Vem sortir el dissabte 14 direcció a Montserrat amb ganes de fer la via clàssica equipada de la SOL-SOLET. Una via assequible de IV-V grau.Jo aniria obrint la via i el Xavi de 2n anava veien de quin rollo anava això de la clàssica... Com sempre, els primers comentaris:"quin mal als peus!"; però ja se sap, qui vol gaudir ha de patir! Però ràpidament el mal de peus va passar en 2n grau quan la vista mica en mica anava guanyant terreny. Un dia genial, núvols i sol-solet. De tan en tan la corda ens recordava la filosofia de les clàssiques: cordes entrelligades, nusos impossibles de desfer...
Anaven passant el minuts i portavem una mitja de 20 min per reunió. No està malament per ser la 1ª vegada que puja a una paret de 150m. Només les cordes ens feien la punyeta de tan en tan i ens feien que a les 14h no estiguessim a casa...
Doncs així va ser, a les 15h vem arribar a casa després de pujar jo sol solet cap a la última reunió, que es trobava sobre un sostre, rapel.lar fins on estava en Xavi, desmontant les últimes cintes, i montant el ràpel fins a baix, tot, com no, enredant-se les cordes.
Un dia genial! com m'agraden els imprevistos...
1 comentari:
Em sona el paio de les fotos...
Realment va ser molt divertit! Hem de tornar-hi!
Publica un comentari a l'entrada