14/12/08

MÉS CURSES D'ORIENTACIÓ




Aquest cop en Marçal anava de guia i la Mònica i la Raquel feien les seves primeres passes en aquest món.
Vaja, tres novells en una mateixa cursa tots junts! quina por! Sort que no ha arribat la sang al riu i només s'han perdut petites estonetes i al final, han arribat a bon port.
L'objectiu final, però, sembla que s'ha arribat a assolir: tots han passat una bona estona amb molts somriures i ganes de tornar-hi. Espero que ens veiem a la propera.

1 comentari:

Mònica ha dit...

Quin fart de riure!

I quina emoció en trobar les fites!

Semblàvem nens jugant a trobar tresors per la muntanya.

El trio de novells vam quedar els últims, però ei! amb dignitat.

La fita 10 no vam anar a buscar-la perquè ens van avisar per telèfon que ja l'havien treta.
Quan vam arribar al lloc de la número 16, també l'havien treta, però n'estàvem segurs que era el lloc indicat, per això un dels organitzadors ens la va deixar marcar quan anàvem de camí cap a la meta.
I la 17, que era l'útima, evidentment tampoc hi era perquè... no és que triguéssim molt... és que les van recollir massa d'hora.
Ens van desqualificar per no marcar totes les fites, però no s'hi va valer...
El que compta és que entre el pou, les interseccions, els arbres singulars i les corves de la mort... no vam perdre el nord!
Oi?