentres s'assegura un company...fer.-se fotos! Xavi, et prometo que tot i la foto jo estava pendent de tu!

Resumint, la Facu és un sector d'escalada força bo. Algunes preses estan un pel pulides però vaja, són faves contades! Hi torarem segur. Pel que sembla l'Anna està desitjant que vingui l'Eli per picar-se i poder tibar de valent... Eli t'hi apuntes? ;)

ORIENTACIÓ A MOIÀ

J Mapa de la cursa a la Montjoia-Moià

Els cinc valents. Enric, no amaguis la panxa ;)

Dissabte 24 d'octubre, cursa d'orientació a Moià. La MariaJe, l'Eli, l'Enric i jo fem un cop de cap i tornem a agafar les brúixoles i els mapes. Quedem d'horeta per anar recollint a tothom amb el cotxe i fem camí a Moià. Parem a fer un cafetó i un bon entrepà al mateix poble; i déu ni do quin tros d'entrepà, boníssims!

En Xavi surt a les 11h i els No Iniciats podem sortir a l'hora que volguem! Increïble, després dels maldecaps organitzatius que vem tenir a la de Collsacabra... La veritat, em sembla molt bé la postura dels organitzadors; d'aquesta manera els NI poden sortir en grups, parelles o com volguem sense fer anar malament la resta dels corredors. L'Enric surt sol, després jo i al final la parella de dones.

L'Enric i jo ens trobem ja a la primera fita... (ens haguéssim pogut trobar més endavant,no?;)) El recorregut ha estat molt ben planificat, fites adequades pel nivell d'iniciació, paisatge increïble (igual que a Collsacabra), avituallaments; vaja, tot el que cal demanar a una Copa Catalana d'Orientació! I si a sobre hi posem un temps assoleiat amb el terra del bosc humit de les darreres pluges, no podem demanar més.

La veritat, cada cop m'agraden més les curses d'orientació. Sempre es respira un ambient molt tranquil i familiar i et permet exprimir fins a l'última gota del teu cos. La propera diumenge que ve a Vic o a Cabrera de Mar el diumenge 8. Ja veurem!

MÉS TAPING NEURO MUSCULAR

El meu primer taping per baixar inflamacions i treure hematomes! Tinc ganes de treure'l i fer-ne alguna foto dels resultats. No puc esperar!!!

BAMBES PERSONALITZADES

BDN-BIKES no s'escapa de les grans marques

Negre, blanc i vermell, els 3 colors bàsics de BDN-BIKES

Tot i que no m'agrada portar productes de marca, reconec que personalitzar les teves bambes és un punt! Què en dieu d'aquestes? T'han quedat molt xules Jaimito!

ESCALANT AL CLOT DE LA MÒNICA (MONTSERRAT)

Ressenyes placa Urquiza en el Secor Balear (Clot de la Mònica)

Després d'escalar a Banyadores amb l'Anna decidim amb en Xavi, l'Eli i en Marc anar a escalar diumenge a Montserrat. Un sector fàcil on toqui el sol... el clot de la Mònica! concretament al sector Balear, a la Placa Urquiza. A més, anem tranquilets i amb la idea de fer IV i V. Perfecte!

Arribem a la paret després de caminar uns 20 min i ens posem a peu de via. Sembla que hi ha moltes més vies que les ressenyades al llibre de Montserrat Cara Sud i costa situar-se; a més.... les xapes estan allunyadissimes unes de les altres i les primeres estan, com a mínim a 2-3 metres... Glups! no caiguéssim pas, no!

El dia és bo i fem unes 3-4 vies, senzilles però agradables. Sobretot Sa Conillera (V+) que té una entrada que no regalen res, oi companys? La via Eivisa (V) molt xula: roca bona i agradable d'escalar. En Xavi, tot pujant Sa conillera decideix tirar al terra una petita placa de roca massa inestable quan se senten uns crits.... "Ei, qui coi tira aquestes roques?!!!" Glups, hauran tocat a algú...? Aquest insisteix amb qui ha tirat les roques i amb els fums força pujats. Nosaltres que amb tota la bona intenció de purgar la via i vigilant quan tiràvem les roques, i a sobre ens cau aquest bronca, quins cullons! Al final resultava ser el bromista i amic Martí amb la Cati, que venien amb les llaganyes als ulls (nens, la nit és per dormir... ;) )

Escalem una estoneta amb la parelleta i anem recullint, ens espera una exhibició de salts al circuit de freeride de la Poma. Proper objectiu, classica amb el Martí i la Cati. Ens truquem nois!

Marc en la via Formentera (IV)

Xavi i Eli també en la via Formentera (Eli! ja caurà a la propera!)

Xavi i Cati a la placa Urquiza

Tot i no fer moltes vies el dia genial, sobretot després d'un bon dinar!

CREANT AFICIÓ

Pujant la seva primera via d'esclada al sector clàssic de Banyadores

Després de tot el matí tancat entre 4 parets acabant el curs de Taping Neuro Muscular (molt aprofitós, per cert) hem quedat a la tarda per anar a escalar amb l'Anna al sector de Banyadores, a Cabrera de Mar. Tinc la sensació que practicar els meus hobbies m'agrada, però també, compartir-los i crear afició entre la gent que els desconeix.

És la primera vegada que l'Anna es posa un arnés i uns peus de gat, i pel que sembla, no serà l'única. Demà també s'apunta a venir a Montserrat amb el Xavi, l'Eli i el Marc. A veure com va, i esperar que s'apunti a les properes i, de pas, augmentar la pràctica femenina en el món de l'escalada, que és ben poca!!!

Trampejant una 2a via d'escalada amb mans, peus i ungles!

Tot baixant el seu primer ràpel

MIDI D'OSSOU

El Midi d'Ossou sense boira...

Aprofitant el pont del Pilar marxem en direcció Pirineu Aragonès per fer el Midi d'Ossou i el Vinyemale amb "bones" prediccions de temps. Marxem per la tarda sortint de la feina per dormir la primera nit amb la tenda de campanya. Sorpresa, la boira ens acompanya tota la nit i la resta del següent dia...

Ens aixequem amb la boira del dia anterior i no sembla que se'n vulgui anar. Iniciem la pujada cap al Midi i per cada pas que fem més densa és la boira... Ens trobem un parell de xemeneies de III-IV grau que no presentarien dificultat sinó fos per la humitat que convertia les roques en gel pur... Vem haver de posar, doncs, algun que altre assegurament per continuar pujant. L'ascens és una mica perdedor: hi ha molta fita i diferents opcions. El que cal tenir compte és que s'ha d'anar al cim passant per un pas on hi ha una "creu" de ferro (més que una creu és una fletxa forjada).

Arribant al refugi de Pombie

Primer pas complicat: ximeneia passada per aigua

Assegurant algun pas massa relliscós

Arribats al cim menjem alguna que altre coseta i cap avall que fa fred! Passem pel refugi un altre cop on fem una parada per dinar i prendre alguna cosa calenta per tornar ja al cotxe. El dia no ha estat pas malament sinó fos per la boira. El temps se'ns ha tirat a sobre i replantejem la sortida de demà al Balaitus, no tenim temps d'arribar al refugi. Plantejem doncs una segona opció: fer els tres pics que hi ha prop de Los Infiernos (just a sobre del refugi de la Casa de Piedra).

A dalt del Midi d'Ossou, amb un pel de fred i humitat

De baixada rapelant alguna de les canals

Paradeta al refugi per prendre quelcom calent i assecar la roba xopa

Com no tenim refugi busquem un lloc per dormir i acabem a un alberg anomenat Quinta Vista Alegre. Força bé, la veritat, així que decidim convertir-lo en camp base també per l'endemà. Res millor que donar-nos una dutxa calenta, un luxe a la muntanya.

L'endemà ens aixequem relativament d'hora i posem rumb a la Casa de la Piedra on deixem el cotxe. El dia té més bona cara, sembla que tindrem bon temps, tot i que una part de la boira no acaba de marxar. Ens posem les botes i amunt. En tres hores i mitja ens situem al primer pic, des d'on presenciem un accident: una pedra es despren de la cresta i cau sobre un excursionista. Aquest cau rodolant i es para, tots els del grup el van a socórrer. Sembla que ha tingut sort, la mà queda tocada i pot baixar pel seu propi peu; hauria pogut estar pitjor...

Segon dia, preparant una asencio als 3 pics

Primer dels 3 mils...

Un servidor que per fi surt a les fotos!

El dia per fi ens deixa veure el perfil dels cims propers

Dinant després dels tres 3 mils amb cresta inclosa, i tallant com un ganivet!

Després del primer pic ens dirigim al segon i d'aquest, tot crestejant el tercer, on ens parem a dinar una mica i posar direcció cap al cotxe (Bernardo, J.Antoni, Jaime, com es diuen els tres ics????). Les vistes són impresionants; el temps, per fi, ens ha acompanyat. Totes les incomoditats, fred i malestars del dia anterior queden arraconats davant de les vistes i el bon ambient que s'ha creat en aquest segon dia.

El cap de setmana ha valgut la pena; a veritat és que hi ha molta roca per explorar ja sigui caminant o escalant. Segur que hi tornaré.