31/7/10

MOSSEGANT POLS ANDORRANA

Tallat a Grandvalira. Interessant, oi? ;)


Aquest cap de setmana hem marxat en Xavi i jo per terres andorranes a fer una mica de freeride amb les bikes, divendres a Vallnord i dissabte a Grandvalira. Hem filmat alguns vídeos i fotos bastant espectaculars, no sense empolsegar-nos una mica... Espero que tot aquest material audiovisual serveixi, un dia d'aquests, per editar un vídeo amb totes les de la llei. Ja veurem, haureu d'esperar! De moment, aquí teniu un primer tastet.

28/7/10

TIBANT FORT A SANT LLORENÇ

Sector del Bombé, 6a+ i 6b per començar a escalfar

Sector de l'Heura on tibarem de valent en Esclavos del tiempo, 7a i Clave Omega, 6c

Tarda d'estiu a Sant Llorenç. Quedem en Josep, Jose i Quim per tibar a les parets del Gruiere, en Jordi apareixerà més tard. Només veure la quantitat de cotxes que hi ha en el pàrquing de la Pobla ja intuïm com estarà el sector... Així que haurem de moure'ns als sectors de més enllà, on trobarem altres vies per tibar.

Més enllà de la placa de l'Heura, on tibarem en la via Clave Omega, 6c i el 7a del costat esquerra, esclavos del tiempo, hi trobarem un sectoret el bombé , amb 3 vies, 2 de 6a+ i un 6b.

De tots aquests sectors la placa de l'Heura és la que em va frapar més. Roca amb canto boníssim, forats de tots els tamanys, monoditd, bidits, "cazos", regletes amb canto. Baja, que la roca està impecable. Si a sobre montes un 7a de segon i et donen ganes de fer-lo de primer perquè les caigudes són molt netes i montes un 6c de primer... Buf, ja tinc ganes de tornar-hi! Sector molt recomanable! Sinó pregunteu-li al Jordi, que el pobre ens arriba molt tard i només pot fer el 6c, i a sobre en el repeteix un parell de vegades!

Josep tibant fort en el 7a, eslavos del tiempo, sector Placa de l'Heura

Jose i Josep en un 6a+ i un 6b respectivament del sector Bombé

25/7/10

ESCALADA I BARRANQUISME PER RIBES DE FRESER

Primera via d'Arificial a Vilamanyà, 5c/A0

Quedem entre setmana amb en Sergi i en Jordi per parlar del cap de setmana, que si escalem, fem barranquisme... Al final decidim fer un dia de cada. Dissabte escalem a Ribes i diumenge fem barranquisme a les Gorges de Núria amb en Xavi i l'Eli.

Dissabte ens costa trobar el sector d'escalada. Aquest es diu VILAMANYA, just davant del poble de Fustanyà. Està just entrant a la carretera direcció Vilamanya,un parell de corbes i la que gira a la dreta trobarem un caminet molt amagat al sector. Res, 3 minuts caminant. És sector Nord i està molt arrassarat del vent. La veritat, vem gaudir-hi de valent. Volíem escalfar amb un 4c, però per errors ens posem amb un 5c finet. Després passem al 6b amb entrada atlètica i extraplomada que no es deixa fer de primer (mass risc, 2ª xapa massa lluny i si caus et deixes les canyes com a mínim!). Cansats de repetir la via dinem i passem a un 5c /A0. Uau! la primera via que faig en artifo! Mai havia acabat tan cansat de les mans de tirar de cintes i cordes i sempre penjat com un fuet!

Sector Vilamanyà. En Sergi apretant a la via Bola de Drac, 5c (carai amb el 5c!)


Un servidor penjat com un fuet en la via d'artifo Repte de Kampions!

Més tard ens trobem amb en Xavi i l'Eli, que ens han reservat una habitació en una casa rural de Ribes, molt xula! (Mas Ventaiola, casa d'agroturisme) Sopem i dormim que demà toca barrancs a les Gorges de Núria.


Vista del menjador del Mas Ventaiola


Vista exterior del Mas. Pels que hi volgueu fer-hi una visita apunteu:

Mas Ventaiola (Agroturisme)
Tel.972 72 79 48
masventaiola@hotmail.com

Ens llevem amb tranquilitat, esmorzem, cotxes i cap als barrancs. Com anem dos cotxes, i guiant-nos per la guia..., deiem un cotxe en un punt del barranc i l'altre al costat de l'estació del cremallera amb l'intenció d'estalviar-nos temps d'aproximació. Final, pateo monumental, arribem un pel tard al barranc (ens passem uns quants metres, centenars de metres...????) però el comencem! Ens posem i ens sorprèn gratament. No podem acabar-lo perquè se'ns fa tard (en principi dura 3 hores) Estem a una tercera part del barranc i són les 17h!!!! Massa tard, com ja el coneixem hem quedat de deixar-lo per la propera. Dinem a les 7h de la tarda, però molt a gust amb un bon bull artesà del poble (un 10!) ;), butifarres i altres extres. L'Eli ja pregunta... i el proper, per quan? Aviat Eli, aviat!


Els 4 campions apunt per començar l'aventura a les Gorges de Núria.

23/7/10

ESCALANT PELS VOLTANTS DE LA COLÒNIA PUIG

Josep intentant situar-se

Després de molts dies sense escalar quedem amb en Josep per tibar a un sector nou a prop del monestir de Sant Benet, al costat de la colònia Puig.

L'accés és de baixada, i quina baixada, amb algún pas i tot de "ferrata" ;) Ens acostem a les parets per un camí força estret i tancat de vegetació. En Josep es mira les ressenyes i ens costa situar-nos, no ens lliga el mapa amb la realitat. Finalment ens posem l'arnès i ens equipem.


Primera via, 6a

La primera via 6a, la segona 6b? i la tercera 7a. Si això li afegim que les dues primeres les vem fer a mitges perquè eren força llargues (hi havia reunió, però!), conclusió: sector força tranquil, accés força ràpid, grau assequible; no sé, de moment si hi han altres sectors el deixarem per quan no tinguem més idees. Eps, no va estar tampoc tant malament, eh?



6b, amb petit pas de sostre. Via assequible.


Vistes montserratines. Xules,no?

21/7/10

REFLEXIONS

Tarda d'equilibri a la platja de Badalona

Avui, després d'un matí de platja i prendre el sol, m'he decidit agafar la cinta d'Slackline un altre cop. La veritat és que la tenia un pel abandonada, però el meu cos em demanava una mica d'equilibri. Així que, fent fotos i filmant, he editat aquest VÍDEO per reflexionar una micona per quan a vegades tenim aquells dies una mica "xof". Espero que us agradi, i si més no que us hi faci pensar per quan sigui necessari.

Per cert, si algú volgués aconseguir una cinta d'slackline la pot trobar a Badalona a BDNKAYAk o bé a BCN a Balmat

JOIERIA ARTÍSTICA

Una petita mostra del que poden arribara fer les mans de la Sílvia.


Sílvia Briones és l'encarregada de fer aquestes meravelles amb les seves mans. Peces de totes les formes i colors amb una línia fora de l'estàndard. Les formes inspirades en la naturalesa, el treball minuciós i molta imaginació ajuden a donar forma als pensaments de la Sílvia, per així transformar-los amb aquestes peces de col.leccionista.

Si voleu veure amb més detall de què us parlo és tan senzill com passar-se per la joieria Ribes (Roger de Llúria 159) i demanar per ella. Sinó us deixo el seu contacte:


SÍLVIA BRIONES
(joieria artística)

Tel.687919754
atelier.ferias@hotmail.com

18/7/10

NENÚFERS


Color i forma s'uneixen per fer una de les flors amb més encant, el Nenúfer.


17/7/10

ARA HI ÉS, ARA NO HI ÉS!

La bicicleta que ha tocat el dos...

Com per art de màgia: lligo la bicicleta a un arbre, faig un recado de no més de 3 minuts, surto i taxan! la bici ja no hi és! Almenys són nets i han llençat la cadena al contenidor del costat... Si per casualitats de la vida la veiessiu em feu un senyal, o li preneu de les mans a qui la porti. Si us deixa, és clar!

15/7/10

LA INVASIÓ SUBTIL

Heicobactius Pylori, la bactèria culpable de molts "mals de panxa"


Helicobactius Pylori és el nom de la bacteria encarregada de provocar molts símptomes d'úlceres i gastritis, però que molta gent ignora. És més comú del que ens pensem i la prova per detectar-la és molt senzilla: la prova de l'alè.

Només cal demanar hora al metge de capçalera i en un tres i no res ja la tens feta. Aquesta consisteix en bufar un sobre i fer-ho una segona vegada després de prendre't una medicina que ajuda a detectar-la. Es fan les comparacions entre els dos resultas i taxan! H.Pylori sí o H.P no. Si ho voleu saber perquè acostumeu a tenir bastants trastorns de l'intestí aquesta bactèria pot ser una de les causants. Us la fareu? Jo ja l'he feta, però no tinc els resultats...

14/7/10

BRICOLATGE EMOCIONAL

Gaspar Hernández, presentador del nou programa BRICOLATGE EMOCIONAL


Bricolatge emocional és el nou programa de TV3 presentat per Gaspar Hernández, amb un format molt interessant. La bona sort, la parella ideal, saber dir NO, la crisi com a oportunitat i molts altres temes són els que es tracten en aquest programa cada dimecres a les 21.50.

Es tracte doncs, d'un programa on s'expliquen tot una sèrie d'habilitats i situacions que ajuden al nostre creixement personal i col.lectiu. Pels que us hagueu perdut els primers capítols cliqueu AQUÍ. i entreu en l'apartat vídeos. Per cert, Gaspar és també l'autor del llibre Silenci, un llibre que més endavant comentaré (és que encara no l'he acabat...)

NOU FORMAT

Nova imatge que obre el blog

Suposo que ja tocava, no? Ja feia temps que em plantejava canviar el format del blog, si més no a partir de les 10.000 visites. He trigat una mica, ja ho sé..., però ha valgut la pena. Tenia dubtes de canviar la foto, però com tot en aquesta vida necessita un canvi vaig obtar per substituir la foto de l'alpinista (Juan Diego, de CIMAS) i posar aquest gat, resident del refugi de Biadós.

Espero que tots els que seguiu el blog el gaudiu com fins ara, i si algú i vol afegir cullerada hi és benvingut/da. Gràcies, doncs, a tots els que esteu al peu del canó. Gràcies i fins a les 20 mil visites! Llavors ja pensaré en un altre format. Per què no? ;)

13/7/10

DIRECTA AL MONTE ROSA, 4,634m

Les primeres passes amb més de 25kg a l'esquena... Mai més!

El Monte Rosa desplaça l'objectiu del Cervino per un altre temporada. Deixem de banda una ascenció més d'escalada per una alpina. Estreno la meva nova Millet de 60l + 10. Ara ja no tinc problemes d'espai, ara tinc problemes de pes!!! 25 Kg carregats a l'esquena, sobretot de menjar i roba. La propera retallo per tot arreu!

Sortim de BCN cap a Bergamo. Arribem ja a mitjanit per agafar un bus que ens portarà a Milano on agafarem un taxi que ens portarà a l'Alberg per poder "descansar" 4 hores al llit i tornar-se aixecar per anar a Cervinia. Aquí va començar el primer pateo de la setmana. Havíem de fer un primer 4 mil d'aclimatació molt a prop del telecabina però el temps no ens ho va permetre. Així que vem anar directes a Zermat. Crec que les 2h i mitja per arribar al telecabina van ser el pitjor del treking de de setmana. Entre dormir poc i el sobrepes a l'esquena... Buf, el camí es va fer inacabable!


Deixem el trenet per enfilar camí cap al refugi de Monte Rosa


Camí no sense algun pas "tècnic", res de l'altre món.


Les geleres sempre pel mig, entre seracs i esquerdes que ens atrauen les mirades.


Per fi al refugi, i quines vistes!

El tercer dia ens aixequem per anar al Monte Rosa Hute, a unes 2-3 hores de Zermat. El que no sabia és que anàvem al nou! Quin tros de refugi. Autosuficient en energia, tot ple de plaques solars, sistema químic-orgànic totalment ecològic, dels desaigües dels waters, dutxes d'aigua calenta, mobiliari nou de trinca... Vaja, que només ens podíem queixar d'una cosa, perquè la resta estava de fàbula. De què ens podíem queixar, doncs...? Del trinco-trinco. Renoi, per una dutxa de 3 minuts, 2 Fr Suïssos, per una coca-cola 4 Fr. Diuen que pagant Sant Pere canta, no? Doncs sí que va cantar, i molt!



Monte Rosa Hute, quin tros de refugi. Sostenible al 100%

Després de molt descansar s'acosta el dia d'atacar el pic. Ens aixequem a la 1.45 per esmorzar a les 2h. Mmmmmm, quina gana.... A les 3h ens posem a caminar. Xino-xano, poquet a poquet anem pujant d'alçada i això es fa notar a les cames i al pit. El J.Antoni amb algunes molèsties intestinals ha d'anar fent paradetes que ens van molt bé a tots per fer un petit respir, sempre i quan estigués una mica separat... és clar! ;) Arribem a la base del pic i les molèsties del J.A no el deixen pujar, està massa tocat. Juan Diego i jo tirem cap amunt. Fem la primera cresta de neu, força dreta i amb pati pels dos costats. No puc tirar fotos, fa vent i se'm comencen a gelar els dits de la mà. Tocarà canviar ja de guants...? Esperem una estona les cordades que tenim a sobre i algunes tornen enrera. Portem massa estona esperant i la tornada per la cresta amb cordades amunt i avall em fan rumiar que es hora de deixar el Monte Rosa, encara que sigui a 50m del pic. Ja portem 2, Monte Rosa i Jungfrau. Pfffff! Però res, millor una retirada a temps que queixar-se més tard, així que tornem al refugi.


Esmorzant a les 2h del matí... Quines cares! ;)


I parlant de cares, la meva. No cal explicar res, oi? Quina pallisa!


Són els moments màgics, els primers raigs de llum canvien la percepció del camí a traçar.


Les diferents cordades van seguint les passes ja marcades cap al cim. Vinga amunt!


Parada obligada abans d'atacar el pic. Bé, el que es va poder atacar...


Ni tant sols la foto pot descriure el que veien els nostres ulls. Eps, que tampoc està tan lluny, eh? Us animeu?

Tornem a l'alberg de Zermatt on descansarem dels quasi 1800m de desnivell i 3600 acumulats a les cames. Quina patejada! Dutxes de més de 3 minuts, menjar i aigua amb una mica de gust, per fi! Passem el dia amunt i avall entre turistes i botigues de colors llampans que criden l'atenció amb el seus productes de record. Res que no haguem vist ja.


De tornada deixant enrera el antic refugi


D'anada o tornada, el Cervino sempre fent-nos costat.

La setmana va acabant i fem l'última passejada per terres suïsses. Res, una "caminadeta" per estirar les cames... Ja! Amb aquesta gent no existeix la parula RELAX! jeje! Així que la caminadeta al voltant del Cervino es va convertir amb una senyora caminada. Ara, les cerveses i coca-coles en un poble perdut de fa més de 500 anys van sentar de meravella! Sort dels petits poblets que anàvem trobant pel mig.


La "passejada" o més aviat, el tour del Cervino!


Tros de poble, més de 500 anys! i quines cerveses!

Els trekings han acabat i deixen pas als viatges de retorn amb autobusos. Torem a Milán on la xafogor ens recorda que bé que estàvem a dalt la muntanya. Si és que sempre ens queixem, mai estem contents amb el que tenim... Després d'un soparet a un italià-japonés i una nit de calor inaguantable (fins i tot els llençols desprenien calor!) ens vem aixecar amb poques ganes per tornar cap a Barcelona i Saragossa respectivament. Ara queden un mes i mig de vacances (ja ho sé, ja ho sé, però qui no és mestre és perquè no vol, eh! ;)) Opcions: transpirenaica, escalades al Verdon, Dolomites? No se sap, el dia dia ja dirà. Apa, fins la propera!


Últim sopar italiano-japonès (lo de japonès pels cambrers, eh!)



I per acabar les fotos extres del viatge:




Res no s'escapa de la mirada del experimentat alpinista.


Ni tan dols la dolça muntanya perdona...


Aquí els teniu, els 4 alpinistes amb el Cervino darrera les espatlles.


Pont de glaç. I ningú es va atrevir a passar-lo. Per què...? ;)


L'helicòpter, un altre protagonista del Alps suïsos


És ara quan ens andonem de lo petits, petits que sóm


La bèstia, proper objectiu?


Les altres bèsties o, bestioles...


I més bestioles.


Tímides, petites i delicades.


El rusc no feia més de 4 dits. Petitíssim!