Turó d'Onofre Arnau, 1ª cursa orientació del Circuit Oros de 2009. Aquest cop la Mònica repetia, ja és la 2ª! La Diana, en Benet i en Joan s'han posat la brúixola al coll per primer cop; i en Joan Antoni i jo seguim rodant amb les curses. El Xavi ja córre a un altre nivell, juntament amb els seus companys: l'Enric i la seva parella, i un amic més.
Per ser la primera no ha estat malament pel grup d'intrepits. Ha estat una cursa de tipus Score; això vol dir que ells mateixos han hagut de triar el traçat per trobar les 20 fites amagades pel bosc, per tant, el camí més ideal per trigar menys temps l'havien de decidir entre tots 4.
Al principi les cares ho deien tot: la Mònica no parava de saltar dels nervis; aquest cop era ella la que portava el grup! i molt bé que ho ha fet. La Diana, tot el contrari de com és ella, estava quieta, en silenci. Els nervis també l'afectaven, però d'una altre manera. Els germans Pons ben tranquils, com són ells, molta calma.
Sempre hi ha alguna anèctoda divertida per explicar, i com sempre, em passa a mi... Comença la cursa, en J.Antoni i jo sortim i decidim anar per la fita que tenim més aprop. Buscavem la nº13. Fem les primeres passes i ja en veiem una: la 101; però ostres, com pot ser, nosaltres buscàvem la 102, ho diu clarament en el mapa, la primera fita és la 102 i davant dels nostres nassos teníem la 101... Res, busca que busca durant 5 minuts fins que al final caiem en l'error...; aquesta cursa no és línial, és a dir, que no comencem per la nº1 sinó que comencem per la que creiem més adequada, en aquest cas la 13, és a dir, la 101! Estàvem donant voltes confusos per la situació, no tornarà a passar, ho prometo!!! Ja encarrilats la resta han anat sortint força bé. La brúixola poc l'hem utilitzat, tot i que en Xavi, per la complexitat del seu circuit, sí que ha hagut de tirar d'ella.
Per ser la primera no ha estat malament pel grup d'intrepits. Ha estat una cursa de tipus Score; això vol dir que ells mateixos han hagut de triar el traçat per trobar les 20 fites amagades pel bosc, per tant, el camí més ideal per trigar menys temps l'havien de decidir entre tots 4.
Al principi les cares ho deien tot: la Mònica no parava de saltar dels nervis; aquest cop era ella la que portava el grup! i molt bé que ho ha fet. La Diana, tot el contrari de com és ella, estava quieta, en silenci. Els nervis també l'afectaven, però d'una altre manera. Els germans Pons ben tranquils, com són ells, molta calma.
Sempre hi ha alguna anèctoda divertida per explicar, i com sempre, em passa a mi... Comença la cursa, en J.Antoni i jo sortim i decidim anar per la fita que tenim més aprop. Buscavem la nº13. Fem les primeres passes i ja en veiem una: la 101; però ostres, com pot ser, nosaltres buscàvem la 102, ho diu clarament en el mapa, la primera fita és la 102 i davant dels nostres nassos teníem la 101... Res, busca que busca durant 5 minuts fins que al final caiem en l'error...; aquesta cursa no és línial, és a dir, que no comencem per la nº1 sinó que comencem per la que creiem més adequada, en aquest cas la 13, és a dir, la 101! Estàvem donant voltes confusos per la situació, no tornarà a passar, ho prometo!!! Ja encarrilats la resta han anat sortint força bé. La brúixola poc l'hem utilitzat, tot i que en Xavi, per la complexitat del seu circuit, sí que ha hagut de tirar d'ella.
La colla pessigolla ha arribat amb molta tranquilitat i amb una cara de passar-s'ho d'allò més bé. Aixi m'agrada, no hi ha res millor que compartir les teves aficions i que la gent amb qui has compartit els seus primers passos t'ho agraeixi amb un bon somriure i un TORNARE'M!
Ara, però, la cosa no s'acaba aquí... En Xavi m'ha comentat que les curses d'orientació nocturnes encara es fan!!! Què bé! Les recordo amb molta il.lusió. Es feien els dimecres i ajudaven a trencar la setmana, em feien sentir d'allò més bé. Ja hem quedat així, la propera d'aquí a 2 setmanes i entre setmana..., quí es vol apuntar?
2 comentaris:
Que ràpid Oriol!!!
la Cursa nocturna, algun dia, la faré segur i si em perdo i mobilitzo tots els Bombers de Catalunya, Millor que millor!! jeje
Sóc en Benet
a reveure!
Quina enveja!! :(
Jo també volia venir, i ara encara més després de veure i llegir tants somriures i rialles. Així que els propers en iniciar-se serem el Joan i jo (peti el treball que peti! haha)
Petonets pel grup pessigolles i per l'Oriol, el nostre engrescador particular! ;)
Núria Alti
Publica un comentari a l'entrada