Després d'un any d'esforç i molts nervis la recompensa és satisfactòria: opos aprovades! No es nota en el seu somriure? És per això que aquestes 3 simpàtiques noies ens van convidar a un senyor esmorzar. Gràcies i moltes felicitats Isabel, Carol i Mònica!
2 comentaris:
Aprovar les opos ha sigut un regal del cel que no podem deixar d'agrair. Jo parteixo d'aquesta base.
Pel que es veu, el destí ens tenia planejada aquesta sorpresa agradable. A unes ens arriba abans, a d'altres més tard (jo he trigat sis anys!) però si ens ha de passar, tard o d'hora arriba.
Ara, això sí, allò que volem no podem deixar-ho en mans de l'atzar; potser ho aconseguirem, o potser no, però el que està clar és que hem de crear les circumstàncies perquè allò que volem arribi a nosaltres.
Com diu el llibre de "La Bona Sort", ens hem de decidir, hem d'acceptar els reptes, hem de renovar la terra, no ens hem de deixar influir pels comentaris desalentadors de la gent, hem de perseverar, valorar fins el detall més insignificant... i creu-hi en allò que fem.
La "Bona Sort" arriba tard o d'hora sempre i quan fem allò que toca en cada moment.
Ei! però estiguem alerta! No confonguem "allò que toca" amb "allò que ens ve de gust". De vegades, hem de renunciar al gust i les ganes perquè la "Bona Sort" arribi. Si mai us passa aquesta confusió... sempre trobareu un BON AMIC que us farà tocar de peus a terra i retrocedir un pas per poder avançar-ne dos.
Quina Bona Sort tenir amics de debò.
Mònica
Felicitats per a aquestes meravelloses noies que es mereixien aprovar les opos!!
De part d'una companya desapareguda... :p
Petonets
Núria Alti
Publica un comentari a l'entrada