Picos, a ningú deixa indiferent.
El primer objectiu per aquest estiu havia de ser el Cervino, però la meteo no ens ha ajudat gaire. Pensant, pensant va aparèixer Picos pels nostres caps. Jo ja l'havia visitat, però el J.Antoni no. Doncs res, treiem la roba d'hivern de la motxilla i cap a Picos s'ha dit. Si no escalem el Cervino, l'Urriellu no se'ns escaparia de les nostres mans.
Literalment, carregats com a burros!
Un parell d'excursions cap als diferents refugis de la zona i una ascensió al Naranjo van ser refer el nostre estat d'ànim després de l'intent frustrat cap al Cervino. Paisatges lunars, roca calcària de molt bona adherència, nous col.legues d'aventura, tot plegat un petit gran viatge. Qui ho havia de dir que hi tornaria per segon cop i el J.Antoni coronés el mític Naranjo de Bulnes!
Cabaña Verónica, un refugi molt singular. Darrera Horcados Rojos (queda pendent una via!)
El refugi Urriellu al capdavant del mític Naranjo de Bulnes.
La felicitat era prou evident, el temps, magnífic!
J.Antoni surting del 2n llarg de la Via de los Martínez, una clàssica del Naranjo.
Escalar el Naranjo dóna llibertat, pau i serenor. Mai es podrà descriure el que un sent a dalt de la muntanya fins que no l'ha escalat, oi J.A.?
Va ser ell qui hem va iniciar al món de l'alpinisme i poc a poc la muntanya m'ha captivat. Espero poder-ho compartir durant molt anys. Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada