29/7/11

BATEIG DE KAYAK




És el primer cop que la Carol s'estrena amb això del kayak, i quina sort, l'aigua estava en plena calma.

Marxo dissabte cap a Galayos, la motxilla ja la tinc preparada però llenço una proposta de kayak per divendres, és a dir avui. He tingut sort, la Carol s'apunta i a més, per primer cop (com m'agrada iniciar a la gent en noves disciplines, si al final m'hauré de fer guia i tot).




Una bona remullada per treure's la son de les orelles.


Els primers passos al psicobloc comencen per aquí, els salts!



Quatre instruccions de com agafar el rem i com moure's amb el kayak i a la mar hi falta gent. La Carol s'estrena en el seu primer pas estret i cau a l'aigua (un bon bateig no es pot fer sense remullada). Després va agafant la pràctica i se'n surt prou bé. Salts, passos estrets i algunes coves defineixen el dia d'avui amb kayak. Espero que no sigui l'última!




Passos estrets d'aigua transparent.




A dins de la cova del Bisbe, espectacular!




La foto en el mar sempre té una recompensa, xula, oi?

PICOS DE EUROPA


Picos, a ningú deixa indiferent.


El primer objectiu per aquest estiu havia de ser el Cervino, però la meteo no ens ha ajudat gaire. Pensant, pensant va aparèixer Picos pels nostres caps. Jo ja l'havia visitat, però el J.Antoni no. Doncs res, treiem la roba d'hivern de la motxilla i cap a Picos s'ha dit. Si no escalem el Cervino, l'Urriellu no se'ns escaparia de les nostres mans.


Literalment, carregats com a burros!


Un parell d'excursions cap als diferents refugis de la zona i una ascensió al Naranjo van ser refer el nostre estat d'ànim després de l'intent frustrat cap al Cervino. Paisatges lunars, roca calcària de molt bona adherència, nous col.legues d'aventura, tot plegat un petit gran viatge. Qui ho havia de dir que hi tornaria per segon cop i el J.Antoni coronés el mític Naranjo de Bulnes!


Cabaña Verónica, un refugi molt singular. Darrera Horcados Rojos (queda pendent una via!)




El refugi Urriellu al capdavant del mític Naranjo de Bulnes.




La felicitat era prou evident, el temps, magnífic!




J.Antoni surting del 2n llarg de la Via de los Martínez, una clàssica del Naranjo.




Escalar el Naranjo dóna llibertat, pau i serenor. Mai es podrà descriure el que un sent a dalt de la muntanya fins que no l'ha escalat, oi J.A.?




Va ser ell qui hem va iniciar al món de l'alpinisme i poc a poc la muntanya m'ha captivat. Espero poder-ho compartir durant molt anys. Salut!

28/7/11

BLOC A CAVALLERS



Escalada en bloc a Cavallers: no apte per les pells sensibles!



No tot és bloc en aquesta vida, una mica de dolçor no està malament, no?


Des de que tinc momentàniament internet a casa em dedico a penjar posts un "pel" antics. Cap a finals de maig de 2011 Raúl, Zaida, Sergi i servidor vem enfilar camí cap a la Pobla de Bellveí, on vem situar el camp base per fer uns quants barrancs i bloc a Cavallers.





Un bon sopar per agafar forces per la dura jornada de bloc que ens esperava l'edemà...




Com podeu veure a les fotos no ens vem estar de res: un bon tall, una bona coca de samfaina, verduretes i molt bona companyia. Així no era d'extranyar que les sessions de bloc fossin tan exigents. Sense ressenyes de la zona de bloc a Cavallers vem anar fent camí. Algun local ens va comentar un parell de vies, però ens va anar força bé. Quedava pendent un 7a a la zona del prat però que en la segona visita a Cavallers el Raúl se la va treure sense pena ni glòria (no hi ha res com estar fort, coi!)



Sergi apretant en un dels blocs del prat, just davant de la presa.




Després diu que això del bloc no se li dóna bé...





Moments de tensió, apretant fort.





Tros de travessia, llàstima que al final em vaig quedar sense forces.



Cosa que el Raúl, no... (enveja sana)


27/7/11

CAVALLERS, UNA MICA DE TOT


Cavallers, retrobades amb els bons amics.



Després d'Andorra tocava veure noves cares, respirar aire fresc. Xavi, Laura, Albert, Raúl, Mariam, Zaida, Isi, Sergi i un servidor hem estat el grupet del cap de setmana. Allotjats en un alberg d'Erill la Vall (per cert, molt recomanable per 10 euros) cadascú va fent segons les seves necessitats.

El primer dia en Xavi, Alberto i jo anem a les Agulles de Comalestorres a fer la "Dentrometidos" 6b+, mentres el Raúl, Mariam i Laura van en busca d'algun "Cache" (s'escriu així Raulete?) El segon dia ens dividim en un grup d'escalada esportiva i de bloc; jo me'n vaig a bloquejar amb el Raúl i un col.lega de Madrid (Meka, pels amiguetes). S'ha de dir que la zona de bloc de Cavallers no té res que envejar a altres zones de bloc (com s'enganxa el granit dels ... !!!)



Primer llarg de V+ de la via Dentrometidos (ja apunta maneres, quin tros de via!)




Alberto afrontant el primer tram de 6b+. Apreta company!


Xavi, apretant fort, com sempre.



El meu primer llarg de 6b+. Ufffff.... i quines vistes!



El segon dia, jornada de bloc amb el Raúl i el Meka (company de Madrid)

Acabada la jornades a Cavallers tornem cap a casa perquè el temps és un pel humit i fem parada a Camarassa on descobrim la joia de la corona: una nova via de PSICOBLOC! Els aperturistes l'hem anomenat "LA PSICOSEGRE". Via amb bons cantos però que a la 3ª o 4ª vegada els cantos van agafant certa relliscositat i el V passa a ser un V+ obligat! ;)


En fi, una bona jornada de via llarga, bloc i psicobloc entre bons amics ha fet desaparèixer la petita borrasca que em tocava una mica els nassos. Àpa-li, salut!




La nova via oberta en terres de Camarassa: LA PSICOSEGRE (V)




Fer psicobloc té la seva gràcia, sobretot, quan no pots més i t'has de deixar caure sobre l'aigua a uns quants metres d'alçada...


Isi apretant el cul en l'inici de la via (buf, buf!) ;)




I per abar la jornada, res millor que provar com aguanten un parell de "friends" sota l'ombreta...


ANDORRA, L'ESCAPADA


Andorra, l'escapada.



Marxar a Andorra (evitant Escaldes, és clar) és sinònim de respirar, relaxar-se i anar a un altre ritme. Després d'Oliana, els següents objectius eren caminar i ferretejar per terres andorranes amb la Cristina de convidada.




Excursions, ferrates i molts riures, com no!

No teniem massa temps per perdre, així que l'excursió que ens permet assolir unes bones vistes és la del Pic de Tristaina: tres llacs i un pic, bé no? Les forces però no van ajudar i la falta de costum van fer que els nostres passos anessin un pel més lents del normal. El pic no va poder caure, però els llacs no ens els treu ningú!



Vistes del 3r llac de Tristaina.


Després de l'excursioneta tocava ferratejar una mica i la ferrata perfecte per relaxar braços i cames va ser la de Cortals d'Encamp. Tot i ser curteta aquesta combina una molt bona aproximació (on es pot apretar en un rocòdrom i una tirolina més que excepcionals) i passos de tota mena; ponts tibetans, de fusta, passos aèris, etc.


Ferrata de Cortals d'Encamp.


Ponts de tot tipus amb molt bones vistes.




Cristina fent de les seves..., com no!



I un petit ràpel de 25 metres!

FERRATA D'OLIANA


Els companys de ferrata, Sergi i Cristina, després de passar el seu "petit" pont (si el comparem amb el de Centelles,)


Una de les sortides d'aquest estiu ha estat a la ferrata d'Oliana amb la Cristina i el Sergi. Ja l'havia fet un cop, però tenia ganes de repetir-la per les seves bones panoràmiques. Aquesta és la segona ferrata de la Cristina, que Déu n'hi do!, i pel Sergi, que voleu que us digui, s'agafava més a la roca que als ferros (calen més explicacions....?) La ferrata d'Oliana no és que sigui massa complicada però acumula molts metres de desnivell i sembla que no, però el cansament va passant factura. Com sempre, encara que fer una ferrata no requereix masses complicacions, mai li hem de perdre el respecte, i Oliana n'és una d'elles, perquè en les ferrates, no si val caure!



Passos molt aèris són el pa de cada dia de la ferrata d'Oliana.





Per no dir els passos més... complicats ?(sinó pregunteu-li a la Cris)





Ara enteneu quan us deia el per què de les seves panoràmiques?