M’estava decidint de si anar o no amb els meus companys d’UT per una petita contusió al peu. El meu cap previsor deia que no per evitar mals pitjors, però les ganes de veures cares conegudes i de riure una Bona estona van arrosegar-me cap al poble d’Ainsa.
Marxem divendres al vespre amb el Pep de Barcelona per trobar-nos amb en Martí a Igualada amb la seva àmplia i còmode furgoneta Mercedes. Allà fem el traspàs de material de muntanya d’un cotxe a l’altre (material d’alpinisme, d’escalada, la taula…; alguna cosa més? :)
Ens plantem al poble d’Ainsa on ens esperen a casa de la Laura en Xavi, el Raúl i la Míriam. Cansants del viatge però amb ganes de començar el llarg cap de setmana.
Marxem divendres al vespre amb el Pep de Barcelona per trobar-nos amb en Martí a Igualada amb la seva àmplia i còmode furgoneta Mercedes. Allà fem el traspàs de material de muntanya d’un cotxe a l’altre (material d’alpinisme, d’escalada, la taula…; alguna cosa més? :)
Ens plantem al poble d’Ainsa on ens esperen a casa de la Laura en Xavi, el Raúl i la Míriam. Cansants del viatge però amb ganes de començar el llarg cap de setmana.
Dissabte, sona el despertador a les 8.30; és hora de llevar-se, esmorzar i posar rumb a la cara Nord del túnel de Vielsa amb l’objectiu de pujar un dels pics amb pales de neu verge per estrenar!!! En Raúl i en Xavi van en la mateixa dirección però substitueixen les raquetes i la taula per piolets i grampons, van a fer escalada en gel… buf!
Arribem, ens preparem el material i posem a punt els últims retocs per iniciar l’ascenció a un dels pics de la cara Nord del túnel. Comencem a fer els primers passos i la neu s’enfonsa suaument sota les nostres raquetes. En Martí pren la capdavantera, després el Pep i jo per tancar el grup. Anem pujant a un ritme tranquil però sense pausa amb l’objectiu d’arribar al coll i, si queda temps i la meteo ens ajuda, arribar a un dels pics. Finalment ens plantem una mica abans del coll, el vent comença a bufar i els núvols ens tapen la visió per fer un descens com cal. Desmontem les taules de les esquenes, organitzem la motxilla i avall que fa baixada! En Martí comença el descens traçant curves marcades, relliscant sobre les pales de neu verge, quin plaer! En Pep i jo el seguim amb una arrancada un pel rovellada. Ja fa uns anyets que no ens posem una taula sota el peus i costa una mica fer els viratges. Mica en mica anem perdent alçada i en Pep està convençut que no era el dia per tornar agafar la taula i decideix tornar-se a posar les raquetes i baixar a peu. Quan arribem al punt d’inici esperem en Xavi i el Raúl que tornin de les cascades de gel i enfilem camí cap a casa. Fa fresca i hi ha força gana!
El dia següent el Martí i jo decidim tornar a provar el pic. El temps sembla que va aguantant entre vent, núvols i alguna ullada de sol. Tenim menys temps que el dia anterior i anem pujant fins on el rellotge ens deixi. Casualment arribem al mateix punt que el dia passat. Ens tornem a posar les taules però la baixada resulta més gratificant, suposo que el primer dia ens va servir per refrescar la nostra técnica i el segon va donar les ales per poder lliscar com un surfejador sobre una onada perfecte; fins i tot ens vem permetre el luxe de fer algun que altre salt tot grapejant la taula.
Resumint, un cap de setmana que en l’aspecte de la muntanya va resultar ser molt ple amb una nota final de NOTABLE. Hi tornarem, segur! Bé, si la Laura ens ho permet, és clar! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada