16/5/10

PER PENSAR-HI

Un llibre per recomanar, El silenci, de Gaspar Hernàndez

Encara no l'he acabat, però m'agrada El silenci per algunes de les reflexions que hi podem trobar. Doneu-li un cop d'ull a veure que us sembla:

"Cada pacient feia el que podia, per tal d'estimular el seu sistema immune, però no hi ha lleis, encara."; "Tot seguit em va explicar que el doctor nord-americà Joe Dispenza feia vuit anys que estudiava remissions espontànies i que havia arribat a la conclusió que un dels punts en comú de totes era que el malalt creia que hi havia alguna cosa més poderosa que ell que el podia ajudar a sanar, que no tot depenia de la persona."; "-no entenc quin paper hi tens tu en la curació- em va comentar la doctora, arquejant de nou les celles." ; "-Bé, el de parlar. L'única cosa que sé fer una mica bé. Parlar i parlar. Fins que es faci de dia. El meu paper és ben fàcil." ; "-Doncs em fa l'efecte- em va dir la doctora- que, facis el que facis amb la teva amiga, tu seràs com aquella dona que va tot el dia amb un tronc d'arbre als braços a Twin Peaks. Millor dit, tu seràs el tronc d'arbre. Tant se val que li parlis o no. Tant se val el que li diguis. La senyora aquella està convençuda que el tronc té poders, i això és l'únic que importa. Seràs un tronc d'arbre que parla."

Ja fa temps que li dono voltes a les veritats i mentides de la vida, sobre el que està bé o està malament, el que és bo o dolent. I una de les conclusions és que, facis el que facis, diguis el que diguis, el més important és estar convençut de la fitxa que has mogut, independenment de si t'has equivocat o no. Diuen que rectificar és de sabis, no? No serveix de res anar pensant en el dubte de les coses, sinó viuríem sempre en el dubte etern del: m'hauré equivocat? Per pensar-hi.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

per pensar-hi.... no, millor no pensar-hi. Perquè? Sigues tu i punto. Deixa't estar de veritats i mentides. Els teus ulls i el teu cervell el tens tu, no els altres. La teva realitat és teva, i tant és si l'entenen o comparteixen la resta de gent. Deixa't fluir. Així no donaràs tantes voltes, simplement seràs tu i actuaràs com a tu.

Bla bla bla... crec que el llibre hauria de ser titulat "silenci" i les pàgines haurien d'estar en blanc. I que així tu hi vegis el que hi vullguis veure. I... el que hi vegis, mentre vagi bé per tu i no malmetis a d'altres i l'entorn, perfecte!

I millor paro de parlar, que les paraules destrueixen quelcom tant senzill com el que vull transmetre. Senzillament,sigues tu.

ciao

Laura ha dit...

Me n'alegro que t'estigui agradant!

Una abraçada!