Dissabte d'escalada en bloc, segon intent. El primer va ser un pel desafortunat: dia de pluja, roca mullada, acabant amb un parell de "pegues" i cerveseta. Avui però ha estat diferent.
Quedem amb el Raúl i la Marian per dirigir-nos a un dels llocs més idílics en quant a paisatge i roca, tot una delícia pels amants del bloc i de la natura. Allà ens trobarem amb el Pepe, un xiquet força més experimentat en el tema bloc i amb un caràcter obert i simpàtic.
Pels que no estiguin encara familiaritzats amb l'escalada en bloc consisteix en escalar blocs de pedra sense corda. Eps! no es busca l'alçada sinó el treball de la tècnica a una distància raonable del terra: 1,2 o 3 metres del terra (tot depèn del grau i del tipus de bloc). Tot això amb la seguretat dels craishpacks o matalassos per salvar les caigudes; i sobretot, amb l'ajuda dels col.legues que ajuden a dirigir la caiguda i a donar-te algun que altre flaix per superar la via.
Avui, doncs, hem començat fent una travessia. Aquesta consisteix a moures en línia horitzontal a poca distància del terra; vaja, que no té cap risc de caiguda. Després hem provat un 5+ d'adherència. El fotut de tot és que el grau del bloc no és el mateix que a la paret en escalada esportiva; normalment el supera en un grau o un i mig més... Més tard hem passat a tivar-li al gran bloc en forma de dau. Una preciositat enmig d'un plà (com .... ha anat a parar allà???) En aquest bloc hem gastat les últimes reserves d'energies en un parell de travessies i finalment, practicant un parell de "lances" per provar la nostra agiliat en el aire...; bé, de moment no gaire bé, però ja anirem millorant.
En fi, tot una disciplina que a més de l'esportiva i la via llarga complementa la nostra tècnica i força en l'escalada. La veritat és que enganxa i, perquè no el pròxim autoregal un "crash-pack"?
Doneu-li una ullada al següent vídeo i veureu més clar de què va això del bloc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada