Andorra, l'escapada.
Marxar a Andorra (evitant Escaldes, és clar) és sinònim de respirar, relaxar-se i anar a un altre ritme. Després d'Oliana, els següents objectius eren caminar i ferretejar per terres andorranes amb la Cristina de convidada.
Excursions, ferrates i molts riures, com no!
No teniem massa temps per perdre, així que l'excursió que ens permet assolir unes bones vistes és la del Pic de Tristaina: tres llacs i un pic, bé no? Les forces però no van ajudar i la falta de costum van fer que els nostres passos anessin un pel més lents del normal. El pic no va poder caure, però els llacs no ens els treu ningú!
Vistes del 3r llac de Tristaina.
Després de l'excursioneta tocava ferratejar una mica i la ferrata perfecte per relaxar braços i cames va ser la de Cortals d'Encamp. Tot i ser curteta aquesta combina una molt bona aproximació (on es pot apretar en un rocòdrom i una tirolina més que excepcionals) i passos de tota mena; ponts tibetans, de fusta, passos aèris, etc.
Ferrata de Cortals d'Encamp.
Ponts de tot tipus amb molt bones vistes.
Cristina fent de les seves..., com no!
I un petit ràpel de 25 metres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada