Divendres tarda vem quedar amb uns amics per anar a casa de la Meritxell i així donar-li un present per el seu fill Biel.
Qui diria que portaria tants maldecaps construir una trona... Montar i desmontar peces fins que, al final, tot encaixa al seu lloc. En Biel supercontent, els seus pares, com no, se'ls queia la bava de veure el seu fill gronxant-se endavant i endarrera de la trona. Sort dels estabilitzadors que portava per incorporar en casos de nens amb ganes de moures's;sinó la trona i en Biel ja estarien pel terra.
Espero que en puguin gaudir per molts anys, i que no sigui l'última trona que montaré, ara que ja hi tinc pràctica!
1 comentari:
Practica, practica... algun dia igual et va bé per muntar la teva.
Publica un comentari a l'entrada