J.Antoni fent camí cap a la Pica d'Estats.
És el segon intent, el primer vem haber de tornar enrera per un genoll del J.Antoni. Aquesta vegada sembla diferent, llàstima que el Jaime els maños no han pogut venir.
El gel, sempre present en el llarg camí.
Vistes panoràmiques del cim més alt de Catalunya
Sortim a les 7h del matí, no fa fred ni bufa aire, perfecte. Arribem just abans del primer llac, on l'última vegada vem girar cua. Seguim, el cos respon bé. El sol triga a acariciar-nos la pell, però sort en tenim de que no fa aire i el vent del nord encara no ha arribat. Anem pujant i mica en mica arribem al coll, just abans de la cresta, on atacarem per arribar al cim.
Pas a pas anem guanyant alçada.
Ens mirem el mapa i veiem que la via normal voreja la cresta per la cara nord. Agafem motxilles i baixem uns metres per col.locar-nos a la pala nord de la Pica. No tenim clara la ruta, seguim unes passes que ens duen a una canal que puja directament a la cresta. Ens decidim i piolo en mà en posem en una pendent de més de 45º. Arribem en un punt que ens hem d'encordar, els passos no son difícils però una relliscada ens pot enviar molt avall.
En un punt de la cresta, sort de la corda i els 4 cordinos que portàvem a sobre...
Els minuts van passant i el temps se'ns tira a sobre. Anem crestejant fins arribar al suposat cim. Ens hem equivocat i encara n'hem de fer un més, estem molt cansats. Son les 4h i encara no hem arribat, el sol mica en mica ens va deixant. Tenim una hora de llum per arribar al cim i posar-nos, almenys, en camí de baixada.
Tot i l'error arribem a la punta més alta de la pica, difícil de confondre, no?
Finalment ho aconseguim, fem les fotos pertinents, guardem material i avall que fa baixada. El sol ens va deixant i ens hem de posar els frontals. L'aigua se'ns ha acabat i el camí es fa llarg i lent. La foscor no ajuda a baixar amb rapidesa, sobretot, si afegim la perillositat del gel. Son més de 4h de descens en plena foscor fins arribar al refugi un altre cop. Son les 9h del vespre, estem esgotats i només volem sopar alguna cosa calenta i posar-nos al llit.
La nostra caseta abans i després de l'atac al cim. Una mica més de neteja no li aniria malament...
Resum de la sortida: una de les sortides més llargues i dures de les que hem fet fins ara, perquè hem barrejat llargues distàncies amb canal i crestes. Una bona sortida, si senyor, però amb molt d'esforç.
Sempre seguint les fites per no perdre el camí, o els mitjons... ;)
PS: per cert, a més de les fotos tinc un recull extens de vídeos de tots el moments de la sortida: atac al cim, patejada monumental per la neu i el gel... Us haureu d'esperar una mica, valdrà la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada