En J.Antoni en Jordi (el meu cosinet 2n) i jo marxem cap a Ordesa a fer el pic del Mont Perdut. Marxem divendres 4 de juliol a les 7 del matí per arribar al migdia al pard d'Ordesa. El viatge es fa bastant lent i pesat (trobem les cues d'entrada a bcn de les 8 del matí). Fem una paradeta per esmorzar i a la 1h arribem al parc.
Agafem el bus per pujar a la "Pradera" lloc d'on comencem la nostra excursió. Ens trobem amb la primera sorpresa: per anar el refugi volíem passar pel camí dels caçadors, però el cartell ens marca 5h i 1/2 i a les 7h tenim el sopar....! Triem doncs anar pel camí que segueix el marge del riu. Triguem unes 3h fins a la cascada Cola de caballo i tenim 2 horem més fins al refugi. El tram ha estat força llarg fins la cascada i hem hagut de passar una petita draçera per un tram de 4t grau amb cadenes (tipus ferrata).
Arribem al refugi puntuals com un rellotge suïs. Deixem les motxilles, ens posem les xancletes per anar més còmodes, preparem els sacs a l'habitació i a sopar! Què estrany que es fa sopar tan d'hora! Però ja se sap, a la muntanya no es va per l'hora del rellotge sinó de la llum!
Ens aixequem a les 6h del matí, esmorzem amb poca gana i a les 7 i 1/4 iniciem l'atac al cim del Perdut. Seguim la gent que sembla que boreja la muntanya del davant, nosaltres tampoc ho tenim massa clar, fins que arribem als primers trams de neu. Passem bona part sense grampons però just abans de la canal que puja al cim ens els hem de posar, és massa arriscat i molt pendent! El temps empitjora, fa fred i vent. Una imatge ens sorpren... Tota la cresta està plena de marietes!!! què fan aqui dalt?
Pujem la canal poc a poc radera d'altres grups de gent. Mica en mica anem fent via fins al pic. És una pujada amb molt de desnivell però molt curta en distància; anem avançant força ràpid. Arribem al coll, fa molt de vent, els núvols es mouen amb molta pressa, veiem el pic, ens mirem i els somriures brillen en la nostra cara, ens falta molt poc!!!
En 15 minuts ens col.loquem a dalt del Perdut juntament amb la resta de gent que anava arribant amb compte gotes. Fem moltes fotos, estem satisfets!
Comença el descens amb molta energia en el nostre cos. Qui diria que hem pujat a 3.300 m. Anem baixant fins al coll on ens treiem els grampons i continuem la baixada fins al refugi. Allà descansem una mica, fem un mos i continuem la baixada fins la Cua de caball on fem una altre parada i ens refresquem. Sembla que ja està tot fet però encara queda tota la baixada fins la pradera (2h més....) Arribem a baix tot fent parades en algunes fons. Estem molt cansats i insolats fins a les puntes dels dits!!!
Anem al bar, ens prenem unes merescudes gerres de cervesa amb llimona i descansem en els idílics prats de gespa fins que arribi el pròxim autocar. Un cop estem a baix decidim buscar un lloc per fer vivac però hi ha un cartell molt clar que diu que al pàrquing no es pot fer. Res, baixem al poble per buscar un lloc on sopar i un petit clar en el bosc per dormir. Seiem en un bar molt cuco per menjar una bona carn a la brasa; i amb el vi que ens hem demanat va sortint el cansament. No veiem clar de dormir al cel ras, els mosquits... l'agotament.... Finalment anem a dormir en un dels apartaments que té el propi restaurant. Una xulada, com el mateix restaurant. Estem de sort!
Ens dutxem i ens posem al llit fins que a les 2h de la matinada cau una pedregada.... Sort que ens vem fer enrera del vivac perquè sinó... Ens aixequem, són les 8h del matí. Fem una tirada fins les 10h amb el cotxe i esmorzem. A la 1.30 arribem a casa. Un viatge per recordar! Propera: la Pica d'Estats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada