El Pedraforca
Sortim divendres direcció al Pedraforca. Allà ens trobarem amb els nostres companys Juan Diego i Bernardo del grup CIMAS de Saragossa. Objectiu, fer el Pedraforca. A més, ens acompanyaran el Jordi i la Gemma però se'ns afegiran a l'endemà (surten el mateix dissabte a les 4h del matí... Això són ganes, la resta, ximpleries!)
Al refugi d'Estassen ens donen un sopar per parar un regiment, sort que estem sols i podrem dormir tranquils fent la digestió del magnífic sopar. El despertador sona a les 6.15 del matí, mitjora i l'esmorzar el tenim a taula. Esmorzem tranquils tot esperant la Gemma i el Jordi. Sortim direcció al Pedra a les 7.45.
Un sopar com Déu mana!
Els primers raigs de sol ens avisen de que l'excursió està a punt de començar
Motxilles a l'esquena i de camí cap al Pedra
El camí se'ns fa un pel llarg, no sabem molt bé per on va... En fi, que acabem fent una volta més gran del normal per arribar al coll del Verdet. Comencem a grimpar per la roca i, provant per un costat i per l'altre, ens trobem algunes dificultats que ens fan anar més lent del que esperàvem. Sort que portàvem joc de friends i corda!
Primeres parades, sempre benvingudes!
Inici de la canal on trobem alguns problemes per progressar
Impresionant la neu a les alçades de maig en què estem, fixeu-vos sinó en el detall de la neu al pi...
Pujar i baixar salvant metres de desnivell.
Cada cop més a prop del cim.
CIMAS i companyia a dalt del cim
De baixada entre les formacions rocoses singulars
En el coll i cap avall!
Arribem al cim cap a les 2h, després del J.Antoni i J.Diego, un pèl cansats per la durada de l'ascenció. Tot i els inconvenients tothom se sent satisfet, mengem i emprenem la baixada per la tartera. Arribem al refugi amb pas tranquil i prenem un refresc, prova superada! La parella de Saragossa marxa cap a casa sorpresos pel que s'han trobat, una muntanya d'uns 2.5oom que els ha posat a prova de debó!
Per acabar, aquí teniu un dels elements vitals de l'alta muntanya. Físicament perfectes per volar.
2 comentaris:
Quan les coses es compliquen i els riscos augmenten es quan coneixem de veritat la valua de les persones. A l'últim tram de la canal que ens enfilava a la cresta, la neu recent convertia les roques en paranys i el risc d'una relliscada, de greus conseqüències, era més que possible. Vas asumir el control de la situació i vas garantir la seguretat dels teus companys.
Vas fer amb mi la teva primera sortida d'alta muntanya i des de llavors hem compartir moltes d'altres i t'he vist progressar com alpinista.
Estic orgullós de ser el teu amic, company de cordada i col.lega.
Ahir ho parlàvem amb el Jordi i la Gemma, el Carlit va ser la primera sortida? Com va ser que ens vem animar a fer muntanya? Ja ho deia el Jordi, és que sóm ànimes bessones! És igual, el fet és que res del que faig i visc no existiria sinó fos per la teva insistència i amor per la muntanya. Sóc aprenent i sempre ho seré per més cursets que faci. Tenir al costat algú que sent i viu la muntanya és el més gran dels cursets que es poden fer. Gràcies J.Antoni per compartir amb mi el que més t'agrada! Salut!
PD: avui m'he aixecat amb el cos baldat, ai que em faig gran... ;)
Publica un comentari a l'entrada