24/6/11

UN MODEL A SEGUIR


Feia temps que no veia un vídeo on es plasmés tan bé l'escència de gaudir la vida, l'esport, l'amistat, les il.lusions d'uns pares pels seus fills. En fi, doneu-li una ullada a veure que us sembla.

14/6/11

BLOC A ALBARRACÍN


Formes i colors que queden a la retina mentres anàvem i tornàvem d'Albarracín.



Tres dies de bloc a Albarracín, IM-PRE-SIO-NANT! Roca per tot arreu, formes geològiques increïbles, els vivacs a peu de via, la bona companyia i uns bons quintos per acabar les jornades de bloc, m'han fet viure aquests dies amb molta intensitat.


Llançaments, passos estàtics i mooolts blocs, han estat la tònica d'aquests tres dies.



I com no, riures i estones de relax, també.


La veritat és que la zona és inacabable, blocs per tot arreu, blocs totes les formes, alçades i textures. Sort que el tipus de roca no és tan abrasiva com el granit de Targassone que sinó els dits no aguanten tanta guerra. La zona de bloc està catalogada com a Parc Natural, i això es deixa veure en l'estat verge del seu paisatge. Això sí, ja estic esperant per la propera visita a Albarracín, i si li podem afegir la combinació amb BIKETRIAL, pot ser... BRUTAL! Si trialeros si, ho heu llegit bé, Albarracín és el paradís del biketrial: laberitnt de blocs inacabables per botar nonstop!!!! Sergi, César, us apunteu???? Pel que fa el vídeo-resum d'aquest dies, prepareu-vos! Això sí, doneu-me temps que la cosa va moooolt lenta. Salut!



Raúl, en la primera de les parets.



Característica morfologia de la zona. algú em pot dir com s'ha pogut formar? Nacho, Laura?



Marc apretant en un dels primers sostres de "Techos"



Gravats típics d'Albarracín, datats de fa uns 5.000 anys!




L'estrella d'aquestes minivacances, el nostre amic JA BOMBER! Felicitats Andrés!


Una nova manera de fer bloc... amb el crashpack incorporat... en fi, sobren paraules, no? ;)

9/6/11

SEGONA TANDA CAP AL CANADÀ


La segona tanda cap al Canadà, Nacho i Laura.



Primer van ser el Marc i l'Araceli, ara el Nacho i la Laura. Destinació, Canadà. Són molts els desitjos que ens mouen per viatjar: ganes de veure gent nova, cultures diferents, altres olors, colors, etc. Les ganes de crèixer, madurar, millorar com a persona és un altre motiu que sempre apareixerà en aquests viatges sense data de tornada. Esperem que tinguin molta sort i que aconsegueixin tot allò que es proposen. Aquesta vegada el viatge té un petit coixí, i són el Marc i l'Araceli que els rebran amb els braços ben oberts. Nens cuideu-los molt que són de molt bona pasta! Els propers en fer aquests passos de gegant... qui lo sap? La vida és una tòmbola!



I que guapos que són! Bon viatge amics!

8/6/11

DEIXAR-SE PORTAR



Fa més de 3 anys, quan els caps de setmana es transformaven en llargs viatges per carreteres locals buscant un paret per anar a escalar, els meus colegues em van fer descobrir James. Aquí us deixo un parell d'aquelles cançons que em deixaven imnotitzat mirant el paisatge. Com ja he comentat en algun post anterior son aquells moments de no pensar, deixar-se portar per les sensacions, gaudir i sentir. Espero que us agradin!

CLOENDA CURS D'ESCALADA NIVELL 3


Equip al complet del curs d'escalada nivell 3.

Ara sí que ja podem dir: s'ha acabat! Últim dia de curset. Una petita classe teòrica sobre les forces dinàmiques i estàtiques, entrega de diplomes, passe de fotos i pica-pica. Com sempre, els dies passen volant i encara que molt complerts els 2 caps de setmana, sempre es fa curt. Ara toca fer els deures, practicar, practicar i practicar. Esperem poder trobar algun dia amb els companys del curs per compartir experiències a la paret, que en tinc moltes ganes! Ara però, preparar motxilla pel llarg cap de setmana a Albarracín. Deixaré de banda els caxarros pel magnesi i els crashpacks i a bloquejar que falten 2 dies!!!

7/6/11

LA SENSIBILITAT D'UNA LUMIX TZ10


Una de les sorpreses que em vaig trobar fent la foto: com el flaix fa destacar els colors i enfosqueix el fons. M'encanta!



Aquí un parell de fotos de petits detalls de l'última sortida amb el CE de Molins mentres feiem el curs d'artifo. Ja se sap, mentres el profe explical, jo faig fotos! :P Com sempre, la Lumix no m'ha descepcionat.



El Saltamartí, posant sobre la cantimplora.

RES MILLOR QUE FOTRE UN BON CLAU


Una imatge perfecte del que és l'escalada desequipada. Tot el dia penjat com un fuet progressant més lent que un cargol (10m de paret en una hora!)



Aquest cap de setmana hem finalitzat les pràctiques del curs d'escalada desequipada i d'artificial. Montserrat ha estat el camp base i esperem que zona de futures escalades. Claus, ganxos, ploms, estaques, friends i tascons, entre molts altres artilugis ens han fet gaudir de valent. Mai diria com es poden escalar 10 metres de via en una hora... doncs això, ficant caxarros cada mig metre!


És el que té progressar per una via desequipada: penjar-se d'un cordino empotrat...





Fent proves. A veure quan pot aguantar un plom...? (a la foto són dos, però va saltar amb 4 pesos pesants!)



Avui dimarts farem cloenda al CE de Molins on tancarem el curs. Si us haig de dir la veritat, amb moltes ganes de més. Això de l'escalada desequipada és un vici. Ara ja sé que podré fer quan els dits em diguin prou de blocar o de fer esportiva, a posar trastos!



Equip d'artificiers aprofitant fins l'últim raig de sol!