Tot va començar un dia que la Núria d'EI i l'Almudena van fer la proposat per escalar. La resta vem iniciar-la al roco de l'escola: la Núria Altimira (la mestre de música) i el seu xicot; vem anar a fer una ferrata però, és clar, encara no en tenien prou... així que avui dijous 3 de juliol hem anat a escalar la Núria, l'Almudena, jo i un amic de la Núria, en Manu (un màster de l'escalada).
Per començar no hem trobat l'accés a la via..., com no, típic de les clàssiques! Un cop en el bon camí passem per uns camins amb unes vistes impresionants! (sembla Montserrat però en versió ferèstec).
Quan arribem el peu de la via, primers imprevistos..., el Manu s'ha deixat un dels arnesos per les nenes; i sense cap mal de cap se n'ha fet un amb una baga! a l'estil de sempre, com no? ens posem la ferralla i el Manu comença la pujada tirant de 3 cordes!!! Està fet un ironman!
Primers friends, tascons i primera reunió. La sortida no ha estat gens fàcil... per mi! i per les nenes com si res! (i era la seva primera via!!!) manda.... A partir de la primera R la resta facilet.
Ens hem trobat petites travessies, passos entre 2 agulles un pel exposat i al final un senyor ràpel d'uns 60 m!!! Quina por... estàvem penjats d'un parell de friends..., que al baixar jo CAMINAVEN!!!! (en l'argot de l'escalador caminar vol dir que es MOVIEN!!!). Sort que en Manu estava per tot i la reunió que havia montat amb friends estava reassegurada amb un a corda fins la reunió bona d'anelles... fiuuu!
La tornada molt tranquileta. Ens hem parat a dinar en un bar de Matadepera i amb ganes de tornar-hi! següent objectiu: EL CAVALL BERNAT!!! i amb les dues princeses (jo al.lucino! ni jo l'he fet encara que porto 3 anys a la paret...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada