Ja en són 31, com passa el temps! I recordar que havia de baixar la mirada per parlar amb en Marçal i ara ja no cal…
Preparem un sopar al restaurant Tagliatella de Badalona. Els convidats ens confirmen l’assistència: Jaume, Judit, Anna, Sílvia, Nacho, Laura, Mònica, Diana, l’estrella del sopar, en Marçal i jo. Llàstima del Xavi i l’Eli que teníen un altre compromís i no van poder venir…
Són les 10.30 i ens trobem tots al restaurant, abans però la Mònica i jo quedem amb la Diana. Mirem cartes, alguns demanen pasta, altres pizzes i un primer d’amanides variades. El servei és ràpid, el menjar força bo, les pizzes enormes (ei, són de pasta fina, però). La Diana es satura de menjar i veure tant de formatge, en prou feines s’acaba el plat; la resta anem fent. Arriba el momento de les postres, però no podem més, estem plens fins dalt; només ens queda lloc per un café o digestiu, el Limoncelo!
Després del sopar anem a l’Strop, a pocs metres del restaurant. La Mònica li fa mal el peu i no li feia gaire gràcia estar massa estona de peu, sort que entre tots l’animen perquè vingui, encare que es passés tota l'estona asseguda a una cadira... La Sílvia però marxa cap a casa, ja se sap, quan un es fa gran sortir de copes se li fa una muntanya. ;)
Arribem al bar musical, demanem les begudes, uns xerren i altres es deixen portar per la música. Haurieu d’haber vist la Diana, tenia tots els homes del bar acaparats, i es que l’alçada no ho és tot, només calia veure com es movia! I el Marçal, quin èxit amb les dones. No hi podem fer res, els Masachs sóm així...
Passen els minuts i en un racó em trobo antics companys de grup: Carles López, Jordi Jarque i Oriol Solé. Quina il.lusió, feia tant de temps que no els veia. La sorpresa fou quan l’Oriol em va comentar que em tenia vist del blog!
La nit va passant, són les 3h i el bar comença tancar les seves portes. Marxem mica en mica, tot xerrant pel camí. La Laura està contenta com un gínjol d’haber conegut la Diana. Ja m’ha demanat que li passi l'adreça del Facebook perquè la Diana es mor de ganes d’apredre Flamenc amb la Laura (pròxima trobada la Féria de Abril???!!!!)
Va ser una nit força agradable, sopar agradable, ballaruca i molts riures. Quan serà la propera?
1 comentari:
Ei Marçal!
Espero que t'ho passessis bé!
Ja som del mateix club.
No facis gaire cas de la meva dedicatòria; estava morta de son. Simplement volia dir-te: PER MOLTS ANYS!!!
Publica un comentari a l'entrada