RECORDANT LES FERRATES (PRIMER CONTACTE AMB LA PARET)

Al final es convertirà en la ferrata més trepitjada pels meus peus. Per 6ª o 7ª vegada la ferrata de les Baumes Corcades de Sant Martí de Centelles ha estat el lloc ideal per convidar a la gent a entrar en el món de la muntanya-escalada. Aquest cop amb la Diana, companya de feina.

Els primers plans era compartir la ferrata del Joc de l'Oca amb el grup excursionista de Sant Celoni amb el meu cosí Jordi, però al final vem sortir més tard, i per tant, vem canviar de ferrata de Montserrat per la de Sant Martí de Centelles.

La veritat, és que per ser la primera sortida d'aquest tipus la Diana va respondre força bé. Bon ritme, les pauses necessàries i molta dosi d'humor. Les parets més extraplomades ens reptaren, com sempre, els braços i les mans, però les ganes podien més que el dolor... El pont de mico, assegurada per tots els costats, amb corda i tot, el va passar amb tota seguretat! I al final, a mig pont ella mateixa va decidir de treure's la corda extra que havia posat per si volia tornar enrera i es quedava bloquejada. Això sí que es decisió!

Pel mig de la travessia vem tenir (com cada any que passo per ella) la visita de la cabra "salvatge" que viu per la zona. Molt tranquila ella. Arribats a dalt de la ferrata vem poder assaborir un bon dinar muntanyenc: carn arrebossada amb truita i pasta variada amb una bona vinagreta de mel.

Tot i que el dia el sol no ens va acompanyar gaire la valoració final va ser molt satisfactòria. Recomano i recomanaré la ferrata de Centelles com una de les més ben montades i preparades tant pels iniciats (amb possibilitats d'escapatòria per tot arreu), com pels entesos en la matèria pels seus extraplomats i pont de mico llarg com un dia sense pa!