PIC DE LA FONTBLANCA (ANDORRA)

Per fi iniciem el projecte Pic de la Fontblanca! En Marc, Xavi, Eli i jo ens anem a Andorra el dissabte per la nit, per diumenge atacar el capritxós pic. Despertador a les 6.30 del matí per esmorzar i acabar de preparar motxilles. Sortim un pel més tard del que teníem previst… Ens dirigim cap a Ordino-Arcalís. Sense adonar-nos-en ens passem el pàrquing que està situat just a peu de l’inici de l’excursió. Preparem el material i posem el primer peu d’una travessa plena de sorpreses...

Primera sorpresa, l’Eli ,a principi de l’excursió, se li cau el casc camí avall. En Xavi, com a bon cavaller, baixa buscar-lo fins a gairebé peu del cotxe… En Xavi ja ha fet l’escalfament ;) Seguim la ruta. Segona sorpresa, arribem a una gran esplanada i el vent ens fa recordar l’excursió del Bastiments: grans raxes de vent que ens fan tirar enrera, sobretot els que portem taula a l’esquena! La vista és precisosa, tenim canals, pales de neu enormes, boscs per on baixar esquivant els pins, etc.

L’expedició Pic de la Fontblanca continua i ens parem en un gran dubte: rodejar el circ que tenim al davant pel bosc o afrontar una pala de neu d’uns 35 graus pel dret. En Marc prefereix donar la volta amb menys desnivell i els “Boarders” per la pala. Guanya la majoria, anem per la pala. Comencem a pujar i el Marc, a més de la meitat, rellisca pala avall. No veu posible pujar amb els esquís! Mentres ens posem grampons i altres estris per atacar la relliscosa pala,vaig obrint via amb el piolet, fent una escaleta per pujar la resta de l’equip amb seguretat. El Marc em segueix mentres l’Eli puja amb els esquis, en Xavi va al darrera. Passa una estoneta quan sento uns crits. En Xavi cau per la pala! Sort que no hi havia cap risc, el replà l’atura.

Seguim pujant, anem arribant tots a compta gotes, però en Xavi ja porta cansanci acumulat, comença a fer mala cara. El vent ens castiga de valent, i els que portem la taula a l’esquena ens toca una mica allò que no sona… Els esquiadors, Marc i Eli van fent camí per pales molt diagonals que als que portem raquetes no ens va precisament bé i, decidim pujar més pel dret.
El vent no para de bufar, i cada cop més fort, en Xavi no està gaire fi i les pales se li fan massa llargues i perilloses; anem pensant en deixar el Pic de la Font Blanca per un altre dia i anem pensant per on baixar ja capa l cotxe. Tot el camí es fa molt lent i pesat, el vent no cedeix, el cansament fa que el grup s’enlenteixi, tenim ganes de baixar, però el camí no és fácil.
Finalment ens parem, el Marc veu una possibilitat de baixar ja i deixar la lenta i agònica pujada. Ens montem les taules i els esquis i comencem el descens. L’Eli encare no ho té molt per la mà, és la seva primera sortida a la muntanya amb els esquís. Tiro endavant per investigar i trobem una magnífica pala de neu que ens du a la canal principal que du cap al cotxe. Salvats! Les cares van canviant de una mirada cansada per un somriure i ulls més relaxats.

Anem baixant per les canals i boscos. La neu no està precisament com ens pensàvem. Està un pel húmida (potser pel retard que ja portàvem). Anem baixant i esperant-nos. L’Eli està molt cansada i les cames no li aguanten, cau molt sovint. Arribem a la fi al cotxe, desmuntem de les pale i esquis, carreguem trastos i cap a la Massana per recollir les ultimes coses i baixar a casa.

Ja en el cotxe per la zona del Cadí, notem un tremolor en el cotxe que no és normal… parem, mirem i …. RODA PUNXADA!!! El que ens faltava per acabar el dia. El Marc tenia pressa per tornar a casa, jo una xocolatada pendent. Res d’això va ser posible. Vem intentar treure la roda, impossible. Uns mossos que passaven per allà ens van donar un cop de mà, però tampoc! Truquem al RACC i deu n’hi do la feina que tenen. Finalment la treuen i ja, per fi, tornem cap a casa a 80 Km/h.

En fi, què us puc explicar més, no va ser el millor dia per tirar coets, encare que no va estar del tot malament. La propera esperem no trovar-nos amb tants “problemes”. Pic de la Fontblanca queda pendent.