30/7/12

KAYAC I PSICOBLOC A SANT FELIU


Inici de la ruta amb el Kayac

Aquest estiu falten hores de platja. Coincidim amb el Xavi i l'Eli per anar a fer kayac i anem cap a Sant Feliu de Guíxols. Agafem els gats per si de cas, sabem que per les rodalies es fa psicobloc. Agafem el kayac i anem direcció nord. Anem fent paradetes per observar les parets i de tan en tan fem alguns salts, escalades i visites a les coves de la zona. Ens ha faltat però, visitar Tossa coma a zona de psicobloc popular, però la propera vegada ja hi farem cap. La nota del dia, la cursa d'embarcacions que feien a Sant Feliu. Tot tipus de barques fetes amb pocs recursos, però prou eficaços. La veritat, força divertit de veure. En farem una per Badalona Eli? Proper objectiu pel kayac, una de nocturna! Abans ens han demanat que fem una matinal. Qualsevol informació la trobareu a l'empresa de kayac de Sant Feliu.


Primers salts


I alguns de molt i molt alts...


Ens posem els gats i a escalar sobre l'aigua!


L'Eli sota la mirada atenta dels turistes.


La disciplina del psicobloc, tan exigent pel cap, més que pel físic.


I la recompensa... el salt.


No poden faltar les entrades a les coves.


I l'apunt final, la competició de barques.


Originals, no?


I alguna de molt bledes...


27/7/12

PARAR EL TEMPS


La muntanya, un espai ideal per parar el temps per pensar i reflexionar.

Tot i estar de vacances, alguns dies semblen passar amb menys pressa. Andorra sempre m'ha ajudat a trobar aqjuest ritme. Aquest cop hem anat la Natàlia i un servidor i hem pogut gaudir d'uns dies genials tot fent excursions i xerrades  força interessants.

Rutes a les vall d'Incles i a Tristaina han estat les excursions més importants. L'estany del Juclar va ser el primer i els de Tristaina els següents. L'objectiu de la segona excursió era arribar als llacs, i si era possible, al pic de Tristaina. Res semblava dir que no, excepte per la tempesta que se'ns va tirar a sobre. Del sol més radiant als cops de vent i pluja i pedregada inclosa. Com sempre, a la muntanya cal anar preparat, per més bon temps que faci, oi Natàlia?

Hores i hores de xerrera constructiva es van repetir al llarg del dia. A vegades no et pares a pensar en segons què fins que algú te'n fa adonar i et treu de dins el cap idees que tenies força oblidades. I no tothom està preparat per poder-ho fer amb tacte. Cal llegir en compte els senyals que ens trobem pel camí. Espero estar més receptiu a partir d'ara. Gràcies i fins la propera!


De camí a l'estany del Juclar.


Refugi del Juclar.


L'estany, fi de la primera excursió.


Vistes amb ritmes pausats i tranquils.


De camí al Pic de Tristaina.


I no pas fàcil, no.


Tot i que no vem arribar al punt més alt, la recompensa està en el nostre interior i en tot el que hem fet per intentar-ho. La propera si, ja veuràs!

15/7/12

COMIAT D'AVENTURA


El grup de mozos de Sant Fermín celebrant el comiat del nostre amic Xavi!

Aquest cap de setmana toca més aventura però amb un fi diferent: celebrar el comiat de solter del Xavi. Tot està programat: activitats diurnes, nocturnes, àpats i moltes altres coses. Com no, l'organitzador es mereix un excel.lent!


Primeres activitats, el paintball. Al principi no n'estava gaire convençut això de jugar a la guerra amb boles de pintura, però com tot, tot té el costat bo i al final ens ho hem passat com a nens.


La beguda que no falti, eh Xavi!


Banys a la piscina, tot jugant amb els conills locals...



I molta, molta festa nocturna pel poble de Sort. No us imagineu les animalades que vem arribar a fer, sobretot amb una vaca com aquesta!


Mooooltes animalades...


Una vaca muntant a cavall?


Marieta alimentant-se d'unes bones mamelles!


I després de la farra nocturana tornem a l'aventura tot fent el barranc de l'Infern.



La colla amb els peus remullats.


Ràpels...


Salts al buit...


En fi, que el comiat a sortit rodó, rodó.

12/7/12

VOLTA AL CANIGÓ AMB BTT


Volta al Canigó amb btt.

La ruta dels Càtars va ser l'última ruta amb btt que vaig fer amb alforges, i em va agradar molt. Dos intents de transpirenaica frustrats a mig camí. Aquest cop convenço al Nacho per fer la volta al Canigó. 

En principi són 3 etapes, però ja veurem el ritme i la intensitat de la ruta. Per sopresa nostra l'hem acabat en dos! Sort que els grans desnivells els vem fer el primer dia, perquè fer 130 km amb 10kg de pes a les alforges amb 8.420 m acumulats em pujades i baixades...




 Sortida a la plaça de Prats de Molló


Primers km per asfalt. En total 24 km amb 1500m de desnivell.


Arribant al Primer coll, pujada esgotadora. Sort que feia fresca i el sol no irradiava amb força, que sinó...


Espectadors a primera fila.


La boira ens va acomanyar sempre a partir del migdia fins a mitja tarda.


Un dels millors camps base al refugi Mas Malet, després d'una dura jornada.


Mai, però mai, us oblideu de portar fil i agulla! Sort d'això que sinó l'excursió se'n va a norris.


El 1% de la ruta fora de la bici, tot i la seva duresa el paisatge impresionant!


De baixada el segon dia per boscos de pel.lícula.


Grans vistes.


Ja arribant, amb vistes al mar.


Fi de ruta. Molt satisfets, cansats i amb ganes de més! Gràcies Nacho per compartir aquests dos dies sobre la bici. Sant Hilari va ser la primera, Canigó la segona, la tercera..., Transpirenaica? ;)

9/7/12

TOCANT EL CEL


Tocant el cel amb l'empresa ENTRENÚVOLS.

Per fi he volat! Ja havia fet algun vol amb globus aerostàtic, però tenia ganes de parapent, i per fí ha caigut! Gràcies a l'empresa ENTRENÚVOLS s'ha pogut realitzar el somni de tocar el cel de la Laia, el Gabri i un servidor. Gràcies Ramón i companyia! La propera vol acrobàtic o caiguda lliure. Qui lo sap? ;)


Preparant el parapent mentres fem algunes fotos divertides.


Comença el vol, quina emoció... 


Sense tocar peus al terra, quina senació! 

La veritat és que volar en parapent és molt tranquil. La propera m'agradaria poder fer un curs on et permeten volar un parell de vegades autonomament. Ja veurem. El dia però no s'acaba, a la tarda escalades a Collegats en un sector nou molt a prop del Niu, molt i molt recomanable.


Gabri apretant en les últimes hores de la tarda.


Per portar tan poc temps escalant, la Laia s'està posant les piles! Ànims!


A la nit, soparet i uns veures en un indret bucòlic al costat del pantà de Sant Antoni amb la companyia de la Natàlia.


L'endemà més escalades en un sectoret molt aprop de la Pobleta. Entrades bloqueres i vies per estrenar. A la tarda sessió de psicobloc al pantà. Molt i molt xules les vies, fins i tot hi ha instal.lacions per posar l'slackline sobre l'aigua! D'aquí dos findes hi tornem!



Sergi i Laia lluitant per la via.