Ja sé el que em direu molt: "si és que tu t'ho menges tot!", "amb gana tot és bo!" Però deixeu-me que us digui que, a més de tot això, la sopa de la tia Paulina és realment deliciosa! Feta amb el caldo de la verdura més bona i variada, bullida a foc lent amb unes dents d'all que li donen el toc especial; i si si això li afegim la màgia de la tia amb 96 anys d'experiència culinària... Què us haig de dir més?
Però no us pensareu que la sopa s'emporta tot el protagonisme... No! I és que el fricandó amb papatones, pèsols i escarxofa acompanyada d'un bon sufregit... Ho sento, estic escribint el bloc després de berenar i ja estic movent la mandíbula. I és que no podem oblidar que la bona cuina té un denominador comú, ja sigui d'ara o d'abans: s'ha de cuinar amb la flama d'un llumí! és a dir, a foc molt lent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada