23/11/08

PERDRE'S EN UN MAR DE PENSAMENTS




Res més gratificant que aixecar-se a primera hora del matí d'un diumenge i, gaudir de les vistes que ofereix la serralada Marina mentres la ciutat dorm.

La llum del sol lluita per fer-se lloc en el mar, deixant la seva petjada en forma de taques platejades que no paren de brillar amb força. Els sentits es van despertant en observar l'estat pur de la naturalesa, llum i ombres juguen en el mar i un lleu brunzit de l'aire es deixa sentir en el punt més alt de la nostra serralada. És un privilegi poder viure i sentir la naturalesa tant a prop.

El mar, un cop més, m'atrapa i em deixa hipnòtic en un instant atemporal, on els pensaments es perden sense cap direcció tot mirant cap a horitzó infinit.

1 comentari:

Mònica ha dit...

Les teves paraules em fan tancar els ulls i imaginar-me la bellesa dels paisatges que descrius.

Gràcies per fer-nos gaudir amb les teves paraules.