Bfffff.... què us puc dir, mireu-lo, no té desperdici! Brutal
Ja fa temps que tinc la cinta d'slackline i practico aquesta disciplina de tan en tan. M'agrada, em distreu, fa que no pensi en res mes que l'equilibri del meu cos i, de rebot, del meu cap. I no és coincidència que ho practiqui en èpoques de lesions. La primera vegada va ser per una tendosinovitis al meu dit índex de tan escalar, ara, per una fisura de les primeres costelles que, tot i que sigui superficial, no em permet anar en bici o tibar fort. Així que sant tornem-hi! Fora pols i la cinta Gibbon torna a rodar! Ara amb més ganes, a veure si aquest cap de setmana l'estreno sobre l'aigua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada