Els companys de ferrata, Sergi i Cristina, després de passar el seu "petit" pont (si el comparem amb el de Centelles,)
Una de les sortides d'aquest estiu ha estat a la ferrata d'Oliana amb la Cristina i el Sergi. Ja l'havia fet un cop, però tenia ganes de repetir-la per les seves bones panoràmiques. Aquesta és la segona ferrata de la Cristina, que Déu n'hi do!, i pel Sergi, que voleu que us digui, s'agafava més a la roca que als ferros (calen més explicacions....?) La ferrata d'Oliana no és que sigui massa complicada però acumula molts metres de desnivell i sembla que no, però el cansament va passant factura. Com sempre, encara que fer una ferrata no requereix masses complicacions, mai li hem de perdre el respecte, i Oliana n'és una d'elles, perquè en les ferrates, no si val caure!
Passos molt aèris són el pa de cada dia de la ferrata d'Oliana.
Per no dir els passos més... complicats ?(sinó pregunteu-li a la Cris)
Ara enteneu quan us deia el per què de les seves panoràmiques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada