13/9/08

FER HIMNES DE CANÇONS

Gerard Quintana, ex-cantant del grup Sopa de Cabra, va escriure una cançó molt significativa que, ara per ara, m'ajuda a expressar i ordenar els meus pensaments.

Ell mateix va dir en una altra cançó com moltes vegades fem himnes de cançons per sentir-nos identificats i com, d'aquesta manera, idealitzem algunes d'elles. No sé fins a quin punt la lletra ajuda a ordenar els meus pensaments però, si més no, és un camí més per poder respirar en aquest entramat de pensaments i sentiments que m'absorveixen.

La cançó porta per nom CAMINS


Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Si vols escoltar-la en concert:

http://es.youtube.com/watch?v=6x00Koi2zIM&feature=related

i una altra bona cançó:

http://es.youtube.com/watch?v=Hi4D7_SOhQY

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona cançó certament.
Jo tinc el cd original.
Si vols te'l puc deixar.

ciao!

Marçal

Mònica ha dit...

Efectivament no és senzill decidir, sobretot en segons quines ocasions; però... a decidir, se n'aprèn decidint, com amb la majoria de coses.

Coincideixo en què el cor ens ha de guiar, però també el cap. Vull dir que, els sentiments són un bon indicador de si allò que fem és bo per nosaltres o no, actuen com una mena de brúixola, i això els ajuda a posar fre a situacions que en algun moment se'ls hi han anat de les mans.
A d'altres persones els passa que els sentiments tenen massa pes i de vegades prenen la decisió de tirar-se a la piscina, oblidant per una temporada els principis que sempre han guiat la seva vida. Però tard o d'hora, gràcies al bon seny d'un altre fins i tot, poden reprendre el camí que consideren més recte i racionalizar determinades situacions...escoltar la veu de la seva consciència... adonant-se que potser allò no conduïa a la felicitat veritable. Va ser només un reflex.
Ei! però hi ha reflexos molt brillants que també il.luminen la nostra vida! Una caiguda fa mal, però... n'aprens... i això ja és llum.
Demanem llum per decidir correctament.

Mònica

Anònim ha dit...

a mi m'agrada la canço de l'empordà
de sopa de cabra

adeu

Anònim ha dit...

ola oriol masachs serra no saps qui soc puc ser moltes persones.
com qu t´agrada el clque*-*




jajajajajajajajajajaja!¡

Anònim ha dit...

Hola Oriol!

Oriol ha dit...

Continuaràs amb l'incògnita...? Qui és aquest/a que li agrada la cançó de l'Empordà? :)