De tan en tan val la pena veure'l i tocar més de peus a terra. El món està fet per donar i compartir, lògicament amb esforç!
TV3 farà la Marató d'aquí poc i en el seu vídeo publicitari ha fet servir unes imatges que, el primer cop que les vaig veure, em van tocar (i a qui no?) És per això que dedico aquest post a reflexionar sobre un parell de coses.
Queda clar que no hi han límits, aquests els posem nosaltres. Però a part de la superació personal tan..., increïble que té aquest pare, voldria remarcar un altre aspecte. Em refereixo al fet de donar als demés; fer arribar a sentir, olorar, tocar, etc. el que de forma natural fem alguns i la resta, per ignorància o impossibilitat físiques i/mentals, no poden.
Estaria bé, que a vegades deixéssim de pensar tan en nosaltres i donéssim una mica als demés, tot i que pel mig ens enduguem alguna que altre bufetada. Ho tornem a provar? Ànims!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada